La cultura popular sempre ha tingut un paper clau en les previsions meteorològiques. Més enllà dels pronòstics purament científics i fiables, hi ha tècniques tradicionals que es basen en l'observació del cel i del comportament dels animals a l'hora de fer una previsió aproximada del temps que ens espera. Uns coneixements que han anat passant de generació en generació.

E l 21 de març començaran els actes de celebració del centenari del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), que va impulsar el 1921 Eduard Fontserè. Una efemèride que coincideix en el temps amb els cent cinquanta anys del naixement i els cinquanta de la mort de Fontserè, pare professional de la meteorologia a Catalunya. En aquests cent anys, la manera de predir, de fer recerca i d’informar sobre el temps han canviat molt, però hi ha una cosa que s’ha mantingut inalterable: la passió amb què els meteoròlegs afronten la feina. Mònica Usart, meteoròloga de RAC1, reconeix que és un privilegi poder informar i fer predicció del temps amb les eines de què disposen avui, mentre que Alfred Rodríguez Picó, meteoròleg de Taiko Meteorologia i expresentador dels espais del temps a TV3 i BTV, entre més mitjans, mira enrere i recorda quan amb catorze anys anava els caps de setmana a l’aleshores Servicio Meteorológico Nacional i es dedicava a plotejar un enorme mapa que hi havia sobre un taulell omplint-lo amb les dades que tenien ciutat a ciutat, o connectant per ràdio amb l’Observatori del Turó de l’Home per recollir-ne les dades. “La manera de treballar ha canviat radicalment. Aleshores les eines de què disposàvem eren el llapis i el paper, uns ordinadors prehistòrics amb els quals rebies dades meteorològiques de ciutats de tot el món i dels aeroports, i uns mapes del temps que arribaven un cop al dia en facsímil”, recorda Rodríguez Picó. Uns mapes que també té presents el meteoròleg de l’ARA, Miquel Bernis, que explica que “tenien un format tipus fax, de manera que sovint llegir les dades que contenien era prou complicat”.