La Policia Nacional ha identificat un antiquari de Barcelona per haver venut presumptament una escultura del faraó Taharqa datada entre el 690 i el 664 abans de Crist que provenia de l'espoli. El propietari de l'establiment d'antiguitats havia venut l'escultura al Museu Nacional d'Antiguitats de Leiden (Països Baixos) per 100.000 euros. La peça procedia del Sudan, era d'origen il·lícit i tenia documentació falsa. La investigació va començar quan les autoritats dels Països Baixos van alertar la Brigada de Patrimoni Històric del cos policial sobre una denúncia que apuntava al responsable d'un establiment d'antiguitats de Barcelona.

“35 grams de sèver i 4 grams d’arrel de genciana, de ruibarbre, de zeoària, de safrà, d’agàric blanc, d’electuari leriacalmagno i alcohol de 60º”. Són els ingredients d’un elixir per a una llarga vida que van trobar escrit a mà en un paper, guardat dins d’una farmacopea –un codi de medicaments oficial– del 1884. El document, que conté també la recepta que s’havia de seguir per preparar-lo, forma part del fons bibliogràfic de la farmàcia de l’antic Hospital Santa Caterina de Girona, que ara la delegació de la Generalitat a Girona ha catalogat i es pot consultar a l’Arxiu Històric.

Una religió no és un vaixell atapeït de viatgers amb un trajecte estable i fix, amb la bandera hissada fàcilment identificable i una massa complaent que es deixa endur per l’embarcació. Potser aquesta sigui una de les imatges ideals que alguns es fan de la religió per identificar-s’hi o, al contrari, per injuriar-la. Tot és més fàcil quan podem acotar, resumir, simplificar. Però, en realitat, què és una religió? Com la definim? Com copsar-la per, després, alabar-la, criticar-la o, senzillament, ignorar-la?

L’art d’alta època torna a destacar en la sisena edició de la Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona (FAMA), que estarà oberta fins diumenge a les Drassanes. Palau Antiguitats exposa un ploraner dels sepulcres reials del monestir de Poblet, obra de Jaume Cascalls. “És l’obra de la fira”, afirma Alberto Velasco, historiador de l’art especialista en Gòtic i professor de la Universitat de Lleida. Tot i això, Albert Martí Palau, representant de la segona generació d’antiquaris de la casa, no en fa públic el preu.