La nit del 20-D se la va passar tremolant. Ni de bon tros s’imaginava que la candidatura d’En Comú Podem, que el 2015 encapçalava Xavier Domènech, arrasaria. I encara menys que ella faria el salt al Congrés. Però aquella nit es va endur tota la trajectòria d’anys com a sindicalista a CCOO -hi havia arribat el 2007 a través de les joventuts d’ICV, on també va militar- cap a Madrid. El seu bagatge en la defensa dels drets laborals la va portar a ser la portaveu d’Unides Podem en la comissió sobre el Pacte de Toledo i a assumir un rol cada vegada més rellevant dins del grup. Tant és així que el número nou que va ocupar en la llista del 2015 es va convertir en el dos en els comicis del 2019. Vidal va fer tàndem amb Jaume Asens, amb qui ha acabat teixint una gran complicitat. Justament va ser ell qui va tenir la idea que respongués a la moció de censura de Vox al costat de tres diputades d’Unides Podem. Un repte que va entomar sense dubtar. Suposava tornar al Congrés després de gairebé un any, quan li van diagnosticar un càncer contra el qual encara lluita, i fer-ho per rebatre “l’odi, la desconfiança i l’egoisme” que representa, va dir ella mateixa aquesta setmana, Vox. El segon debat d’investidura de Pedro Sánchez va ser el seu últim ple i també el més emotiu per l’escalf rebut. “És un pilar fonamental per al grup: per l’acció política, però també per la cohesió interna”, afirmen des del seu entorn. I ella no se n’ha volgut desvincular durant tots aquests mesos tan durs. De fet, les videoconferències que el covid ha instaurat li han permès, tot i el tractament, seguir vinculada al grup parlamentari i al partit, aportant empenta i idees sempre que ha pogut.

El 6 de febrer, mentre el president, Quim Torra, es reunia amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, al Palau de la Generalitat, una altra trobada transcorria, desapercebuda, al mateix temps. Josep Rius, excap de gabinet de Puigdemont i actual director general d’Anàlisi i Prospectiva al Govern, es va tancar una bona estona amb Iván Redondo, la mà dreta de Pedro Sánchez. “És la manera de fer arribar alguna cosa a Puigdemont”, relata un bon coneixedor de les bambolines del Govern. Estret col·laborador de l’expresident a l’exili, Josep Rius i Alcaraz (1974) és, des de dilluns, part de la delegació catalana de la taula de diàleg. Advocat de professió, és un dels més acostumats a intentar bastir ponts amb Madrid: en els moments més complicats de la presidència de Puigdemont va estar en contacte amb Jorge Moragas (a la Moncloa) i Jaime Alfonsín (a la Zarzuela).