<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Walt Whitman]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/walt-whitman/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Walt Whitman]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La teva ferida és la meva]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/teva-ferida-meva_129_4912679.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d9ea0d12-3e78-4d00-ae83-b88a74bd3f2b_16-9-aspect-ratio_default_0_x2960y644.jpg" /></p><p>No ens enganyem: ens agrada pensar que som persones comprensives, atentes i empàtiques, però a l’hora de la veritat admirem qui persegueix el seu objectiu sense escoltar, qui pren decisions dures sense tremolar, qui dona un cop de puny sobre la taula “quan fa falta”. Així, la força de les tradicions s’imposa als desitjos de millora i la distància entre ambdós es fa cada cop més profunda i irresoluble.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sara Berbel]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/teva-ferida-meva_129_4912679.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jan 2024 16:13:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d9ea0d12-3e78-4d00-ae83-b88a74bd3f2b_16-9-aspect-ratio_default_0_x2960y644.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Il·lustració per representar l'empatia en les persones.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d9ea0d12-3e78-4d00-ae83-b88a74bd3f2b_16-9-aspect-ratio_default_0_x2960y644.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Picot estrenen el videoclip d''Estem estalvis', pop amb versos de Walt Whitman]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/musica/picot-estrenen-videoclip-d-estalvis-pop-versos-walt-whitman_1_4542182.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f2333c6a-90d4-43f1-9120-d4380f058706_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Uns versos del llibre <em>Fulles d'herba</em> (1855) del poeta nord-americà Walt Whitman traduïts per Jaume C. Pons Alorda es vesteixen de pop a la cançó <em>Estem estalvis</em> del duo Picot. El tema forma part de <em>Les ales del cavall </em>(Microscopi, 2022), el debut discogràfic de l'aventura musical compartida per Jordi Marfà i Daniel Pitarch. <em>Estem estalvis</em> és la cançó més connectada amb el <em>techno-pop</em> dels anys 80 d'un disc eminentment pop en què el violí és l'eix al voltant del qual creixen les composicions. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cervantes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/musica/picot-estrenen-videoclip-d-estalvis-pop-versos-walt-whitman_1_4542182.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 09 Nov 2022 08:41:13 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f2333c6a-90d4-43f1-9120-d4380f058706_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Picot, 'Estem estalvis', videoclip]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f2333c6a-90d4-43f1-9120-d4380f058706_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La cançó forma part del disc 'Les ales del cavall']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Èpica i desmesura]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/epica-desmesura_129_3907182.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/277b1679-37ca-4954-a0d5-b4faf9e245fa_16-9-aspect-ratio_default_1001842.jpg" /></p><p>Hi ha escriptors als quals una època admet com a patriarques i profetes. A Rússia –i a Europa– el cas més destacat és el de Lev Tolstoi, al qual, més enllà de les seves contradiccions, se li va atorgar l’estatus de filòsof, pedagog i dirigent moral. Abans de morir, Tolstoi formava part del paisatge intel·lectual europeu i s’encomanaven a ell corresponsals provinents dels més diferents estrats socials. Una cosa semblant passa als Estats Units amb Walt Whitman. Extremadament polèmic, com Tolstoi, Whitman acaba imposant-se per la seva qualitat poètica, per la seva tenacitat i pel seu carisma. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rafael Argullol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/epica-desmesura_129_3907182.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Mar 2021 18:42:21 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/277b1679-37ca-4954-a0d5-b4faf9e245fa_16-9-aspect-ratio_default_1001842.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Retrat de Walt Whitman. El poeta nord-americà és autor d’un sol llibre, Fulles d’herba, que va escriure al llarg de la seva vida a través de múltiples edicions. L’última versió va aparèixer el 1892, el mateix any de la seva mort]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/277b1679-37ca-4954-a0d5-b4faf9e245fa_16-9-aspect-ratio_default_1001842.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El doble repte de traduir poesia]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/llegim/walt-whitman-john-milton-raymond-roussel-edicions-de-1984-labreu-adesiara_1_2127874.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/59064684-c26a-44f7-811c-2a14435f7371_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><h3>1. Les visions immortals de John Milton<h3/><p><strong>1. Les visions immortals de John Milton</strong>Ha calgut que passessin sis dècades perquè la versió catalana d’<em> El paradís perdut</em>, de John Milton (1608-1674), torni a ser reeditada. Se n’ha ocupat Adesiara: com és costum en l’editorial, presenta un volum atractiu, i ho fa amb un valor afegit innegable, que es concreta en les dues versions acarades -anglès-català-, un estudi preliminar fet per l’especialista Rosa Flotats i el miler de correccions que el traductor, Josep Maria Boix i Selva (1914-1996), va anar fent des que Alpha en va publicar la segona edició, el 1953.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/llegim/walt-whitman-john-milton-raymond-roussel-edicions-de-1984-labreu-adesiara_1_2127874.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Mar 2014 23:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/59064684-c26a-44f7-811c-2a14435f7371_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una de les il·lustracions de l'edició anglesa del 'Paradís perdut' de Milton]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/59064684-c26a-44f7-811c-2a14435f7371_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Acaben d’arribar a les llibreries tres novetats de poesia de gran ambició, editades amb exquisidesa i impecablement traduïdes. Són ‘El paradís perdut’, de John Milton, ‘Fulles d’herba’, de Walt Whitman i ‘Noves impressions d’Àfrica’, de Raymond Roussel. Publicar poesia és un doble repte: per al traductor –degut a la dificultat dels textos– però també per a l’editorial –les vendes no són, ni de bon tros, com les de ficció–.]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
