És dissabte a les 12 de migdia al cor de l'Eixample barcelonina. Fa una calor de mil dimonis, però això no atura les desenes de persones que fan cua esperant una taula. Moltes d'elles no parlen català, ni pràcticament castellà, i són observades pels transeünts amb una mescla d'incredulitat i indiferència, ja que no és un fet nou. De fet, és habitual i es repeteix cada cap de setmana des de fa uns quants anys. Tot això passa des que van obrir-hi Billy Brunch, un dels establiments especialitzats en brunch més concorreguts de la ciutat. I no només és aquí, les cues són habituals en altres punts de la ciutat, com al carrer Enric Granados, tocant a la plaça Letamendi, on hi ha un Brunch & Cake, o a Pere IV, al Poblenou, on hi ha Little Fern. I això mateix amb una llarga llista de locals de la ciutat.

"I si dinem aquí?", diu un home d'uns 70 anys a la seva dona. "No, home, que això és un lloc d'esmorzars!", li contesta ella. Són una família de quatre integrants i estan visiblement atabalats. És diumenge, i són a l'Eixample barceloní buscant un lloc on dinar. Esbufeguen, i un d'ells diu: "Seguim baixant a veure què trobem". "Però que no ens clavin 100 euros per cap", diu l'home més gran. Els planyo, perquè el que busquen és cada cop més difícil de trobar. Seria una altra història si el que busquessin fossin uns eggs benedict o una avocado toast i estiguessin, esclar, disposats a fer cua.

El xef Víctor Torres, el més jove d'Espanya a aconseguir una estrella Michelin, ja forma part de Quirat, el nou espai gastronòmic de l'hotel Intercontinental de Barcelona, un dels últims cinc estrelles de la ciutat. Forjat darrere dels fogons del restaurant Les Magnòlies d'Arbúcies, Torres capitanejarà a la capital catalana aquest projecte, que ofereix "una interpretació d'autor sobre la terra i els seus productes, mitjançant una carta de plats que respon a les diferents temporades", tal com expliquen els seus responsables.

El brunch és avui dia una indústria en si mateixa. Una indústria que camina sola gràcies als inqüestionables avantatges que té aquesta magnífica barreja d'esmorzar i de dinar –l'origen de la paraula és la mescla de breakfast i lunch– que els anglesos es van inventar a finals del segle XIX. Des de llavors han passat més de 100 anys però, lluny de perdre's, aquesta tradició ha seguit imparable i ha conquerit mig món. Es practica a orient i a occident; per preus molt econòmics i també en versions de luxe; en restaurants i, fins i tot, també a les cases de la gent, ja que hi ha a la venda llibres molt gruixuts que expliquen com cuinar les receptes estrella d'aquest àpat hedonista, que se sol practicar els diumenges però que es pot fer quan sigui, ja que l'ingredient clau del brunch és la seva flexibilitat en tot.

El Nobu Hotel de Barcelona estrena un homenatge dominical a la resta de restaurants i hotels Nobu que hi ha repartits arreu del món. A la seva 23a planta ofereix cada setmana plats que triomfen als seus restaurants de Los Angeles, Marbella, Miami, Dubai o Eivissa. Per un preu tancat de 54 euros es pot gaudir d'un exuberant bufet d'entrants freds i també de la barra de sushi del restaurant, que té unes impressionants vistes a tota la ciutat. A més a més, amb aquest preu també es pot escollir un plat de la carta, on hi ha –entre d'altres– el mundialment conegut Black Cod Miso, la tempura de gambes o la vedella de Wagyu cuinada a foc lent. La mateixa exuberància gastronòmica es trasllada a les postres, també disposades en forma de bufet en una gran barra.