Una papallona que va des del Canadà fins a Mèxic per hivernar i reproduir-se, una balena que té el rècord de la seva espècie amb 22.500 kilòmetres de viatge a través dels oceans o el xatrac àrtic, una au que -atenció, spoiler- ostenta la migració més llarga del món animal. Ara que comença la primavera i amb ella moltes espècies es posen en moviment, t'expliquem les principals rutes migratòries de la fauna planetària. Les autopistes de la vida salvatge.

Simbologia dels colors

Europa Occidental, Amèrica del Nord i Oceania: Influència de la cultura clàssica i el catolicisme

]]>

El conte tradicional assegura que el petit Patufet es va refugiar sota d’una col quan va començar a ploure. Avui sabem que és una de les verdures més saludables i versàtils de la nostra cuina. Diuen que aquest 2026 és l’any de les cols, però com que entre naps i cols (que són de la mateixa família) ens hem plantat al mes de març, us suggerim que en descobriu més característiques.

]]>

Seawise Giant

Conegut també com Knock Nevis i Jahre Viking. Quan es va estrenar amb el nom de Knock Nevis, el petrolier Pierre Guillaumat encara el superava en mida, però després d’unes obres d’ampliació va esdevenir el vaixell més llarg de tots els temps. Va ser danyat durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq, reflotat el 1991 i, finalment, desballestat a l'Índia el 2010. Desplaçava 646.642 tones a plena càrrega, l’equivalent a uns 4 milions de barrils de petroli.

]]>

Segons l’OCDE i la Universitat Cornell, per cada text de 100 paraules o cada conversa amb entre 10 i 40 prompts (indicacions), es consumeixen fins a 0,5 litres d’aigua dolça, o l’equivalent a 14 bombetes led enceses durant una hora.

]]>

Per què a la cultura xinesa som a l'any 4724?

La cultura xinesa utilitza un calendari tradicional lunisolar, diferent del calendari occidental. El recompte dels anys es basa en l’inici del regnat de l'Emperador Groc, un dels cinc emperadors llegendaris, considerat el fundador de la civilització xinesa i que va regnar des del 2698 fins al 2598 aC.

]]>

Els humans cada cop vivim més temps, però l’esperança de vida no creix igual a tot arreu. Les estadístiques demostren que la longevitat depèn molt de la dieta, l’accés a un bon sistema sanitari i la qualitat de vida que ofereix un estat amb una bona economia. Un factor que no es veu a les estadístiques però que també destaquen els científics són uns forts lligams socials i comunitaris. El país on la població viu més anys, una mitjana de 86,5, és Mònaco, que té una de les rendes per càpita més altes del món, un bon sistema sanitari i una dieta mediterrània, que ha estat designada pels científics com una de les més saludables del món. Però el fet de tenir només unes poques desenes de milers d’habitants també ajuda perquè la mitjana d’edat, en un país tan ric i benestant, sigui més alta. Si no tenim en compte els estats (o semiestats) petits, el rànquing començaria pel Japó, amb una mitjana d’esperança de vida de 84,4 anys. Els japonesos també tenen una dieta saludable, molt centrada en el peix i els vegetals, i bona qualitat de vida. A l’extrem oposat del rànquing trobem països amb índexs elevats de pobresa. Nigèria, el país més poblat de l’Àfrica i amb un 40% de la població en la pobresa (a més d’una alta mortalitat infantil i altres factors, com situacions de violència elevades), és el que té menys esperança de vida, una mitjana de només 54,6 anys. Entre Mònaco i Nigèria hi ha 30 anys de vida de diferència.

]]>

Elaborats tradicionalment per aprofitar el porc durant la matança, han passat de les cases de pagès als mercats i a la cuina contemporània. La qualitat de la carn, el clima, la curació lenta i l’expertesa transmesa de generació en generació fan dels embotits catalans un patrimoni viu que uneix tradició, identitat i gust.

]]>

On viuen?

Les barques que pesquen gambes vermelles són les que van més lluny i les que tornaran més tard a port, perquè han d’anar molt enllà per tirar les xarxes d’arrossegament i pescar-ne. Se’n pesquen a tot el Mediterrani, malgrat que en els últims anys s’hagi sentit a dir que, pels corrents marins i pel canvi climàtic, podria ser que s’hagin traspassat a altres mars. Malgrat això, la gamba vermella té una única pàtria, que és el Mediterrani.

]]>

L'any 1951, després d’haver sortit de cacera, Sir Hugh Beaver i els seus amics es van engrescar en una apassionada discussió sobre quina era l’au de caça més ràpida. No van aconseguir treure’n una conclusió clara, perquè no hi havia cap llibre que recopilés una llista oficial d’aquesta proesa. Resulta que Beaver era el director general de la cerveseria Guinness, i aquella discussió en un pub al comptat de Wexford el va portar a encarregar un llibre de fets i xifres que en un principi estava pensat com una campanya de promoció de la cervesa Guinness.

]]>

El linx ibèric ha deixat d’estar en perill d’extinció. La feina feta des dels anys 90, quan quedaven només 100 individus d’aquesta espècie, ha aconseguit elevar la seva població per sobre dels 2.000. No ha sortit de la llista d’espècies amenaçades, però ara està classificada com a vulnerable, quan havia arribat a estar en perill crític en el tombant de segle. És una gran notícia, però sobretot és una demostració clara que les polítiques de conservació funcionen, que quan es posen recursos i esforços per protegir una espècie la vida s'obre pas.

]]>

Els catalans som d’observar el cel, de consultar termòmetres i pluviòmetres. Ens agrada la meteorologia i ens agrada mirar cap amunt. Veure un cel blau, sense fissures, o esquitxat de núvols de diferents formes ens ajuda a preveure el temps que vindrà. I el refranyer català n’és una bona mostra. Els núvols són hidrometeors formats per diminutes partícules d’aigua líquida o gel, o de totes dues coses, suspeses a l’atmosfera i que, en general, no toquen el terra. També poden contenir partícules d’aigua líquida o gel de dimensions més grans, així com partícules líquides no aquoses o partícules sòlides procedents, per exemple, de gasos industrials, fum o pols. Si en voleu saber més, és interessant el llibre iŀlustrat que acaba de publicar l’editorial Cinco Tintas i que repassa tot el que té a veure amb els núvols. Amb Observar las nubes, els seus autors, Gavin Pretor-Pinney –cofundador de la Cloud Appreciation Society– i William Grill –il·lustrador–, han ideat una guia il·lustrada per a tots els públics que revela les dades, els secrets i les històries dels principals tipus de núvols i explica com donen forma al clima que els envolta.

]]>

Hi ha una dita a França que assegura que hi tenen tants formatges com dies l’any, però nosaltres en preferim una altra, que diu que un formatge al dia és la felicitat cada dia. A Catalunya tenim un formatge amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP): el Garrotxa mentre que l’Alt Urgell i Cerdanya és una denominació d’origen protegida. Potser és poc, però hi ha una altra dada que ho compensa: l’associació d’elaboradors ACREFA afirma que se n’elaboren fins a dos-cents cinquanta de diferents. Per entendre el valor de la xifra, comparem-la amb la que té França, un país tradicionalment formatger i de dimensions grans: un 1.200. En un territori disset vegades més petit que França com és Catalunya, la densitat de producció de formatges és considerable. I no parlem només de volum, sinó també de qualitat, que és molt alta. Per això podem dir que els formatges artesans catalans viuen un moment d’or. En les últimes dècades, petits productors d’arreu del país n'han recuperat receptes tradicionals i n’han creat de noves combinant tècniques antigues amb un esperit innovador.

]]>

Fa quatre dècades que es va publicar el videojoc Super Mario Bros. i que els jugadors comparteixen jocs i aventures amb el conegut personatge.

]]>

Segons les dades del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del 2024, el malbaratament alimentari dins les llars de l’Estat s’ha reduït un 19,5% des del 2020. A més d’una major consciència social sobre la importància de no llençar menjar i de les dades microeconòmiques, un dels motius que addueix l’informe és l’impacte del que anomena moment tàper: la tendència a portar a la feina aliments preparats a casa.

]]>

Molts dels èxits d’aquest estiu duren menys de tres minuts

Spotify va preveure que molts dels èxits d’aquest estiu tindrien una durada inferior als tres minuts. Una anàlisi de The Economist de més de mil cançons que han arribat al número u de les llistes dels Estats Units n’assenyala el motiu: les cançons més populars cada vegada duren menys. I no ho fan per motius tècnics. Si als anys seixanta la llargada de les cançons la condicionava el límit dels suports físics, ara ho fa la necessitat de captar l’atenció: plataformes com Spotify només paguen als artistes si els oients arriben al segon trenta de reproducció.

]]>

Jordi i Albert Santjoan són els autors de l’àlbum il·lustrat ‘Catalunya parc a parc’ (Cossetània Edicions), on fan un recorregut per descobrir els tresors que amaguen 16 espais naturals repartits arreu del país. Una proposta gràfica, com explica Jordi Santjoan, “pensada per al públic familiar i per a aquells que estiguin interessats en la natura i en conèixer millor el nostre territori”. Santjoan es defineix com un amant dels mapes “on hi passen coses, per això he volgut fer uns mapes que estiguin vius, on veiem paisatges, animals i persones, no només relleus i noms”. A banda de destacar els elements i indrets emblemàtics que defineixen cadascun d’aquests espais i algunes dades de referència, proposen una excursió per descobrir-los tot fent camí, amb un segon mapa que mostra el recorregut d’aquestes rutes “aptes per a tothom i on indiquem també com arribar-hi i dades pràctiques com el desnivell o la durada de l’excursió”.

]]>

'Els fruits saborosos'. Josep Carner (1928)

]]>

Tot i que representen la meitat dels membres del col·lectiu LGBTIQ+, moltes persones bisexuals senten que la seva orientació sexual és sovint ignorada o deslegitimada, tant dins com fora del col·lectiu. Amb la voluntat de visibilitzar una realitat diversa i poc representada en l’imaginari social, cada 23 de setembre des del 1999 se celebra el Dia Internacional de la Bisexualitat.

]]>

Com sap qualsevol persona amb accés a les relíquies familiars, els estris de l’escola han canviat radicalment en poques dècades. No només per l’arribada i hegemonia del plàstic per sobre de la resta de materials: les modes, els avenços tecnològics i les preocupacions per la salut muscular i òssia dels més joves han transformat un paisatge escolar que tenia una aparença molt diferent per a les generacions anteriors. De maletins i plomes a motxilles amb rodes i tauletes, l’evolució dels estris escolars revela una tensió constant: alleugerir el cos i la despesa sense perdre funcionalitat. Els objectes canvien, però la qüestió de fons persisteix: quins recursos necessita un nen per aprendre bé i créixer sense sobrecàrregues, ni físiques ni econòmiques?

]]>