Amb el coronavirus, el món se'ns ha fet petit i el diccionari també. Ens tenen confinats en menys de 100 paraules. És el nostre nou diccionari i ens esforcem per aprendre'l. Pel que fa a l'antic, ningú no s'atreveix a dir quan podrem tornar a utilitzar els milers de paraules que ens han pres.

Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, i Boulder, d'Eva Baltasar, han sigut els llibres més venuts de ficció d'aquest Sant Jordi fins a última hora de la tarda a través del portal Llibreries Obertes. A continuació hi ha Guillem, de Núria Cadenes. Que no t'expliquin contes, de Natza Farré i Gala Pont, ocupa el quart lloc de la llista, i Gent normal, de Sally Rooney, el cinquè.

Sant Jordi 2020 ja ha passat. Malgrat el virus i a pesar del confinament, hi ha hagut llibres i roses. No hem atapeït els carrers, no ens hem abraçat, no hem viscut com ens agrada a tots el dia més bonic de l’any, però la reacció de la gent ha estat, de nou, per emocionar-se. Davant de situacions excepcionals, les persones fem coses excepcionals, i ahir el sector editorial en va tenir una prova. Potser no els sortiran els números ni aquest trimestre ni aquest any –i ha de plorar com tants i tants gremis que duran el perdigó a l’ala amb la crisi imminent–, però ahir va quedar demostrat que la gent –lectors o no– vol comprar llibres. Aquesta constatació ja és, per si sola, una gran notícia. Ahir va ser el dia de la reivindicació del llibre. Del llibre físic, l’objecte de paper, el gran invent de fa cinc segles que cap drac tecnològic no pot aturar. De fet, ahir, de llibres (de paper) se’n van vendre molts més que no es pensava ningú fa quinze dies. Soc del parer que si les editorials no haguessin donat el Sant Jordi per perdut abans de viure’l, si haguessin fet la inversió publicitària en mitjans que tenien prevista (i que han congelat per a un 23 de juliol que ja s’ensuma que tampoc es podrà fer amb ets i uts), els encàrrecs a les llibreries de capçalera o a les grans cadenes haurien estat encara molt més dignes. Lluny, sempre, del milió i mig llarg de llibres que es van vendre el 2019, amb més de 22 milions d’euros de facturació que van donar vida a tot l’engranatge editorial. La pandèmia i la consegüent congelació dels nostres hàbits socials ens va deixar en estat de xoc, la patacada de saber que el 23-A no tindria parades ni compradors va ser desoladora i moltes novetats encara ni han sortit dels magatzems. Però amb més optimisme, lideratge i imaginació, el dia d’ahir s’hauria convertit en un fenomen digne d’estudi. L’esforç de molta gent i la bona fe de tothom va ser lloable, això sí. Res a dir, doncs, d’aquest Sant Jordi que, com a festa de l’amor, no té rival.

]]>

Va ser la lectura de l’ Opus mago-cabalisticum, d’un tal Welling, el que em va portar a aquest lloc. Quan vaig voler, però, ja no en podia sortir. Havien tancat la ciutat per protegir-nos del còlera. Tanmateix, també el teníem a dins. Jo li havia escrit una llarga carta a l’iniciat Cornelius Vandeval, de Gant, perquè m’acceptés com a deixeble. Aquest correu va sortir del davant de l’església del Pi el dimecres 8 de març de 1820, i fins a l’any següent no vaig rebre una resposta. Volia veure’m. Van ser cinc nits i cinc dies els que vaig trigar a trucar a l’enorme porta d’aquell casalot tocant els molls del carrer Graslei. La remor del riu Leie era l’única música que se sentia dins d’aquest edifici de maons vermells i porticons de fusta corcats per la pluja.

]]> Cada any, tal dia com avui, aquest article proposa llibres per sortir al carrer a comprar-los. Enguany els comprarem des del confinament (i els comprarem a les llibreries, no a Amazon). I quan per fi puguem tornar a sortir, també ens quedarem a casa –alguna estona, voluntàriament– per llegir llibres com aquests:

]]>

"Se'm fa estrany parlar amb tu sense una copa a les mans i sense veure't creuar les cames", diu Julià Guillamon a Empar Moliner just a l'inici de la conversa que acaben de començar a l'Instagram de Biblioteques de Barcelona. És un diàleg de Sant Jordi atípic, perquè tots dos l'han de mantenir per força confinats des de casa seva. A l'habitació que ha triat Guillamon no s'hi veuen llibres –només un tros de paret blanca–; a la de Moliner es distingeix l'enciclopèdia Larousse i una prestatgeria plena de llibres "estranys" que l'autora compra "compulsivament".

]]>

És clar que no és un Sant Jordi com sempre. No és un Sant Jordi. No n’hi ha. Com han deixat d’existir tantes dates que van passant i que no sabem si tornaran i tantes que preferiríem que no tornessin. És una altra cosa. És clar que podem comprar llibres a una multinacional. De la mateixa manera que ho podem fer al petit comerç. És clar que no competeixen en igualtat de condicions. El sistema, el que s’ha trencat puntualment, consisteix en això. I el que en quedi, encara ho reforçarà més. No sortirem a comprar llibres perquè no estan considerats un producte de primera necessitat. Encara que moltes vegades hàgim necessitat una bona lectura per ser qui som. Encara que no siguem res sense paraules. És clar que passar les pàgines de paper és cada vegada més una porta d’entrada a la nostàlgia. La resistència a les pantalles. O la resistència de la vista. Però els llibres semblen més romàntics del que són. Ho són, certament, comparats amb aquesta realitat hostil. Però ni tan sols tots els llibres. Com tampoc en aquest confinament totes les realitats ens són ara mateix hostils. És clar que deixa de ploure, un dia. Precisament per Sant Jordi. L’any que no cal.

]]> Aquest és un Sant Jordi trist, perquè ens arriba sense tenir operatiu el teixit social que el fa viu i alegre. Les llibreries, en primer lloc, per descomptat. Però tampoc plenament les editorials, les biblioteques, les entitats que feien parades, les floristeries, les escoles, els ateneus... Tot això, aquest Sant Jordi, no ho tenim del tot. Tenim la xarxa, això sí. Els ordinadors, els mòbils. I és una sort. Podem anar comprant per la xarxa i relacionar-nos a través d’ella. Però hi ha una diferència essencial. La xarxa no és enlloc, és al núvol, fora de l’espai i del territori. En canvi el teixit toca a terra, és a l’espai, al territori, al lloc. El confinament ens ha tornat a mostrar el valor del lloc: on som físicament, dins o fora, aquí o allà. L’espai ha agafat tota la seva intensitat i el seu dramatisme. I tot allò que té a veure amb l’espai, amb el lloc, amb el territori, ho sabem més valuós, perquè per un temps no ho tenim. Les llibreries al costat de casa, al barri, al poble. El teixit. Tenim la xarxa, però no el teixit. I hem descobert que seria difícil viure sense xarxa. Però que també és difícil viure sense teixit. Tant de bo, trobant-lo a faltar, el valorem més. Tant de bo, valorant-lo, el protegim més, quan puguem!

]]>

A partir d'aquest dijous, 23 d'abril –coincidint amb la diada de Sant Jordi i la celebració del Dia del Llibre–, autores i autors de Barcelona i de Madrid iniciaran una correspondència que es podrà llegir cada dia a la pàgina web www.duesciutats.com, inspirada en la novel·la de Charles Dickens Història de dues ciutats.

]]>

Sota el lema “Regala un llibre per Sant Jordi", la campanya de Llibreries Obertes s'ha proposat vendre mig milió d'euros en llibres per a aquest Sant Jordi confinat. La cooperativa Som i l’agència Mortensen van engegar aquesta campanya el 21 de març, i des de dissabte passat Òmnium Cultural ha passat a liderar el projecte.

]]>

Aquest any toca quedar-se a casa, però molt millor fer-ho amb propostes culturals a l’abast i per a tothom. La Diputació de Barcelona vetlla per fer arribar a tota la ciutadania una oferta cultural enriquidora, de qualitat i virtual que amenitzi el confinament a casa de grans, joves i infants. Aquest any, matem el drac entre tots!

]]>

Després d'una reunió celebrada aquest dimarts a Barcelona i que ha durat unes quantes hores, la Cambra del Llibre, que representa la cadena del llibre a Catalunya -editors, distribuïdors, llibreters i impressors-, ha decidit posposar la diada de Sant Jordi. Pendents de com evolucionarà la pandèmia, si el 23 d'abril es pot celebrar, encara que amb restriccions, es farà, però sense parades als carrers ni firmes de llibres. Per aquest motiu han decidit "per unanimitat", com afirma Patrici Tixis, president de la Cambra i del Gremi d'Editors, celebrar també un Dia del Llibre abans de les vacances d'estiu, aquest cop sí, amb les tradicionals parades i firmes d'autors.

]]>

El Gremi de Llibreters estudia una nova data per a la Diada de Sant Jordi davant la possible suspensió per la crisi del coronavirus. La presidenta del gremi, Maria Carme Ferrer, veu la situació "cada vegada pitjor" respecte a la celebració de Sant Jordi a l'abril i assegura a l'ACN que es reuniran amb els llibreters properament per "tenir un pla B" que permeti fer la diada en una nova data. "Hem de fer una gran festa, sortir al carrer, tot igual però un altre dia", diu Ferrer, que preferiria fixar una data per abans de l'estiu.

]]>