El Cercle d'Economia ha reobert aquest divendres el debat sobre la política fiscal a l'eurozona. De fet, la disciplina fiscal imposada als estats membres de la zona euro ha estat un tema controvertit des de fa temps. Els objectius numèrics establerts per garantir uns nivells de deute sostenibles i evitar que els estats membres gastessin més del que podien permetre’s han estat criticats per inflexibles i perquè no tenen en compte les circumstàncies particulars de cada país.

El 12 d'octubre de 2020 és una fita en la història financera alemanya: per primera vegada, el nou deute públic va augmentar a un ritme superior als 10.000 € per segon, més que durant la crisi financera mundial de 2007-09, quan va fer falta un enorme endeutament net. Aquesta precipitada acceleració del deute, a Alemanya i altres països d'arreu del món, és el preu que estem pagant per evitar les conseqüències econòmiques del covid-19.

Una immensa majoria de la població (90%) considera que a Espanya hi ha "força" o "molt" frau fiscal, així ho recull aquest dilluns un baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Concretament, un 47,8% creu que existeix "molt" frau fiscal, mentre que un 42,1% "força", segons les respostes recollides pel CIS en relació amb la pregunta sobre si a Espanya hi ha frau fiscal o no. En aquest sentit, de fet, el 2 de juliol l'Agència Tributària donava a conèixer que en el marc de la lluita contra el frau fiscal, i després de portar a terme 29.600 actuacions de control sobre grans empreses, patrimonis i economia submergia, havia recaptat un total de 15.715 milions d'euros el 2019, un 4,1% més que l'any anterior, segons les dades facilitades per Hisenda. A més a més, per a més de la meitat de la població enquestada, l'impacte del frau fiscal crea injustícies (31,2%) i, al mateix temps, disminueix els recursos per finançar els serveis públics (30,9%).

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha avisat els caps de govern dels estats de la Unió Europea que una hipotètica falta de coordinació entre països a l'hora d'adoptar mesures per minimitzar l'impacte econòmic del coronavirus podria desembocar en una crisi semblant a la del 2008. En aquesta línia, el govern italià -on es troba el principal focus de la malaltia a Europa- anunciat un paquet de mesures fiscals de fins a 25.000 milions d'euros per estimular l'economia del país, aturada per les restriccions de moviments i els confinaments per evitar la propagació del virus.