Pere Garcia (Girona, 1946) coneix el secret per aguantar 42 anys en una feina de pixatinters que no li agradava “absolutament gens” i que no dubta a qualificar d’odiosa. Feia nòmines i contractes de treball. El seu era un departament especialment desagradable perquè "sempre havia d’anar a favor de l’amo de les empreses" i si alguna vegada venia el treballador, "també havia de donar-li la raó i trampejar situacions conflictives". Reconeix que en la seva fidelitat empresarial, que va començar amb 16 anys un cop acabat el batxillerat elemental, també hi va pesar molt que l’empresa, la prestigiosa gestoria Cànovas de Girona, “era boníssima, així com els propietaris, els caps de secció i els companys de feina”. Ara bé, el factor determinant per aguantar tants anys va ser tenir una gran passió per a les hores de lleure: els musicals.

L'estrena del musical de nova creació, de gran format i en català Ànima, que va obrir la temporada passada al Teatre Nacional i ara torna al Teatre Tívoli, va ser un fenomen extraordinari. La crítica i el boca-orella de seguida van omplir la Sala Gran i el públic acabava aplaudint dret cada nit. El primer dia, a la platea hi havia Maria José Balañá, gerent de tres teatres grans de Barcelona, que va quedar captivada i va tenir el desig que aquell talent i esforç no morís allà. "Em va semblar al·lucinant. Hi ha talent, hi ha feina, hi ha una intensitat brutal. A la sortida els vaig dir: «Si ho voleu remuntar, compteu amb nosaltres»". El productor de Bitò, Josep Domènech, també hi va fer cap: "Vaig quedar meravellat. És emoció, és màgia, és boníssim", afirma. De seguida va buscar qui hi havia a darrere i els va trucar: "Si mai ho voleu fer en un teatre privat, parlem-ne". També hi van anar Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, que van "flipar" i van demanar a la productora d'El Terrat, Mercè Puy, que coneixia el projecte des de la gènesi, que batallés per recuperar-lo.

Daniel Anglès (Barcelona 1975) és actor, cantant i director artístic del Teatre Condal i del programa Eufòria de TV3. Dirigeix el musical Germans de sang, que es pot veure al Condal del 10 de desembre al 25 de gener.

Va passar la infantesa al costat de la Monumental, a Barcelona. “Des de casa escoltava els concerts de la Whitney Houston, el Michael Jackson... No els veia, però els sentia des de la cuina”. Va anar a l’escola bressol Xerric Xerrac, el que ara és la Sala Atrium. "Diuen que és on vaig començar a fer teatre. El poble dels meus pares és Calaf, i recordo veure-hi els Pastorets cada Nadal. Un gener, a l'hora del pati, els professors van veure que jo havia separat en dos grups els nens de la classe i els deia: «Vosaltres sou àngels, vosaltres sou dimonis»".

]]>

The Rocky Horror Show és un musical que no només es veu; és un musical que es viu. D'ençà que es va estrenar a Londres el 1973 –i també arran de l'adaptació cinematogràfica del 1975 amb Tim Curry i Susan Sarandon–, ha esdevingut un refugi per a tots aquells que se senten diferents. El públic que assisteix a les representacions es disfressa i participa activament cridant línies de diàleg i rèpliques als actors. El llegendari musical es reestrena aquest dijous al Teatre Coliseum de Barcelona –ja es va representar el 2023– amb un repartiment format per actors i actrius del West End i ara amb l'australià Jason Donovan com a protagonista. La icona dels anys 80, conegut per haver sigut l'Scott Robinson de la sèrie Veïns, es posa a la pell de Frank-n-Furter, un científic boig transvestit i originari de Transsexual, planeta de la galàxia Transsilvània. L'obra estarà en cartell fins al 2 de novembre i es farà una funció especial la nit de Halloween.

]]>

Ander Mataró (Barcelona, 2001) actor i cantant. Protagonitza el musical Alan, inspirat en l’Alan Montoliu, un noi de disset anys que va patir transfòbia. Es pot veure l’1 de març al Teatre Principal de Sabadell i del 9 al 16 de març al Teatre Poliorama de Barcelona.

L’Ander va créixer a Premià de Dalt, però va anar a l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona. “M'agradava perquè funcionava com una petita ciutat. Em va agradar més quan vaig fer el batxillerat artístic, però d'arts plàstiques, perquè allà no hi havia l'escènic. Gaudia els dies que tenia alguna optativa de teatre, o de coral, o música”.

]]>

“Ànima és un crit a la llibertat creativa i individual de les dones en forma de musical”, diuen les creadores del primer musical de gran format (o hauríem de dir-ne opereta?) amb llibret i música original que fa el TNC. I certament que l’argument ens parla de Greta Edwards (Paula Malia), una noia nord-americana a qui li agrada molt dibuixar i que vol convertir-se en professional del cinema d’animació. Per això deixarà la família i marxarà cap al Hollywood somiat dels anys 30, on haurà de lluitar de valent per imposar el seu talent enfront d'una societat i un món artístic que margina les dones. Es titula Ànima, però es podria titular Walt, títol potser menys inspirat però també menys retòric, perquè tan important com la vida d’aquesta jove heroïna és la de Walt Disney, perquè la Greta truca a la porta del dibuixant i productor convertit, doncs, en coprotagonista, tot i que en cap moment se'n digui el cognom. Per això i perquè tant l’argument com el text tenen l’olor i la textura dels contes de la famosa productora.

]]>

"Una poma al dia, amb bons propòsits, manté lluny el metge". Fa just uns dies parlava sobre cites de l'escriptor P.G. Wodehouse amb el meu fill gran, en Nick, que estava a l'hospital per rebre tractament pel càncer. "Aquí en va una per a tu", va dir en Nick, rient. Ell conjecturava que, després de llegir els diaris de Nova York, el seu pare, com podria haver dit Wodehouse, no va grunyir. "Algú ha vist mai un crític de teatre a la llum del dia? És clar que no. Ells surten quan es fa fosc, sense portar res de bo". Ens vam abraçar i ens vam acomiadar. L'endemà, el meu fill va morir. Res és pitjor per a un pare que la mort d'un fill. Sentia a l'ànima que estava malament escriure sobre la fi del Fantasma o sobre cap on està anant Broadway ara mateix. [Nicholas Lloyd Webber va morir el 26 de març als 43 anys]

]]>

Mia Lardner i Quique González tenen 21 i 19 anys, respectivament, i, per primera vegada, protagonitzen un gran musical. Fins ara, per a ells Grease era una pel·lícula mítica que veien de petits amb la família, plena de cançons que després cantaven sense parar. Fins al 12 de febrer hi posaran veu a l'escenari del Teatre Tívoli de Barcelona, com a Sandy Olsson i Danny Zuko i acompanyats d'una vintena d'intèrprets i una banda de músics en directe. La nova producció de Grease, que commemora el 50è aniversari del musical i ha anat a càrrec de Som Produce, aterra així a la capital catalana després d'haver fet temporada a Madrid i abans d'iniciar una gira per l'estat espanyol.

]]>

Hi ha abraçades que arrenquen aplaudiments. I d’aquestes n’hi ha algunes a Pares normals, la comèdia musical d’Els Amics de les Arts, rebuda en la seva estrena amb el públic dret. L'obra és un bon còctel on es barregen històries sentimentals de pares, mares, fills i nòvies, una música amable sense estridències –ni grans temes, diria–, una direcció precisa de Sergi Belbel i un grup d’intèrprets ben cohesionats. Un còctel en què hi cap la comèdia familiar, la de situació i, no cal dir-ho, la romàntica, que corona el pastís amb una cirera confitada.

]]>

El secret més ben guardat del musical Pretty woman ha arribat aquest dimarts en limusina blanca a l'Hotel Palace de Barcelona: Cristina Llorente i Roger Berruezo seran els protagonistes de l'obra, un èxit de Broadway basat en la pel·lícula del 1990 que van protagonitzar Julia Roberts i Richard Gere. El musical s'estrenarà el 27 de setembre al Teatre Apolo del Paral·lel i farà temporada a Barcelona; a la tardor marxarà a Madrid, on s'instal·larà al Teatro Gran Vía.

]]>

Tot i el pessimisme que ha dominat moltes converses teatrals a Catalunya els últims mesos, el balanç empresarial de la temporada 2021-2022 parla d'una "recuperació espectacular". Segons les dades recollides per l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), el curs s'ha tancat amb xifres pròximes a les prepandèmiques. Entre l'1 de setembre del 2021 i el 31 d'agost del 2022, els teatres han tingut 2,37 milions d'espectadors, per sota dels 2,56 milions de la temporada 2018-19 i lluny dels 2,89 de fa deu anys, però per sobre dels 2,35 de la 2017-18.

]]>

'Company, el musical'

Teatre Apolo (fins al 12 de juny)

Casar-se o no casar-se. Aquesta és la qüestió. Què li és més grat a l’home i a la dona: ¿conservar la seva independència o lligar-la a la d’un altre? Ho plantejava el 1970, en plena Guerra del Vietnam i d'eclosió de la revolució sexual, George Furth en el llibret de Company, amb música i lletres del gran Stephen Sondheim, un espectacle guardonat aquell any amb sis premis Tony.

]]>

Antonio Banderas apareix al hall del Teatre Tívoli de Barcelona caminant a grans gambades, amb aire de cowboy, vestit de negre. S'apuja el coll de la jupa de cuir i mig acluca els ulls. Somriu: vint càmeres l'apunten. Ho ha fet milers de vegades. Està còmode. Explica que morè de la seva pell és natural de Màlaga. Podria ser el protagonista de Grease –porta fins i tot els mitjons blancs–, però l'actor ha tornat a Barcelona dos anys després de presentar-hi el musical A chorus line per presentar... A chorus line. És el déjà-vu a què ens ha condemnat la pandèmia.

]]>

Mariona Castillo (Barcelona, 1983) és una de les grans actrius de musical de Catalunya. Als inicis de la seva carrera va coprotagonitzar Mamma mia amb la Nina a Madrid, però després va decidir arrelar la seva carrera a Catalunya, on ha participat en muntatges com Què, el nou musical, Fun home i El temps que no tindrem. Ara reestrena al Teatre Condal La filla del mar, la història d'Àngel Guimerà sobre un triangle amorós en un poble mariner. El projecte, de la companyia La Barni, compta també amb Clara Soler (Àgata) i Toni Viñals (Pere Màrtir) com a protagonistes.

]]>

'Fama'

Teatre Apolo. Fins al febrer del 2022

Assolir la fama és un procés que ha canviat molt amb el pas dels anys, però el que no canvia gaire és el musical Fama, creat el 1988 per David de Silva, coproductor de la pel·lícula d'Alan Parker el 1980. Fama pertany al repertori del musical nord-americà que, com Grease, es reposa en noves produccions cada cert temps mantenint-se fidel al guió original de fa quaranta anys, sigui per exigència de la franquícia o bé perquè cap director/dramaturg ha pensat a fer saltar els nois i noies de la famosa escola d’arts de Nova York al món del segle XXI amb els mòbils, les xarxes socials i els nous paradigmes de sexe i ecologia.

]]>

La recta final de la creació d’un gran espectacle és crítica: quan una companyia surt de la sala d’assaig i entra al teatre, tota la feina que ha fet “desapareix” i cal tornar-la a fer realitat damunt l’escenari, com deia Àngel Llàcer dijous mentre dirigia els intèrprets i els ballarins de Cantando bajo la lluvia, tres dies després d’haver desembarcat al Teatre Tívoli. “Treballar tota la part tècnica és la part més pesada, és un procés lent com una mala cosa, i jo i la lentitud no som bones amigues!”, exclamava el director. “Estem en un moment incòmode”, subratllava. Precisament encara tenien pendent muntar un dels moments tècnicament més complexos de l'espectacle, el número de Gene Kelley ballant sota la pluja que dona títol a la pel·lícula, per al qual s’ha construït un terra especial damunt l’escenari perquè reculli l’aigua que hi caurà. “I tant que hi haurà aigua!”, exclamava Llàcer durant una pausa posterior. “Però hem tingut la consideració que al novembre o per Nadal el públic de la primera fila no es mulli”, assegurava. “El fanal aguanta”, bromejava Ivan Labanda, que fa el paper de Kelly. “Tenim moltes ganes de posar-nos a treballar amb aquesta escena. Vaig descobrir la pel·lícula quan era un adolescent i es va convertir en una de les meves preferides, és una pel·lícula molt poderosa”, explicava. Pel que fa a la resta de protagonistes, Mireia Portas fa de Lina Lamont, la vedet amb una veu poc agradosa; Diana Roig serà Kathy Selden, l’estrella a l’ombra que li posa la veu, i Ricky Mata encarna el galant còmic Cosmo Brown.

]]>

La companyia La Barni Teatre –formada per Marc Sambola, Gràcia Fernández i Marc Vilavella– es defineix per allò que més els agrada fer als escenaris: recuperar textos del país i abordar-los des d'una perspectiva sense prejudicis. "A vegades es menysprea el que tenim aquí, és una llàstima", afirma Sambola. El seu últim projecte, La filla del mar, busca precisament reivindicar l'obra d'Àngel Guimerà amb una mirada actual i des del teatre musical. L'espectacle, estrenat al Teatre Condal dins el Festival Grec, es representa fins aquest diumenge i, de cara al febrer, farà temporada a Barcelona.

]]>

Damàris Gelabert i Dagoll Dagom volen dir adeu definitivament al coronavirus i, per això, han creat un espectacle musical que se n'acomiada cantant i ballant. Bye bye monstre relata la història de la Berta, una nena que està confinada a casa amb la seva família: el pare, infermer; la mare, informàtica, i el seu germà Nil. L'espectacle, adreçat a infants d'entre 5 i 10 anys, explica mitjançant les cançons com una nit el monstre entra a casa i ho deixa tot fet un desastre. Els protagonistes se les hauran d'empescar perquè, quan torni a aparèixer, el puguin caçar i fer marxar del tot de les seves vides. Escrit per Marc Artigau, Anna Rosa Cisquella i David Pintó, Bye bye monstre s'estrenarà al novembre al Teatre Poliorama. L'espectacle parteix dels contes guanyadors del Concurs de Relats Curts de TMB, que ha reescrit Marc Artigau.

]]>

El musical La canción de Ipanema, dirigit per Rubén Yuste, reflexiona sobre les pors que bloquegen les persones i sobre els límits de l'amor amb el popular ritme brasiler de la bossa nova a l'Aquitània Teatre de Barcelona. L'obra és de José Luis Sánchez i se situa als anys 60, quan Tom Jobim i Vinícius de Moraes revolucionaven la música popular brasilera. En declaracions a l'ACN, Assumpta Serna, que es posa en la pell de la Nelita, ha explicat que l'obra és un cant a la dona. La canción de Ipanema narra la història d'amor entre Vinícius de Moraes i la Nelita, una noia de dinou anys que el va inspirar per crear alguns dels seus temes més emblemàtics, com ara l'immortal Garota de Ipanema. L'espectacle, en castellà i amb música en directe, s'estrena aquest dijous i es podrà veure fins al 13 de setembre.

]]>

Especialment en moments de crisi com l'actual, qui dia passa any empeny, i que tot plegat pot passar millor amb propostes culturals com A Little Sunday Music, el Festival de Teatre Musical Confinat, que es podrà seguir en streaming aquest diumenge 22 de març als comptes d'instagram @TeatreBarcelona i @TeatroMadrid.

]]>