<![CDATA[Ara.cat - cinc cèntims]]> 10 <![CDATA[La mida sí que importa]]> Històricament, hem classificat els països en funció de la seva capacitat de crear riquesa i el producte interior brut (PIB) ha estat molt sovint l’indicador escollit per confeccionar els rànquings mundials.

]]> <![CDATA[Compraràs i vendràs, però mai fabricaràs]]> Era encara a la universitat quan la vaig sentir per primera vegada, aquesta frase. Sempre havia pensat que el que definia una empresa eren les seves fàbriques i les inversions en actius que les diferenciaven de la competència i les feien créixer. M’equivocava.

]]> <![CDATA[La millor versió de nosaltres mateixos]]> Aquesta setmana, per casualitats de la vida, m’han convidat a participar a la convenció de vendes d’una empresa i he pogut escoltar en directe la xerrada d’un d’aquests gurus de la motivació empresarial. No n’he estat mai massa partidari, jo, d’aquestes xerrades. Sempre he tingut la sensació que el que s’hi explica són conceptes que tots coneixem i que durant una horeta se’ns recorden, després fem bons propòsits per aplicar a la nostra vida diària aquesta o aquella idea que ens han exposat i després de tornar a la nostra rutina, malauradament, ens n’oblidem per tornar a la nostra versió anterior. Més bona o més dolenta, però només aquella.

]]> <![CDATA[Que tingueu sort, Pol i Lea]]> No es diu així, però li direm Pol. Amb 11 anys, cursa l’últim any de primària. Juga a l’equip de futbol de la seva escola amb el número 10, sinònim de gols ijogo bonito. Els seus cabells rossos, el seu somriure i els seus ulls buscant els pares a la graderia cada cop que marca l’han fet un nen simpàtic per a tots els que el coneixen.

]]> <![CDATA[Elles]]> En Rafa Nadal guanyava diumenge passat el seu 21è Grand Slam i desempatava amb Djokovic i el gran Federer en la seva lluita per passar a la història de l’esport mundial. Els elogis li arribaven de tot arreu i fins i tot el prestigiós L’Équipe obria l’endemà amb un títol eloqüent: “Le martien” (el marcià).

]]> <![CDATA[Els dòlars d’en Musk]]> La setmana passada parlàvem del rànquing de les persones més riques del món. A Elon Musk, primer d’aquesta llista, li hem de reconèixer la seva visió i capacitat d’emprenedor. El coneixem sobretot per ser el fundador de Tesla, però també va ser cofundador de Paypal i empeny amb força SpaceX, empresa fundada el 2002 amb l’objectiu d’ajudar a colonitzar el planeta Mart. Declara urbi et orbi que els humans serem els primers éssers multiplanetaris de l’Univers. Un visionari.

]]> <![CDATA[L’ecosistema dels diners]]> Elon Musk, Jeff Bezos, Bernard Arnault, Bill Gates, Larry Page, Mark Zuckerberg, Sergey Brin, Steve Ballmer, Larry Ellison i Warren Buffet. Aquestes són les deu persones més riques del món. Tots ells són els fundadors d’algunes de les empreses de més èxit dels darrers anys, hi han col·laborat o hi treballen.

]]> <![CDATA[‘Spanglish’]]> Que important que arriba a ser l’anglès en el món de l’empresa. I que difícil que és parlar correctament i entendre els nadius quan comencen una conversa en la llengua de Shakespeare. És l’assignatura pendent de molts professionals que, sent excel·lents en allò que fan, mostren dificultats quan es tracta de fer-ho en anglès.

]]> <![CDATA[Volare]]> El mes de desembre que acabem de deixar enrere ha estat, a nivell mundial, el que més vols ha tingut de tot l’any 2021. Els 2,4 milions d’aparells que s’han enlairat mostren que, a poc a poc, estem tornant a la normalitat.

]]> <![CDATA[Caga, tió, o et donaré un cop de bastó]]> L’any que està a punt d’acabar començava de la millor manera possible. Just s’havia anunciat l’arribada de les tan desitjades vacunes i tots pensàvem que el 2021 seria l’any de l’optimisme i la recuperació. Durant els primers mesos, el consum domèstic va créixer, el turisme es va despertar, Europa ens garantia una pluja de milions amb el desemborsament dels seus fons i estàvem en primera posició en el rànquing de països amb més vacunats. Tot havia d’anar bé.

]]> <![CDATA[Qui té la paella pel mànec?]]> En el que va d’any als Estats Units, 34 milions de persones han deixat la seva feina de forma voluntària. Un rècord absolut que s’ha accelerat els darrers mesos, ja que a l’agost ho van fer 4,3 milions i al setembre, 4,4 milions de persones. És el rècord històric per sobre de la dada anterior, que es remuntava al desembre de l’any 2000. D’aquesta gran quantitat de dimissions ja en diuen the great resignation (la gran dimissió).

]]> <![CDATA[Les grans paradoxes del mercat laboral]]> Que l’oferta i la demanda s’acaben trobant sempre és evident. El dubte no és si es trobaran o no, sinó quan s’acabaran trobant i, sobretot, a quin preu. No ho diríeu mai, però en aquests moments, tot i viure en un dels països europeus amb més desocupació, l’oferta és insuficient al mercat de treball d’alguns sectors, i no sembla que la solució pugui arribar a curt termini. El primer cas és el de l’hostaleria, on difícilment es troben cambrers. Un sector que ha estat pràcticament tancat des de l’inici de la pandèmia i pregant al cel perquè l’obertura fos una realitat, i ara ja quasi sense restriccions no troba personal.

]]> <![CDATA[La vida en un xip]]> Ja fa molt que el famós programa de TV3 de principis dels noranta va deixar d’acompanyar-nos. Tot i això, quasi trenta anys després de l’últim La vida en un xip del mestre de la comunicació Joaquim Maria Puyal aquell xip innovador ha inundat les nostres vides.

]]> <![CDATA[El fràgil equilibri entre oferta i demanda]]> En aquestes darreres setmanes s’observen senyals clars de la re- presa econòmica i les dades d’atur a nivell estatal en són un bon exemple. Al juny, fins a 166.900 persones s’han incorporat al mercat de treball i ja veníem d’un maig amb una reducció de l’atur de 129.400 persones.

]]> <![CDATA[Ja la tenim aquí!]]>

Com hauria dit en Pep Guardiola: “Ciutadans de Catalunya... ja la tenim aquí!” Finalment! Hem hagut d’esperar molts mesos des de l’inici de la pandèmia, però les grans farmacèutiques ja han començat a anunciar que després de la fase 3 dels assajos clínics, les respectives vacunes demostren la seva eficàcia i ens garanteixen que d’aquí pocs mesos estarem vacunats i podrem tornar a una normalitat semblant a la d’abans.

]]> <![CDATA[Aquell difícil equilibri]]>

En aquests darrers anys, la nostra consciència col·lectiva ha millorat moltíssim. Abans no reciclàvem i ara sí que reciclem. No parlàvem de CO2 i ara en parlem. No coneixíem la capa d’ozó i ara procurem cuidar-la. No érem conscients de l’impacte que tenien en el planeta els nostres actes individuals i ara en som molt conscients i els anem canviant a poc a poc.

]]> <![CDATA[L’any que ve comença ara]]>

Malauradament, ja fa dies que hem deixat enrere les platges. Ja hem tornat a la feina. A casa o a l’oficina, però a la feina. Ja hi tornem a ser!

]]> <![CDATA[La tempesta perfecta al súper]]> Benvolgudes lectores i lectors de l’ Emprenem. És la primera vegada que us en faré cinc cèntims. Cinc cèntims des de la perspectiva d’un terrassenc que ha tingut el plaer de treballar 25 anys en empreses multinacionals ben conegudes, 16 dels quals a l’estranger. Un directiu que va créixer en departaments de màrqueting i ha gestionat empreses a Espanya, Portugal, França i Itàlia. Una persona que tan sols us en vol fer cinc cèntims a partir d’avui mateix.

]]>