<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Àlex Broch]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/alex-broch/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Àlex Broch]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["Sempre vaig ensenyar literatura castellana en català"]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/entrevistes/alex-broch-sempre-vaig-ensenyar-literatura-castellana-catala_128_5244340.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2aadebaf-0ac1-4e69-97b1-1ebe57c1fa90_source-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Ets la primera persona que entra en aquest estudi, a banda de la família", comenta Àlex Broch (Barcelona, 1947) a l'entrada del pis de l'Eixample dreta que, des de finals de la dècada dels 80, ha anat sent colonitzat per piles i piles de llibres. El crític literari i editor català calcula que n'hi deu tenir uns 5.000, tot i que aquesta només sigui una part de la seva biblioteca, que s'expandeix també a la casa d'estiueig de Bellaguarda i, en menor mesura, al lloc on viu. "Dec tenir una de les col·leccions més importants de crítica literària de la ciutat", afegeix amb la boca petita quan s'accedeix a l'antic menjador de l'immoble, on hi conviuen centenars de volums de temàtiques tan diverses com la semiologia, la història cultural, l'antropologia, la mitologia i la lingüística. "Si algú ocupés el pis, em quedaria completament desarmat, perquè aquí dins hi ha totes les meves eines de treball", continua. Les eines i també els llibres que ha escrit –entre els quals destaquen <em>Literatura catalana dels anys 70</em> (Edicions 62, 1980) i <em>Forma i idea en la literatura contemporània</em> (Edicions 62, 1993)–, les nombroses revistes i publicacions en què ha col·laborat, les col·leccions editorials que ha dirigit i <a href="https://llegim.ara.cat/llegim/nova-historia-literatura-catalana_1_2958305.html" >els set volums </a>d'<em>Història de la literatura catalana</em>, coeditats des del 2013 per Enciclopèdia, <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/empenta-persistencia-consolidacio_1_1328405.html" >Barcino </a>i l'Ajuntament de Barcelona. El projecte, el més ambiciós de tots els que ha capitanejat, s'hauria de tancar el 2027, coincidint amb el seu vuitantè aniversari.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/entrevistes/alex-broch-sempre-vaig-ensenyar-literatura-castellana-catala_128_5244340.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Jan 2025 16:20:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2aadebaf-0ac1-4e69-97b1-1ebe57c1fa90_source-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El crític i editor Àlex Broch, al seu estudi]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2aadebaf-0ac1-4e69-97b1-1ebe57c1fa90_source-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Crític literari i editor]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Miquel Martí i Pol, 10 anys després]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/miquel-marti-i-pol-d-sam-abrams-carme-sole-maria-pujol-enric-sulla-ricard-torrents-alex-broch-ramon-balasch-xavier-folch_1_2205354.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/549e7ece-ba19-4940-b494-b15809875108_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Quan mor un escriptor que ha estat molt considerat en vida, acostuma a passar per una etapa d'oblit. És la llei del pèndol", explica el crític, assagista i poeta D. Sam Abrams, coneixedor a fons de l'obra de Miquel Martí i Pol. Demà farà deu anys de la mort del poeta. "La memòria històrica té tendència a aprimar-se -recorda l'editor Àlex Broch-. Les lletres catalanes, però, anem sumant bagatge, i hi ha aniversaris que permeten l'oportunitat de commemorar obres valuoses". En opinió de Broch, el desè aniversari de la mort de Martí i Pol és una bona ocasió per "aconseguir fidelitzar un nucli de lectors que mantinguin viva la seva poesia". La reedició de l'obra completa en butxaca fa cinc anys, les adaptacions musicals, la presència a les escoles i el prestigi acadèmic -aquest mateix octubre es va celebrar el Segon Col·loqui Internacional a la Universitat de Vic- ajuden a mantenir viva la mirada honesta del poeta.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/miquel-marti-i-pol-d-sam-abrams-carme-sole-maria-pujol-enric-sulla-ricard-torrents-alex-broch-ramon-balasch-xavier-folch_1_2205354.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 09 Nov 2013 19:56:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/549e7ece-ba19-4940-b494-b15809875108_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[01. A la dècada dels 60, Miquel Martí i Pol va cantar les seves pròpies cançons.   02. El poeta, treballant en alguna de les seves creacions.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/549e7ece-ba19-4940-b494-b15809875108_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Viu un bon moment de reconeixement, popular i acadèmic]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
