Cada dia a Catalunya hi ha uns 200 professionals de la sanitat pública que fan trasplantaments, ja sigui a la sala d'operacions o de guàrdia localitzable. És a dir, han de ser a una hora com a màxim de distància de l'hospital per si apareix un òrgan compatible amb un pacient en llista d'espera. L'any passat es van fer 1.344 trasplantaments, gairebé quatre al dia, i segons dades de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), és una de les taxes més altes del món. Són intervencions molt complexes que requereixen diferents perfils treballant a l'uníson per assegurar que els òrgans s'extreuen com toca, es transporten de forma segura i es trasplanten a qui ho necessita. Malgrat que aquesta feina és indispensable, el sou dels treballadors que la fan possible està congelat des de fa més d'un any i mig.

Amb una ullada ràpida en té prou per dir: "Això és còlon i això d'aquí, mama". A ulls inexperts, les mostres de teixits que reposen sobre aquells vidres petits i allargats són molt semblants i recorden les taques de tinta emprades en el conegut test psicològic. Jordi Temprana, metge adjunt al Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Vall d'Hebron, repassa amb la mirada les preparacions que hi ha sobre la taula, n'agafa una altra, ens la mostra i conclou: “Això també és mama”.

La sanitat viu des de fa anys en un entorn tensat pels problemes acumulats. Primer van ser les retallades i després la pandèmia. També hi ha hagut dos factors de fons que hi han influït: el creixement poblacional i l'envelliment progressiu. Els fons europeus per la covid i els increments pressupostaris del Govern dels últims exercicis han suposat un alleujament, però la situació encara demana una imprescindible millora, necessària tant per als professionals com per als pacients. Hi ha hagut avenços clars, per exemple, en les llistes d'espera: tot i que la demanda no para de créixer, el nombre de persones que han d’esperar més del compte per operar-se s'ha anat reduint de forma substancial.

Cinc dies després del ciberatac, l'Hospital Clínic de Barcelona continua treballant de manera manual, amb paper, segons ha explicat Antoni Castells, director mèdic del centre, però ja ha recuperat bona part de la seva activitat i preveu recuperar la normalitat abans de dimarts. I les coses estan més clares, també, pel que fa a l'autoria de l'atac. El Govern no té dubtes que el mòbil és econòmic i que l'atacant és RansomHouse, que ja ha demanat un rescat de 4,5 milions de dòlars per alliberar les dades segrestades. La Generalitat, però, reitera que no pagarà ni un cèntim i ja treballa en l'escenari que els cibercriminals puguin fer públiques les dades de què disposen per intentar vendre-les al mercat negre: els Mossos estan fent ciberpatrullatge per intentar, primer, que no es publiquin les dades i, després, que desapareguin com més aviat millor de la xarxa. I admeten que, rebutjada la possibilitat de pagar un rescat, hi ha un risc "molt alt" que les dades acabin sent publicades.

Tots els indicadors que s'analitzen per veure l'evolució del coronavirus han empitjorat en les últimes 24 hores i Catalunya ja se situa en el pitjor escenari d'aquesta segona onada. Un dels valors que més ha pujat, segons l'última actualització del departament de Salut, és el risc de rebrot, que ha passat de 635 punts a 713,37. L'increment és de 77 punts, mentre que el de divendres respecte a dijous havia sigut de 69. La taxa de transmissió, que és l'indicador que mesura la velocitat de propagació del virus, arriba a 1,50 (ahir era a 1,45). Això significa que, per cada cent persones contagiades, es generen de mitjana 150 casos més.

Tot just un mes abans que el coronavirus irrompés a Catalunya, l'economista Guillem López-Casasnovas, constatava en el seu llibre La malaltia de la sanitat catalana: finançament i governança que el pressupost anual que s'hauria de dedicar a la sanitat hauria d'incrementar-se en més de 5.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys. Ara, i després de les greus conseqüències d'una pandèmia devastadora en l'àmbit assistencial, el comitè d'experts designat al mes de juliol pel president de la Generalitat, Quim Torra, i encapçalat pel cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha elaborat, entorn d'aquesta premissa, un guió de 30 mesures per enfortir el sistema sanitari.

Els hospitals catalans també viuen la seva pròpia desescalada. Fa tres mesos van transformar de cap a peus cada metre quadrat dels seus edificis per absorbir l’allau de pacients greus de covid-19, i molts professionals sanitaris, independentment de quines fossin les seves especialitats, van haver de dedicar-se en exclusiva a atendre aquests malalts. Ara que el 83% dels nous ingressos hospitalaris no corresponen a complicacions causades per la infecció -segons la dada que va donar ahir el Govern- i que les unitats de cures intensives viuen una treva i s’han anat buidant de manera lenta però constant, toca encarar la represa de bona part de l’activitat ordinària, com cirurgies i tractaments.

La conselleria de Salut ha confirmat 472 nous positius per coronavirus aquest vespre i la xifra ja arriba als 1.866 infectats. En un sol dia també s'ha més que duplicat la xifra de morts, amb 23 nous casos i passant dels 18 als 41 decessos pel virus, tots amb patologies prèvies. L'increment de casos és d'un 33,94% i el de difunts del 116,67% respecte d'ahir. L'increment, això sí, és inferior al registrat dilluns, quan es van anunciar 491 nous casos, però molt superior en morts: dilluns es va informar de 6 nous casos.