Pronunciar la paraula corralito al sector financer equival a cridar: "Bomba!" dins d'un avió, malgrat que no n'hi hagi cap. No hi ha res que inquieti més que anar a retirar els diners i que li diguin a un que no es pot. El fet és que ens movem en un sistema basat en la confiança. Tots sabem que no hi ha cap entitat que pugui retornar els diners al moment si tothom els reclama a la vegada. I quan això pot passar sorgeix el corralito, que consisteix en evitar o limitar la retirada de fons perquè les entitats no es quedin sense liquiditat. Ho coneixen bé els argentins, que ho van patir el 2002; els xipriotes el 2013 o els grecs, el 2015.

BlackRock ha limitat els reemborsaments d'un dels seus fons insígnia de deute privat i ha fet saltar totes les alarmes. La seva filial HPS, comprada l'any passat, ha rebut sol·licituds de reemborsament del 9,3% del patrimoni en un dels seus fons de crèdit, dotat de 26.000 milions de dòlars (uns 22.000 milions d'euros al tipus de canvi actual).

El fons GIP, propietat del gegant inversor nord-americà Blackrock, ha decidit sortir del capital de Naturgy,. El grup ha anunciat una col·locació accelerada al mercat de l'11,4% del capital de la gasista que, al preu de tancament d'aquest dilluns, són més de 2.955 milions d'euros.

BlackRock ha iniciat una operació sortida a Naturgy. El fons d'inversió nord-americà s'acaba de desfer d'un 7,1% del capital social de la gasista per 1.800 milions d'euros, tal com ha informat aquest dimecres al vespre a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

No descobrim res de nou si recordem que en certes èpoques als més poderosos els han fet nosa les regles i les normatives massa estrictes, i han preferit el campi qui pugui. Han estat sobretot èpoques de canvis accelerats, provocats per innovacions tecnològiques o bé, també, per les oportunitats i ràpids beneficis que generaven els intercanvis desiguals lligats al colonialisme. Horaris de feina interminables, nens treballant, esclavisme, condicions infrahumanes d’habitatge i un llarg etcètera. Tot plegat ben documentat i analitzat per historiadors que han anat deixant al descobert el que molts cops es presentava com a accions civilitzadores o com els costos d’un progrés que era bo per a tothom.

A la planta 13 de l'omnipotent Torre Picasso de Madrid, situada a la plaça que duu el nom del mateix pintor i tocant el passeig de la Castellana, no només tenen una bona panoràmica del complex empresarial i comercial que rodeja l'edifici, sinó que també la tenen de les seus de les empreses més influents de l'Estat. En aquest pis, BlackRock, el gestor d’actius més gran del planeta, hi té les seves oficines a Espanya. De fet, la Torre Picasso s'ha convertit en una fortalesa per a grans multinacionals i noms com Google o Deloitte també s'hi han fet un lloc. Tot i que l'edifici és a l'altra punta del Palau de la Borsa, hi ha un seguit de fils, en concret 22, que permeten al fons nord-americà fundat i dirigit per Larry Fink tenir una panoràmica del lloc on es troba la flor i nata de les grans corporacions espanyoles. Vint-i-dos és el número de cotitzades de l'Íbex-35 en què BlackRock ha aconseguit fer arribar els seus tentacles adquirint participacions significatives, és a dir, superiors al 3%.

BlackRock ja és accionista oficial de Naturgy. Aquest dimarts el consell de ministres ha autoritzat la sol·licitud del fons d'inversió nord-americà per adquirir la gestora de fons GIP, que controla un 20% del capital social de l'energètica d'origen català, segons ha avançat El Confidencial i han confirmat fonts del ministeri d'Economia a l'ARA. "Aquesta adquisició manté les garanties sobre empreses que són estratègiques, com és el cas de Naturgy", apunten les mateixes fonts, que defensen que la regulació espanyola actual "conté un equilibri que permet fer aquest tipus d'operacions, atraient inversions i salvaguardant els interessos estratègics del país".

El principal accionista del Banc Sabadell és el mateix que el del BBVA: el fons nord-americà BlackRock. Té un 3,9% de l'entitat catalana i un 5,4% de la d'origen biscaí. Quin paper té en la fusió? Segons les fonts financeres consultades, cap ni un.

A principis del 2022, els novaiorquesos es llevaven amb la imatge de camions negres circulant per Times Square amb un anunci peculiar. Mostrava un home calb amb una americana fosca, i la mirada del Doctor Maligne. Un columnista del New York Post escrivia que aquell rostre feia que es preguntés "si aquest tipus estava a punt d'assignar un equip d’assassins" per anar a casa seva. Sota l'anunci hi havia una pregunta i l'URL d'un lloc web: "Qui és Larry Fink?"

Tot i el préstec de 50.000 milions de francs suïssos (uns 50.700 milions d'euros) que Credit Suisse va rebre del Banc Central de Suïssa (BNS) per enfortir la seva liquiditat després de perdre gran part del seu valor a la borsa durant la setmana, la desconfiança en l'entitat helvètica es manté. Segons ha explicat el Financial Times, el banc més gran del país, UBS, està negociant la compra del seu competidor directe, Credit Suisse, per frenar el pànic bancari.

L’any de la inflació i la històrica pujada de tipus ha disparat a nivells de fa molts anys els comptes de resultats dels quatre bancs més grans d'Espanya. Entre el Santander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell van guanyar més de 20.000 milions el 2022. Poc menys de la meitat, uns 9.000 milions, aniran a les butxaques dels seus accionistes, 7.000 dels quals en forma de dividends. Qui són els principals beneficiats d’aquests beneficis rècord?

Una de les millors coses de la reunió anual del Cercle d’Economia són les converses entre passadissos, que són un termòmetre ideal per percebre com respiren tant les elits barcelonines com els participants que venen d’altres indrets. Un exemple. El president del Sabadell, Josep Oliu, s’acosta a Javier Faus, del Cercle, i el felicita pel que havia dit el dia abans, en què havia defensat els indults als presos polítics: "Un discurs molt ben fet, Faus". Llavors intervé la periodista Pilar García de la Granja, que aquest any fa de presentadora de les sessions, i li pregunta a Faus si ha sentit les crítiques de Pablo Casado als indults. "No podíem no dir-ho", respon el president del Cercle. "Ho veig un error", replica De la Granja.

“L’avarícia és bona”. Poques frases resumeixen millor una època, la dels yuppies dels anys 80, com aquesta de Gordon Gekko a la pel·lícula Wall Street. Una frase i una pel·lícula que van tornar a estar de moda amb l’última crisi: l’any 2008, amb Lehman Brothers, tothom va redescobrir la veritat. L’avarícia seguia sent el motor del món financer. Un món que tradicionalment ha ignorat completament qüestions més altruistes, com la sostenibilitat i el medi ambient.