“Escolteu! Sentiu això?” Joaquim Solé ens fa aturar en sec al mig d’un bosc de castanyers, al Montseny. Callem, mirem amunt cap a les copes dels arbres, i aguditzem l’oïda. Se sent una fressa de fulles que ballen amb el vent. Llevat d’això, silenci. “Ara hauríem d’estar sentint: «clonc, clonc, clonc». És el so que fan les castanyes quan cauen. Però de moment no hi és”, ens diu. El fred ha trigat a arribar, aquest any, i s’hi suma la falta d’aigua, que està provocant que els arbres perdin la fulla abans de fer el fruit. El Joaquim, veterà d’aquests boscos, ens fa notar un altre fenomen poc habitual: moltes castanyes cauen amb el pelló, la clofolla de punxes que les envolta, en lloc de desprendre-se’n a la branca. I algunes encara són verdes. 

Al bernat pudent li agraden les avellanes. La seva afició per aquests fruits secs és una amenaça per als camps de cultiu tarragonins, on habiten en grans quantitats aquests insectes xucladors que malmeten la qualitat de la collita. Amb poques opcions químiques legals actualment per combatre'l, els investigadors s'han empescat una estratègia per mirar de minimitzar el seu impacte. Es tracta d'una maniobra de distracció: plantar a la vora dels avellaners altres espècies que li agraden tant o més per alimentar-se, com el cereal sorgo o el cigró, i així mantenir-lo allunyat dels arbres.

La fruita seca es relaciona sovint amb les quilocalories que aporta a l’organisme, perquè és una realitat que entre un 50% i un 60% de la seva composició nutricional són greixos. Ara bé, aquest fet no hauria d’excloure la seva ingesta diària, que és molt beneficiosa per a l’organisme. A més, les temudes quilocalories tampoc no són tant com es creu, perquè, malgrat el seu contingut en greixos, l’organisme té la capacitat de reduir-ne un terç. “És així perquè la fruita seca també conté fibra”, afirma la doctora en nutrició Anna Costa.

Després d'uns anys en què moltes persones rebutjaven els fruits secs perquè creien que engreixaven massa, ara és molt majoritari el pensament que són bones per a la salut i es poden utilitzar perfectament com a substitutori de productes processats o com a àpat intermedi entre els més potents. Per aquest motiu, són moltes les persones que tard o d'hora se saturen de fer la rotació típica entre nous, ametlles i avellanes, les més comunes a casa nostra. Potser per això, els resultarà una bona notícia l'arribada a casa nostra de les conegudes com a nous Pili, un fruit sec originari principalment de les Filipines que té molt bona rebuda per les seves propietats nutricionals. Sobretot, crues i torrades.