L'any passat hi va haver una important epidèmia de dengue en alguns països de l'Amèrica del Sud, i en grans ciutats com São Paulo i Buenos Aires es van registrar desenes de milers de casos. En aquest context d'eclosió de casos, un equip internacional d'investigadors liderats per l'Institut de Recerca Sant Pau va posar a prova la vacuna Qdenga contra la malaltia, que fins aleshores havia demostrat resultats prometedors en assajos clínics controlats, però mai s'havia avaluat sota la pressió d'una explosió d'infeccions com la del 2024. Un estudi fet a la ciutat brasilera constata que la vacuna ha superat l'examen amb bona nota: va aconseguir reduir notablement els casos amb símptomes i les hospitalitzacions a l'epicentre de l'epidèmia.

L'any passat Europa va registrar 306 casos de dengue autòcton, no relacionats amb viatges a zones endèmiques. Itàlia va encapçalar el rànquing amb 213 casos, seguida de França, amb menys d’un centenar, mentre que a l’Estat només se'n van registrar vuit, tots a Catalunya, concretament a Vila-seca (Tarragona), on es va detectar un brot a principis de setembre.

"Quan detectem casos en humans veiem la punta de l'iceberg, en podem tenir molts més circulant i que no identifiquem", avisa Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, sobre les malalties transmeses per mosquits. Es refereix sobretot al dengue, al virus del Nil Occidental i al Chikungunya.

La malaltia del dengue la causa un virus que es transmet a través de la picada d'un mosquit. A Catalunya no és una malaltia endèmica, però cada any es detecten casos de persones que han viatjat a altres països on sí que hi ha infeccions de manera regular. En els últims anys, a més, han començat a aparèixer alguns casos autòctons, és a dir, que s'han infectat dins del país i no estan associats a cap viatge. La previsió dels experts, com el cap del servei de salut internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona, Jose Muñoz, és que aquest tipus d'infeccions cada cop seran més habituals. Saber què és i com es transmet és clau per prevenir la malaltia i reaccionar a temps.

Salut estudia un brot de dengue a la zona de Tarragona que afecta cinc persones, totes de caràcter lleu. Són casos autòctons, és a dir, que s'han infectat a Catalunya i no estan associats a un viatge a un país on la malaltia és endèmica. Dues de les persones afectades van ingressar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i van rebre l'alta al seu domicili, mentre que la tercera no va requerir ingrés hospitalari. Els altres dos casos són asimptomàtics. Fonts de la conselleria de Salut asseguren que treballen directament amb els municipis on resideixen les persones que han donat positiu.

Quan parlem del dengue sovint ens l'imaginem com una malaltia llunyana, com una realitat que a casa nostra és inexistent. Fins fa poc ho era, però això està canviant. El 2023 a Europa es van detectar 130 casos de dengue, 58 casos més que l'any anterior i 56 més que en tota la dècada del 2010. El principal transmissor és el mosquit Aedes aegypti, popularment conegut com a mosquit del dengue o mosquit de la febre groga, que gairebé havia desaparegut d'Europa, però que últimament hi ha recuperat presència.

La Maria viu a Madrid i fa uns dies va baixar de l'autobús de donació de sang de la Creu Roja bocabadada. No van deixar-li donar sang perquè havia estat a Barcelona feia menys de 28 dies. Després de passar-li el qüestionari de dades sobre factors de risc, medicacions i malalties, era el torn de l'entrevista mèdica amb dades més confidencials. Entre elles, si hi ha hagut viatges a països on hi pugui haver brots de malalties transmissibles. La primera pregunta que li van fer ja li va grinyolar: "Has estat a Huelva?". "No". El metge va continuar amb una llista de províncies: Sevilla, València, Badajoz… Barcelona. "Sí, fa tres setmanes". "Doncs no pots donar. Hi ha casos de dengue, i Sanitat marca que has d'esperar-te un mes abans de poder donar", va concloure el sanitari. 

El dengue, en plena expansió a Llatinoamèrica, i la malària, causant de mig milió de morts anuals a l'Àfrica, són una prioritat de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'organisme ha recomanat aquest dilluns la primera vacuna contra el dengue, desenvolupada per la farmacèutica japonesa Takeda, i la segona dosi de l'immunogen de la Universitat d’Oxford contra la malària, l'R21/Matrix-M, per encarar l'amenaça creixent que les dues malalties suposen per a la població infantil. Totes dues formen part de la llista de patologies agreujades pel canvi climàtic, que ha causat una proliferació inèdita de mosquits que poden causar brots greus. Segons el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, tant la malària com el dengue són un "important problema de salut pública".

Per tercera vegada des del 2018, quan es va detectar el primer cas, una persona s'ha contagiat de dengue a Catalunya sense viatjar a cap dels països on circula aquest virus. Es tracta d'un menor de quatre anys que va estar ingressat una setmana a l'hospital i que ja ha rebut l'alta, segons ha confirmat el departament de Salut. El dengue és una malaltia que es transmet per la picada d'un mosquit infectat i genera febre, mal de cap intens, dolor darrere dels globus oculars, dolors musculars, erupció cutània o nàusees. Els casos de persones que emmalalteixen per aquest virus a Catalunya no són infreqüents. Només aquest any se n'han detectat 27, però gairebé sempre es tracta de pacients que s'infecten en països on aquesta malaltia és endèmica. L'últim cas fins ara d'un malalt que hagués contret el virus a casa nostra va ser el 2019 i en els últims quatre anys no se n'havia detectat cap més fins aquest.

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

Mentre tothom presta atenció als afectats pel coronavirus, l'Amèrica Llatina lluita contra una altra epidèmia, la del dengue, que també està causant estralls. La malaltia va afectar el 2019 fins a 3 milions de persones, i aquest any ja n'ha infectat 155.343, més que el coronavirus a tot el món, que ha causat 121.000 malalts. La taxa de mortalitat del brot de dengue, però, és de moment més baixa que la del coronavirus: el 2019 van morir 1.539 persones, i aquest any n'ha matat 28, segons dades de l'Organització Panamericana de Salut (OPS). És la pitjor epidèmia de dengue a la regió des del 2015, quan la malaltia va infectar quasi 2,5 milions habitants.