El ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol ha elevat aquest dimarts a un total de 9 el nombre de senglars infectats pel virus de la pesta porcina africana (PPA), segons ha informat en un comunicat. Fins ara, només hi havia dos cadàvers trobats a Cerdanyola del Vallès en els quals s'havia trobat la presència de la malaltia, però hi havia set casos més dubtosos que finalment han donat també positiu, d'acord amb les anàlisis del Laboratori Nacional de Referència situat a Algete (Madrid), que depèn del mateix ministeri.

El sector porcí català i espanyol (ramaders, empreses integradores, associacions empresarials i escorxadors) assegura tenir els deures fets davant l'arribada de la pesta porcina africana (PPA). De fet, molts preveien que l'epidèmia havia d'entrar al nostre país tard o d'hora. En qualsevol cas, no sembla haver-hi pànic. Els preus de referència del porc de Mercolleida han baixat entre 10 cèntims i 5 euros després de la declaració del brot de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a Catalunya, ha informat aquest dilluns la llotja lleidatana. Les juntes de preu del porc d'engreix, de la truja i del garrí s'han reunit a Mercolleida de forma extraordinària per analitzar la situació del mercat després dels casos de PPA.

Catalunya és líder en producció de porcs, però això provoca una gran externalitat: les dejeccions ramaderes, els purins. I si la nova vicepresidenta del govern espanyol per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, no troba una solució ràpida, el problema s'agreujarà l'any vinent perquè 200.000 tones de purins es quedaran sense una planta de tractament on portar-les.

Al restaurant Casa Miquel, que és al peu de la carretera, a l'entrada del poble, hi ha aparcats un parell de camions de transport de bestiar a primera hora del matí. Estan buits, no porten cap animal. Uns quants metres més enllà, al costat d'una gasolinera, un gran rètol diu: “Bàscula municipal”. Es tracta d'una plataforma enorme situada arran de terra, sobre la qual es col·loquen els camions per saber-ne el pes. Quan arribes a Alcarràs, aquestes són les dues úniques pistes que aquest petit poble del Segrià és el que produeix més porcs de tot Catalunya. No veus porcs per enlloc i, sorprenentment, tampoc fa pudor de tocino –com anomenen aquí els porcs–, encara que també és cert que aquests dies a Alcarràs fa un fred que pela: les temperatures amb prou feines superen els cinc graus durant el dia.

“Crec que el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha de dimitir, pel que ha dit i per on ho ha dit”. Ras i curt, així veu Josep Collado, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), la principal patronal espanyola del sector, la polèmica sobre les macrogranges i la qualitat de la carn espanyola provocada per les declaracions del titular de Consum a The Guardian. “Si creu que hi ha coses millorables, que segui amb el sector. A més, ha sigut qüestionat per altres membres del seu govern”, afegeix Collado.

Vist des de fora sembla un barri gris de blocs de pisos idèntics. Ningú diria que es tracta d'una granja de porcs. La macrogranja més gran del món apila els animals dins d'edificis de formigó amb diverses plantes, 21 blocs de pisos, per ser exactes. És a la localitat xinesa de Nanyang, a la província de Henan, un miler de kilòmetres al sud de Pequín. És un mastodont propietat de l'empresa xinesa Muyuan Foodstuff, el principal productor de carn porcina del món. Va començar a funcionar el desembre del 2020 amb l'objectiu d'acabar-hi produint uns 2,1 milions de porcs a l'any.

El sector porcí català va tancar el 2021 amb xifres positives, tot i que els últims mesos de l'any es van incrementar els costos tant de l'energia com de l'alimentació del bestiar, la qual cosa ha portat el sector a tenir pèrdues al desembre, segons ha explicat aquest dimecres Rossend Saltiveri, responsable nacional del sector porcí del sindicat agrari Unió de Pagesos.

Imaginem un territori especialitzat en una indústria. Imaginem que es creuen una sèrie de factors que provoquen que tots els costos pel seu funcionament, en poc temps, ascendeixin molt, moltíssim: la matèria primera, el transport, l’energia... Imaginem que, a més, la situació es complica perquè la demanda del producte que genera aquesta indústria cau en picat. Preocupant?