Amb l'objectiu posat en l'horitzó de les eleccions nacionals de l'any vinent a Gal·les, fa deu dies el paisatge polític del país va patir un terratrèmol que en pot anunciar d'altres de més rellevants, i que fins i tot podria acabar tenint un gran impacte no només a Cardiff, sinó també a Westminster. El 23 d'octubre el Plaid Cymru, el partit independentista gal·lès, va aconseguir una victòria històrica en un feu tradicional del laborisme, en l'elecció parcial al districte de Caerphilly, a una vintena de quilòmetres de la capital. Al llarg d'un segle d'eleccions a Westminster, i des del 1999 a la Senedd (el Parlament gal·lès), la circumscripció havia estat en mans laboristes.

La moda distòpica està creant una submoda: la de les distopies felices. Una altra fi del món és possible. Necessitem creure en la bondat i la capacitat de supervivència humanes. Quan tot s’acabi, quan el canvi climàtic faci miques el planeta Terra, uns pocs se’n sortiran i trobaran una manera diferent i decent de viure. Es tracta d’una esperança que no ens estalvia el daltabaix, però esperança al capdavall. D’això va El Llibre Blau de Nebo, escrit en gal·lès per Manon Steffan Ros (Llanddeiniolen, 1983), publicat per Periscopi en traducció a quatre mans d’Emyr Gruffydd i Miquel Saumell Santaeugènia. Una mare, Rowenna, i el seu petit fill Sion aconsegueixen sobreviure a una catàstrofe nuclear. Sols, amb força de voluntat i llibres, tiren endavant. L’una i l’altre van escrivint el que els passa, el que senten i el que pensen en un llibre en blanc, El Llibre Blau de Nebo, respectant la intimitat de l’altre, és a dir, sense llegir-se mútuament.

És la mena de poble on la gent s'enorgulleix de no haver de tancar les portes de casa amb clau. Tampoc a la nit. Fairbourne, un poblet de la costa del País de Gal·les amb 432 famílies i poc més de mil habitants, situat 376 quilòmetres al nord-oest de Londres (quatre hores i mitja en cotxe), ha estat condemnat pel govern britànic a l'abandonament. La raó és el canvi climàtic, que ha comportat la crescuda progressiva del nivell de les aigües del mar, i la decisió administrativa de deixar de mantenir les barreres de protecció a tot estirar a la dècada del 2050. Si res no ho evita, Fairbourne passarà a la història del Regne Unit per esdevenir el primer nucli habitat víctima de l'escalfament global.