"Si vols saber no aprenguis res de bona fe", deia el poeta sabadellenc Joan Oliver. A vegades, però, es tendeix a no fer prou preguntes i la credulitat pot fer força mal. Si a la ingenuïtat s'hi afegeix que el món acadèmic i divulgatiu acostumen a mirar-se de reüll, les mentides poden viatjar molt ràpid, i en el camp de la història ho han fet. Fins al punt que un grup de vuit historiadors han decidit baixar a l'arena per combatre les tergiversacions que des de fa anys es difonen des del nacionalisme espanyol i des de l’Institut Nova Història. Els primers, per exemple, afirmen que Espanya ha sigut una nació castellanocèntrica des de temps imperials i la resta de pobles no han existit mai; els altres, que la nació catalana existeix des de fa 2.700 anys. Dues posicions aparentment oposades però que en realitat, segons els autors de Pseudohistòria contra Catalunya. De l’espanyolisme a la Nova Història (Eumo Editorial) beuen de la mateixa font: "Els uns defensen que els castellans són els únics que compten i que els altres pobles històrics són menys que secundaris, i els altres afirmen que els catalans i els valencians són els grans conqueridors i que els castellans són analfabets sense història; en el fons és el mateix, l’origen és el canon nacional tradicional franquista", diu Cristian Palomo, que ha coordinat el llibre amb Vicent Baydal.