C al estar atents a les lectures preferides dels monstres. La de la criatura creada pel doctor Frankenstein era El paradís perdut, de John Milton. Per a l’autora de la novel·la, Mary Shelley, la influència de Milton en la seva època era tan gran que es convertia en excessiva. No feia sinó recollir l’ambient que regnava entre els seus companys de generació. Keats elogiava vivament Milton i, sense ell, no es pot entendre la poesia de Lord Byron. Els romàntics eren miltonians, mentre que els classicistes eren antimiltonians. Una polèmica que ha seguit viva en la literatura anglesa fins a l’època contemporània.

1. Les visions immortals de John Milton

1. Les visions immortals de John MiltonHa calgut que passessin sis dècades perquè la versió catalana d’ El paradís perdut, de John Milton (1608-1674), torni a ser reeditada. Se n’ha ocupat Adesiara: com és costum en l’editorial, presenta un volum atractiu, i ho fa amb un valor afegit innegable, que es concreta en les dues versions acarades -anglès-català-, un estudi preliminar fet per l’especialista Rosa Flotats i el miler de correccions que el traductor, Josep Maria Boix i Selva (1914-1996), va anar fent des que Alpha en va publicar la segona edició, el 1953.

]]>