1. Les visions immortals de John Milton

1. Les visions immortals de John MiltonHa calgut que passessin sis dècades perquè la versió catalana d’ El paradís perdut, de John Milton (1608-1674), torni a ser reeditada. Se n’ha ocupat Adesiara: com és costum en l’editorial, presenta un volum atractiu, i ho fa amb un valor afegit innegable, que es concreta en les dues versions acarades -anglès-català-, un estudi preliminar fet per l’especialista Rosa Flotats i el miler de correccions que el traductor, Josep Maria Boix i Selva (1914-1996), va anar fent des que Alpha en va publicar la segona edició, el 1953.

]]>

Per a Raymond Roussel, la literatura era un joc en què hi deixava la pell. "Mai no es va barrejar amb cap escola ni amb cap moviment literari", escriu el seu biògraf, François Caradec. Roussel, encara pràcticament un autor desconegut per als lectors catalans, podria deixar de ser-ho ben aviat gràcies a la traducció de Locus Solus que Joaquim Sala-Sanahuja acaba de publicar a Lleonard Muntaner. "L'obra de Roussel és la d'un solitari. Les seves obsessions i la sensibilitat que trobem als seus llibres és del tot original -explica Sala-Sanahuja, que va començar-lo a llegir mentre traduïa Nadja d'André Breton, a mitjan dècada dels 80-. Locus Solus és una novel·la intemporal. Està totalment deslligada de la producció anterior i posterior".

]]>