"Crec que sempre es pot millorar, o almenys pensar que es pot millorar". Marta Galimany (Valls, 1985) va trencar aquest desembre el rècord d'Espanya a la marató de València amb un temps de 2 hores, 26 minuts i 14 segons, i no s'atura aquí: "Sempre penso en fer un pas més. El meu objectiu és buscar on és el meu límit".

Ja fa uns dies que tothom està tancat a casa. Tots hem hagut d’adaptar la nostra rutina per no sortir al carrer, tal com han demanat les autoritats, amb la intenció de frenar el ritme de contagis del Covid-19. També els esportistes; alguns d’ells, olímpics. En els mesos clau de la seva preparació per a una cita tan important com els Jocs Olímpics, estan tancats a casa, adaptant rutines i entrenaments a la nova situació. I alguns, per les circumstàncies i l'esport que practiquen, ho poden fer millor que d'altres. “La situació té punts de paral·lelisme amb estar lesionat. Quan estàs lesionat tens la incertesa de saber quan et recuperaràs, si després tindràs l'estat de forma adient”, indica Pep Font, psicòleg del CAR de Sant Cugat, que ara atén les consultes dels esportistes online.

Si fa unes setmanes us parlava dels rècords del món, existeix un altre punt d’inflexió, que està a l’abast de més esportistes però que igualment queda restringit a un grup privilegiat: les mínimes olímpiques. Són les marques que els esportistes han de complir en certs esports per poder participar als Jocs Olímpics. Aquestes marques les exigeix el Comitè Olímpic Internacional juntament amb cada federació per assegurar que qui accedeix a una cita tan important estigui a l’altura i que el repte i l'espectable esportius siguin, verdaderament, del més alt nivell.