L’empresari, col·leccionista i mecenes Rafael Tous (Barcelona, 1940) assegura que sense “amor” no es pot col·leccionar. Ho ha repetit aquest dilluns al vespre al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona després que l’alcalde, Jaume Collboni, li imposés la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. Tous va fer història fa tres anys donant al Macba el miler d’obres de la col·lecció d’art conceptual que va forjar des dels anys setanta i sobretot a la llegendària Sala Metrònom. “Vaig comprar un 80% de les exposicions que vaig fer”, subratlla Tous. Una altra mostra d’amor de Tous ha sigut compartir el reconeixement amb la trentena d’artistes per a qui va ser cabdal, com Àngels Ribé, Carlos Pazos, Fina Miralles, Antoni Miralda, Francesc Torres, Jordi Cerdà, entre d'altres. Alguns d’ells li han donat les gràcies a través d’un vídeo i uns altres, han estat presents a l’acte, com Francesc Abad, Eulàlia Grau i Pere Noguera, que l'ha glossat amb una breu entrevista de la crítica Pilar Parcerisas. “Us estimo molt a tots!”, ha exclamat Tous, emocionat al final del seu parlament.

Monogràfic de l'Ara Diumenge dedicat a la col·lecció d'art conceptual de Rafael Tous, un mecenes apassionat per l'art i els artistes, que ara ha fet una importantíssima donació al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Mostrem algunes de les obres que ha donat acompanyades del comentari d'artistes com Francesc Torres, Carlos Pazos, Francesc Abad, Miralda, Eugènia Balcells o Pere Noguera. Un tast de la magnífica exposició que li dedica ara el Macba, En temps real, oberta fins el 9 de gener del 2022, i un reconeixement a un dels principals donants que ha tingut fins ara Catalunya. 

La inauguració, el 13 de maig, de la gran exposició que el Macba dedica a la col·lecció d'art conceptual de Rafael Tous es va convertir, igual que el dia anterior amb la presentació, en una celebració de l'art i l'amistat. El museu, a qui el mecenes ha donat 1.110 obres –de les quals se n'exposen 120 de 28 artistes–, presenta peces primerenques i en alguns casos pioneres de creadors que després han tingut una llarga trajectòria. El dia de la presentació una dotzena d’artistes consagrats com Francesc Abad, Carlos Pazos, Eugènia Balcells, Joan Rabascall, Antoni Miralda, Eulàlia Grau, Pere Noguera, Antoni Llena i Jordi Cerdà es van reunir a l’atri del museu per fer-se una foto de família amb el col·leccionista i fundador de la Sala Metrònom, que en molts casos va ser capital perquè poguessin desenvolupar la seva trajectòria. L'exposició En temps real, oberta fins al 9 de gener del 2022, és una oportunitat única per acostar-se a un dels períodes més interessants de l'art català dels últims temps. Vam aprofitar l'ocasió per parlar amb ells i saber quina relació van mantenir amb el mecenes, quin era l'origen de la seva peça exposada i quina creien que era la seva vigència actualment. Aquí en teniu les respostes.

A finals de la dècada de 1960, amb la certificació de la fi de la modernitat, emergeix una altra forma de veure el món. El 1968, a París, Praga o Ciutat de Mèxic, intel·lectuals i obrers tornen a unir-se per ocupar els carrers i reclamar una nova subjectivitat que doni pas a una altres capes d’imaginació política. Si Europa i Amèrica van estar travessades per la presa de l’espai públic, a Espanya la repressió franquista deixava marges més reduïts. La cultura va reclamar el paper que havia tingut al llarg de tot el segle, i es va proposar com un espai de lluita per dret propi. És així com les pràctiques conceptuals al nostre país sorgeixen com una forma de posicionament polític, marcant, com en altres punts de sud global, un territori de gran intensitat ideològica.

La col·lecció de Rafael Tous s’ha fet com les grans col·leccions d’art, amb l’amistat i la complicitat dels artistes. Un exemple d’això seria la primera col·lecció d’art contemporani dels EUA, abans de la creació del MoMA de Nova York, que la rica jueva Katherine S. Dreyer va fer amb Marcel Duchamp i Man Ray amb la Société Anonyme (1920).

Abans d’endinsar-nos en el que va ser l’espai Metrònom, des del 1980 -any de la seva inauguració- fins al 2006 -quan va tancar les portes-, és necessari fer referència al context en el qual va sorgir a Barcelona, perquè ajudarà a entendre com era de necessari un espai d’aquestes característiques a la ciutat. En aquell moment el sistema galerístic era molt actiu i l’eix Consell de Cent/rambla de Catalunya -amb galeries com Joan Prats, Dau al Set, Ciento, Trece...- va aconseguir ser un focus de dinamització artística. Al mateix temps, algunes institucions com la Fundació Miró, amb l’Espai 10 i després l’Espai 13, i la Sala Montcada iniciaven activitats expositives amb un enfocament diferent del que oferien les galeries, mentre que certs espais “alternatius”, com l’Espai B5-125 de la UAB, creat el 1977, donaven visibilitat als artistes conceptuals, com ho feia la Galeria G i la Sala Vinçon.

Hi va haver un temps en què Barcelona era l’epicentre de l’art contemporani a l’Estat, de la creació més experimental, de les propostes més arriscades. Això passava perquè hi havia espais, alguns d’alternatius i d’altres no tant, que hi van apostar sense por. I, d’aquells, sens dubte, destaca per la seva qualitat i rigor Metrònom, la sala que al llarg de més de vint anys va sufragar Rafael Tous, un regal que ens va fer a tots els que ens estimàvem l’art en un sentit tan ampli i obert que a vegades fins i tot no sabíem com qualificar-lo. Ara que ha començat la revisió de la fi del segle XX, dels bullents noranta, tan cabdals a l’hora de crear activitats, entitats i esdeveniments que encara duren, és interessant remirar la col·lecció d’art conceptual de Rafael Tous, i especialment la feina que va fer a Metrònom, com una llavor que va anar germinant per crear les condicions que afavorien aquella activitat i la seva multiplicació en diferents àmbits.

La cultura, per a mi, es pot il·lustrar a través de la història d’un personatge que agafa el mateix camí cada dia per anar a treballar. Un dia li sobra temps i veu la porta d’un museu oberta i hi entra sense esperar gaire més. Passejant pels seus espais, mentre observa les obres exposades, s’atura davant d’una d’elles. Acaba passant-hi molta estona aturat, observant-la, intentant comprendre el seu missatge: què és el que representa?, què vol dir?, en quin context?, i per a qui? Se li fa tard i acaba sortint del museu per anar cap al seu lloc de treball. Després, sistemàticament, cada dia surt abans de casa i entra al mateix museu. Sempre acaba assegut davant de la mateixa obra per contemplar-la. Ho fa molts i molts dies, i la seva ment es va il·luminant amb aquesta imatge. Li fa canviar la vida. Li fa comprendre la vida.

L’empresari tèxtil, mecenes i col·leccionista Rafael Tous (Barcelona, 1940), conegut sobretot com a fundador de la Sala Metrònom, és una força de la natura. L’any passat va donar la seva col·lecció d’art contemporani al Macba: unes 1.100 obres dels grans artistes conceptuals catalans. Però segueix col·leccionant: fotografia, art africà, art asiàtic, postals antigues i de països exòtics... I té una ingent biblioteca d’art formada per 250.000 llibres que conserva escrupolosament, com tots els seus fons, a la seva mansió.

La donació de Rafael Tous al Macba es va fer pública a finals de febrer de l’any passat, quan a Itàlia les xifres d’infectats pel covid ja eren alarmants. La pandèmia va acaparar tot l’interès informatiu i va fer que l’exposició dels seus fons prevista per al novembre de l’any passat s’ajornés, i ara, quan les obres s’han traslladat del seu domicili al museu, Rafael Tous pot gaudir encara més del reconeixement per haver donat més d'un miler d'obres de molts dels principals artistes catalans de la segona meitat del segle XX. Els professionals dels diferents departaments del Macba treballen intensament en els preparatius de l’exposició, que obrirà les portes el 13 de maig amb el títol En temps real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual.

Rafael Tous ha escollit el Macba per donar la seva important col·lecció d'art conceptual integrada per un miler d'obres, que són el testimoni de prop de cinquanta anys de creació catalana. Entre els autors hi ha Francesc Abad, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Ferran García Sevilla, Eulàlia Grau, Antoni Miralda i Pere Noguera. Aquest conjunt d'art conceptual és el més destacat de Catalunya i integrarà una exposició que es farà al Macba a finals d'any. Serà una exposició col·lectiva, però centrada en quatre o cinc artistes de la mateixa generació.