Era el 30 de setembre del 2023 quan un pare angoixat va portar el seu fill de cinc anys a l’hospital de Kamituga, una ciutat enfangada i sorollosa situada a la densa selva de l’est del Congo. El nen tenia molta febre i al tors i a la cara li supuraven unes nafres. Les infermeres li van diagnosticar varicel·la. El van ingressar al pavelló de pediatria, en un grup d’edificis baixos de maó que daten de l’època colonial, i van intentar controlar-li la febre.

El David –nom fictici– va viatjar a finals de febrer, per motius laborals, a Madrid per assistir a una fira sectorial. Va tornar a Barcelona en AVE un divendres i dilluns es posaven en contacte amb ell des del ministeri de Sanitat informant-lo que havia estat en contacte amb una persona que havia donat positiu per Covid-19 i que, com a contacte que era, havia de quedar-se a casa confinat en quarantena durant 14 dies per prevenció, malgrat que no havia desenvolupat cap símptoma. Durant el viatge de tornada en AVE va estar assegut al costat d’una persona amb Covid-19 i no havia mantingut els dos metres de separació recomanats, per la qual cosa era possible que ell també s’hagués contagiat. Fa una setmana que està aïllat a casa, des del 2 de març, i no ha tingut ni tos ni febre ni cap altre símptoma que el faci sospitar que pot haver contret el nou coronavirus.