<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - banc centrals]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/banc-centrals/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - banc centrals]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[L'exprofessora de la Pompeu Fabra que pot ser governadora de la Reserva Federal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/macroeconomia/l-exprofessora-pompeu-fabra-pot-governadora-reserva-federal_1_4741425.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4f57758a-f521-4c8b-80ea-ce5ac72b604c_16-9-aspect-ratio_default_0_x754y802.jpg" /></p><p>L'economista Adriana Kugler, exprofessora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es pot convertir aviat en la primera persona d'origen llatí a ser nomenada governadora de la Reserva Federal, el banc central dels Estats Units. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Leandre Ibar Penaba]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/macroeconomia/l-exprofessora-pompeu-fabra-pot-governadora-reserva-federal_1_4741425.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 02 Jul 2023 17:38:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4f57758a-f521-4c8b-80ea-ce5ac72b604c_16-9-aspect-ratio_default_0_x754y802.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Adriana Kugler]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4f57758a-f521-4c8b-80ea-ce5ac72b604c_16-9-aspect-ratio_default_0_x754y802.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Adriana Kugler es pot convertir en la primera dona llatina amb un seient al consell del banc central dels EUA]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La difícil tasca dels bancs centrals]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/macroeconomia/dificil-tasca-dels-bancs-centrals_129_4534579.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ecfa3dc4-bd31-4c9c-bd77-fe658a49cf47_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'eurozona ha assolit un nou rècord d'inflació amb un increment anual dels preus del consum del 10,7%. Corregir aquesta deriva inflacionista amb una política monetària restrictiva és tant urgent com necessari. Per entendre com fer-ho, la referència és el precedent històric dels Estats Units dels anys 80 amb la política monetària antiinflacionista implementada per Paul Volcker. La deriva inflacionista anava en augment, i va passar d'un 6,7% el 1977 a un 13,3% el 1979. L'origen de la inflació en aquell moment, com ara, era l'increment del preu del petroli, primer amb la creació de l'OPEP (el 1973), i després amb un segon <em>shock</em> arran de la revolució iraniana (1979). </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Freixas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/macroeconomia/dificil-tasca-dels-bancs-centrals_129_4534579.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 31 Oct 2022 18:47:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ecfa3dc4-bd31-4c9c-bd77-fe658a49cf47_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un conductor omplint el dipòsit del cotxe amb gasoil en una gasolinera.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ecfa3dc4-bd31-4c9c-bd77-fe658a49cf47_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La justícia alemanya avala la compra massiva de deute públic del BCE]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/justicia-alemanya-avala-compra-massiva-deute-public-bce_1_3988270.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/470500a9-ecc4-4c96-8aae-33463c3d73e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Tribunal Constitucional d'Alemanya ha avalat aquest dimarts el programa de compra massiva de deute públic del Banc Central Europeu. El tribunal amb seu a la ciutat de Karlsruhe ha emès una sentència en la qual assegura que la institució monetària comunitària ha demostrat tant al govern com al Parlament germànics que el seu programa d'adquisició de deute, conegut amb les sigles PSPP, s'ajusta als tractats de la Unió Europea.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Leandre Ibar Penaba]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/justicia-alemanya-avala-compra-massiva-deute-public-bce_1_3988270.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 May 2021 12:05:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/470500a9-ecc4-4c96-8aae-33463c3d73e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El logotip del BCE a la seu central de la institució a Frankfurt.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/470500a9-ecc4-4c96-8aae-33463c3d73e4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Constitucional germànic veu provat que l'adquisició de deute s'ajusta als tractats europeus]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Reserva Federal abaixa els tipus a zero i injecta 700.000 M$ pel coronavirus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/reserva-federal-baixa-injecta-coronavirus_1_1072676.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/62363019-16d3-4ee8-b595-13d5702f36c2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha anunciat aquest diumenge a la nit una nova rebaixa dels tipus d'interès fins a una forquilla del 0% al 0,25% i la injecció de 700.000 milions de dòlars a l'economia per pal·liar els efectes del coronavirus.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/reserva-federal-baixa-injecta-coronavirus_1_1072676.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2020 08:32:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/62363019-16d3-4ee8-b595-13d5702f36c2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El president de la Fed, Jerome Powell, en una reunió del mes de maig.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/62363019-16d3-4ee8-b595-13d5702f36c2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Reserva Federal actua coordinadament amb els principals bancs centrals, inclòs el BCE]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
