"Mama, m'he ficat en un merder molt gros, dec molts diners". Aquesta va ser la primera vegada que el Xavi (nom fictici) reconeixia a algú del seu entorn que tenia un problema amb el joc. Treballava en tres llocs diferents, però quan començava el mes ja estava a zero, perquè destinava tots els ingressos a compensar les pèrdues acumulades fent apostes esportives. Havia demanat diversos préstecs i, com que amb les tres feines no arribava, continuava jugant per intentar eixugar tots els deutes. En total, devia més d'11.000 euros. Rebia trucades dels seus prestadors a tota hora, fins i tot a la matinada; no podia dormir, tenia molta ansietat i se sentia desprotegit. Va ser aleshores quan ja no va poder més, va demanar ajuda a la seva família i va començar el tractament. Com el Xavi, l'any passat a Catalunya 953 persones van començar a rebre atenció per aquest tipus d'addiccions vinculades al comportament, de les quals un 76% ho van fer per culpa dels jocs d'apostes.

Que la pandèmia i els confinaments han passat factura emocionalment i de forma destacada entre els joves és una evidència que cada vegada corroboren més dades. Les últimes són les que recull l'enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC), que fa l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) des del 1987 i que recull informació sobre joves escolaritzats d'entre 13 i 19 anys. L'enquesta, sobre un total de 3.290 joves, es va fer entre el febrer i el maig del 2021 i evidencia que ara el 38,6% de les noies i el 20,3% dels nois expressen malestar emocional, cosa que suposa una pujada brusca de 15 punts en elles i de 8 en ells en només cinc anys. I el percentatge és més alt en barris desafavorits (arriba al 45% entre les dones dels districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc).

A Catalunya tenim cinc vegades més bars i restaurants amb màquines escurabutxaques que farmàcies. Hi ha 28.830 màquines instal·lades. I, tot i l'auge de les apostes per internet, continuen sent la principal via d'addicció al joc. No estan restringides en locals especialitzats, dedicats a les apostes, són al mig del lloc per anar a fer un cafè, una cervesa o un menú. Amb la musiqueta alegre i les llums de colors que criden l'atenció. No ho trobem estrany perquè hi estem acostumats. Però tot això té un preu invisible: el trastorn de joc i el joc problemàtic en totes les seves modalitats afecten el 0,5% i el 2,3% dels catalans, respectivament, segons el ministeri de Sanitat. I alguns experts avisen que el percentatge podria ser força més alt.

Fa 7 mesos que lluita contra la seva addicció a la marihuana i al joc. El Fernando, un veí de Roses de 21 anys, va veure clar que necessitava ajuda el dia que es va adonar que s’havia gastat tots els seus diners, els de la seva mare i, fins i tot, els que eren per enviar a la família que viu a Cuba, el seu país natal. “Tenia molta ansietat, sentia que necessitava estar jugant tot el dia i ho vaig perdre tot. Llavors vaig veure que m’enganxarien… i vaig decidir parlar amb la meva mare i demanar ajuda”. Primer, només li va confessar que no podia controlar les ganes de jugar, i després d’un mes fent teràpia, va admetre també que estava enganxat als porros. “Ara estic molt millor, abans em passava el dia mentint, però ara m’he tret un bon pes de sobre, estic molt més relaxat i tranquil”.

La publicitat encoberta de les apostes que fan alguns youtubers o els anuncis de joc adreçats al públic jove són el nou objectiu de sancions previst al decret llei que prepara la Generalitat de Catalunya. La directora de l'Agència Catalana de Consum, Beth Abad, explica a l'ARA que espera tenir el decret d'urgència "abans de l'estiu", ja que la modificació de la llei del Codi de Consum pot trigar més en incorporar aquest nou sector.