Si a l'Eclesiastès tot era vanitat, avui el que es porta és la paradoxa. D'aquesta manera, l'energia nuclear es declara verda, els exèrcits intervenen en missió de pau, hi ha un nacionalisme que es diu internacionalista... En la ciència-ficció, la paradoxa és un dels motors principals. Molts dels relats de viatges en el temps estan sustentats damunt un principi de contradicció. L'exemple més conegut és el de qui va al passat per matar el seu avi, acte que implica la inexistència del viatger.

Joan F. Mira (València, 1939) està doblement contrariat: primer, perquè la mesura de cancel·lar les Falles pel coronavirus "no té cap sentit mentre el transport públic continuï obert"; segon, perquè l'entrevista comença a quarts de cinc. "Em sembla molt malament que no respecteu l'hora de la migdiada!", exclama. L'escriptor, antropòleg i traductor somriu de seguida: és hora d'anar per feina. Mira acaba de publicar Tots els camins (Proa, 2020), segon volum de les seves memòries, que arrenca quan l'autor descobreix als 14 anys la crida de Déu i emprèn el camí religiós. El llibre és la crònica d'aquella fascinació i del desencís posterior, de la descoberta de l'amor, del compromís amb els ideals de la socialdemocràcia i dels primers passos com a antropòleg.