Amb la mort de Bruno Latour ens ha deixat un dels pensadors més rellevants dels darrers 50 anys. Un personatge inclassificable, a vegades presentat com a sociòleg, d’altres com a antropòleg, encara unes altres com a filòsof –que és com darrerament confessava sentir-se més còmode– i tot sovint com les tres coses alhora. El seu prestigi en aquests últims anys era inqüestionable, en gran part degut a les seves contribucions entorn de l’emergència climàtica i la insistència en la necessitat de donar a aquesta qüestió la rellevància que es mereix.