"A vegades m'agrada inventar / un conte del meu propi cor, més proper / a les meves passions i als meus pensaments habituals", escriu William Wordsworth (1770-1850). Però la "seva estructura insubstancial es fon / abans que el sol la il·lumini" i la veu "s'eleva / de bon grat cap a un cant filosòfic". Experiència, èpica i pensament: aquests són tres dels ingredients fonamentals de l'obra magna de l'autor anglès, que acaba de traduir al català Jaume C. Pons Alorda per a Edicions de 1984, anys després que Francesc Parcerisas en versionés fragments dels cants XII i XIII.

Quan el poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda va fer les maletes i va marxar amb l’equip de rodatge d’Història de la meva mort a finals d’agost del 2011, la seva intenció era escriure un diari del seu contacte “amb una gran figura que admirava”, el director Albert Serra, mentre treballava en el projecte. “L’Albert no m’ho va posar gens fàcil, perquè ni s’explicava ni em volia dir gaire cosa -explica Pons-. A poc a poc, vaig descobrir que aquesta estratègia formava part del seu mètode de rodar, que crea molta violència, perquè la gent que s’hi veu involucrada se sent abandonada i treballa fins a l’esgotament”.

1. Les visions immortals de John Milton

1. Les visions immortals de John MiltonHa calgut que passessin sis dècades perquè la versió catalana d’ El paradís perdut, de John Milton (1608-1674), torni a ser reeditada. Se n’ha ocupat Adesiara: com és costum en l’editorial, presenta un volum atractiu, i ho fa amb un valor afegit innegable, que es concreta en les dues versions acarades -anglès-català-, un estudi preliminar fet per l’especialista Rosa Flotats i el miler de correccions que el traductor, Josep Maria Boix i Selva (1914-1996), va anar fent des que Alpha en va publicar la segona edició, el 1953.

]]>