El novel·lista, dramaturg i poeta austríac Peter Handke (Griffen, 1942) ja és un clàssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. Ha publicat mig centenar de novel·les, assaigs i obres de teatre, amb el fil conductor de la solitud i la incomunicació contemporànies. El seu estil, d'una gran originalitat, no renuncia mai a la creació formal.

Recordo una entrevista en què el crític alemany Marcel Reich-Ranicki, l’anomenat Papa de la literatura alemanya, deia que, en cap cas, res podria fer que llegís un nou llibre de Peter Handke, el titllava de bluf tediós i soporífer. L’odi era mutu: només cal tenir present com Handke retrata el crític a La doctrina del Sainte-Victoire, com un “gos principal” assassí: “Sí, davant meu, darrere de la tanca, hi havia un gos gran -un tipus de mastí- en el qual de seguida vaig reconèixer el meu enemic”. I quan els ulls dels dos es troben: “Aleshores reconeixíem qui érem i només podríem ser enemics mortals per sempre”. Bé, més enllà de fílies i fòbies, Peter Handke s’ha acabat convertint en una mena d’escriptor marginal, maleït o de culte experimental. Penso que res ha canviat, si més no amb la seva última obra, La lladre de fruita o Viatge d’anada a l’interior del país (Alianza).

El primer Peter Handke creia que “escriure pot ser un intent de canviar el món”. L’últim opina que “la natura és l’única promesa en què es pot confiar”. Entre el jove autor que debutava als 23 anys amb Los avispones (1966, en castellà a Nórdica) i l’escriptor que recollia al desembre el premi Nobel de literatura hi ha tota una vida activíssima dedicada a la lectura i l’escriptura, marcada per l’exigència, la transformació constant i la defenestració temporal que li va comportar la seva posició respecte a les guerres balcàniques a la dècada dels 90. “Com a escriptor has nascut culpable”, declarava l’autor austríac en una de les poques entrevistes que ha concedit durant l’última dècada.

Després d'arribar a la xifra simbòlica del centenar de títols publicats a les col·leccions Assaig i Literatures, L'Avenç aposta per una nova col·lecció de llibres de narrativa, en format breu i mida petita, tant d'autors catalans com de textos traduïts, que comparteixen la característica d'estar escrits en primera persona i tenir un caire memorialístic.