Wollstonecraft. El principi és sempre avui, de Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973), és la novel·la d’aventures, la biografia novel·lada, d’una dona excepcional del seu temps i la recreació de llegendes escandinaves de caràcter fantàstic. En plena Revolució Francesa, concretament l’any 1795, l’escriptora, filòsofa i pionera del feminisme Mary Wollstonecraft (1759-1797) va viatjar a terres escandinaves per trobar un vaixell de contraban carregat de plata propietat del pare de la seva filla, el comerciant i diplomàtic Gilbert Imlay.

Una imatge enigmàtica va perseguir Ricard Efa (Sabadell, 1976) durant anys. "Veia una nau espacial que baixava del cel cap a un planeta ple de camps de cereals. Em preguntava d'on sortia, qui hi viatjava i què buscava, aquesta nau", fa memòria. Primer va provar d'explorar el misteri en format còmic, gènere que conrea des de fa més de tres dècades, amb exemples com Les Icariades (Paquet, 2001) i Monet. Nomade de la lumière (Le Lombard, 2017 / Norma, 2018), amb el qual va estar nominat al premi Eisner. "No me'n vaig sortir", continua, des de la casa d'Isona, al Pallars Jussà, on passa els estius amb la família i dedica unes hores cada matí a la seva gran obsessió, crear històries, siguin dibuixades o escrites. Va ser mentre treballava en la seva primera novel·la, Les màquines del caos (Mai Més, 2021), que la nau espacial va tornar a fer acte de presència a la rebotiga creativa de l'autor. "Cada vegada tenia més pistes de l'univers que envoltava aquella imatge inicial –admet–. Llavors vaig decidir llançar-m'hi".

Al pis de l’editor Sergio Pérez, les joguines del petit Gabo es barregen amb els llibres publicats pel seu pare i els records familiars. El soroll del tren que passa molt a prop es converteix en una cantarella que molt aviat oblidem. La família de Sergio Pérez no és corrent i això es tradueix en petits detalls, com ara els cognoms del petit Gabo, que porta, en primer lloc, el matern. “El 97% de les famílies encara trien com a primer cognom el del pare i nosaltres vam decidir que fos Gabriel Navarro Pérez i no Pérez Navarro”.

És un tòpic titllar els escriptors de ciència-ficció de visionaris, però en el cas d'Octavia E. Butler (Califòrnia, 1947 - Washington, 2006) l'adjectiu li va com anell al dit. L'escriptora nord-americana va créixer entre els prestatges de la biblioteca pública i els llibres que la seva mare rescatava de les cases de Pasadena on anava a netejar. Solitària i obstinada, Butler va descobrir ben aviat que la imaginació era una via efectiva per transformar la realitat i va posar-se a escriure abans de l'adolescència. Amb 12 novel·les publicades i més d'un milió de llibres venuts, Butler va construir una literatura avançada al seu temps que sacsejava les idees de família, sexualitat i raça en una època en què conceptes com responsabilitat afectiva, gènere no binari i relacions fluides encara no formaven part del lèxic social.

L'escriptora Lauren Beukes (Johannesburg, 1976) va rebre una trucada espantosa en plena nit l'any 2010. La dona que setmanalment li netejava la casa li demanava ajuda. Quatre dies enrere, la seva filla havia estat apunyalada pel nòvio, que també li havia llançat per sobre aigua bullent. La noia havia aconseguit tancar-se a casa, d'on no havia sortit fins que els veïns havien trucat a la policia per queixar-se dels laments que feia i de la pudor que sortia de les seves ferides infectades. La dona demanava a Beukes un cop de mà per portar la filla a l'hospital. Així ho van fer, però la noia va morir quatre mesos després arran de la infecció. Mesos més tard, la germana de la víctima va portar el cas als tribunals. El fiscal va rebutjar-lo perquè l'informe policial només tenia una pàgina on recollia el testimoni de la víctima. "Fins aquell moment havia cregut en el conte de fades de la justícia. Estava convençuda que aquell home aniria a la presó per l'assassinat de la noia. Però no va passar res", explica Beukes, que va ser la convidada d'honor a la CatCon l'abril passat.

L'expansió i renovació de les editorials independents catalanes continua gràcies a iniciatives com les que han impulsat, recentment, Edicions del Periscopi, Tigre de Paper, Raig Verd i Mai Més. En tots els casos, els nous projectes compten amb la col·laboració d'altres editorials o d'empreses culturals interessades en publicar llibres.

Ted Chiang es declara ateu, però troba a faltar "els dies en què els científics podien ser religiosos". No ha escrit res que no sigui ciència-ficció, però als seus relats l'exploració de l'espai exterior no hi té "cap importància". És un ferm "defensor del lliure albir", però, en canvi, no es posa a escriure fins que no sap "com acaba la història", és a dir, fins que no ha atorgat un destí inamovible als seus personatges.

“Vull que mati el meu padrastre”, demana un nen a l’inspector privat John Persons. Si la petició ja és força inquietant, encara sorprendrà més quan el nen digui el motiu pel qual vol que assassini el familiar: “Perquè és un monstre”. La criatura no parla en sentit figurat, i el detectiu, que ho sap, comença a indagar qui és aquest McKinsey que el client vol mort. Aquesta és la porta d’entrada a l’univers violent -i amb un rerefons ètic- de Cassandra Khaw, que es pot llegir per primera vegada en català gràcies a la traducció que Ernest Riera ha fet per a l’editorial Mai Més.