En l’aniversari del primer confinament per protegir-nos col·lectivament del covid-19, és hora de balanços i reflexions. Des de la perspectiva històrica em sembla molt útil i alliçonador comparar-ho amb el precedent més semblant: la grip de 1918. Va ser la darrera gran pandèmia mundial. De fet, en diem de 1918 però va rebrotar i mantenir-se fins a 1920. Amb tot, la mortalitat més alta va produir-se el 1918. No se sap amb certesa quanta gent va morir arreu del món del que es va conèixer com la "grip espanyola”, no perquè vingués d’Espanya sinó perquè va ser a Espanya, estat neutral durant la Primera Guerra Mundial, que se’n parlava obertament a la premsa. Els fets a Espanya van alertar els altres països que patien la grip, però amb censura informativa. Es parla d’entre cinquanta i cent milions de morts, que, comparats amb la població mundial de l’època, representa entre un dos i un quatre per cent.  L’equivalent a la població mundial actual, hauria estat entre cent cinquanta i tres-cents milions de morts. Afortunadament, res a veure amb el que ha passat a data d’avui.  Les reaccions de les autoritats han estat molt més ràpides gràcies a una informació més globalitzada i transparent. La reacció en termes de salut pública ha estat molt transversal i la reacció sanitària i científica ha estat espectacular i exemplar.  

“La societat queda perplexa i demana l’auxili de la medicina, però la resposta de la medicina és cautelosa i no sap reaccionar amb la celeritat que li exigeix la societat”. Així explica José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’història de la UAB, com reaccionen totes les societats davant d’una pandèmia. Ruiz-Domènec publica El dia después de las grandes epidemias (Taurus), un llibre en què analitza l’impacte de cinc grans pandèmies que han afectat la humanitat en els últims 1.500 anys: des de la pesta del segle VI fins a la grip espanyola del XX.

Quina pot ser l’efectivitat del confinament? La història de la grip espanyola dona algunes dades que demostren que prendre mesures de manera radical redueix el nombre de morts dràsticament. El 1918 la ciutat nord-americana de Filadèlfia va decidir desafiar la grip espanyola i tirar endavant una desfilada per retre homenatge als soldats que combatien a la Primera Guerra Mundial. Es calcula que unes 200.000 persones van sortir al carrer per veure-la. Tres dies després, els 31 hospitals de la ciutat nord-americana no donaven l’abast. Al finalitzar la setmana, més de 4.500 persones havien mort a Filadèlfia per culpa d'una pandèmia que es calcula –hi ha importants variacions segons els estudis– que va matar entre 50 i 100 milions de persones a tot el món. El nombre de malalts i morts va ser molt diferent a Saint Louis, a l’estat de Missouri, al centre del país i a uns 1.200 quilòmetres de Filadèlfia. Només dos dies després de detectar el primer cas, Saint Louis va tancar parcs, escoles, biblioteques, jutjats, sales de ball, esglésies... Va confinar les persones malaltes i va prohibir els funerals o les reunions de més de 20 persones. En el seu pic més alt de mortalitat dividia per cinc els registres de Filadèlfia.

"Hi ha una raça de certes criatures diminutes que no es poden veure amb els ulls però que floten a l’aire i entren al cos per la boca i el nas, i causen malalties greus", escrivia el funcionari i militar romà Marc Terenci Varró sobre l’epidèmia de Corfú de l’any 49 aC. Virgili, el mateix Varró i Ciceró van descriure en molts dels seus textos com les epidèmies viatjaven i flagel·laven comunitats senceres. Ja al segle IV aC, els grecs detallaven que una epidèmia (una paraula que en grec també volia dir arribada) era una malaltia que tenia l’origen en el que es respirava.