L'estilista Juan Avellaneda ha anunciat que dilluns va haver de ser ingressat d'urgència a l'hospital Teknon. Malgrat que no es tenen gaires detalls del seu estat de salut actual, ell mateix ha explicat en una publicació a Instagram que una sèrie de "problemes respiratoris" l'obligaran a estar ingressat a l'hospital barceloní durant uns dies. En la mateixa publicació, Avellaneda ha agraït l'atenció rebuda per part dels professionals del centre privat i ha advertit que "la vida pot canviar en un instant".

El Cristopher fa vint dies que està ingressat a l’Hospital Infantil i de la Dona de la Vall d’Hebron, a Barcelona. Té dotze anys i, fa poc, li han fet un trasplantament de medul·la, per això ha d’estar aïllat. “Per ara, va tot bé i evoluciona de forma favorable”, diu la Susy, la seva mare. Per l’ull de bou que dona al passadís observa el seu fill, que escolta les explicacions de la Raquel Higuera, mestra de Primària i d’audició i llenguatge al centre hospitalari, abans de posar-se a fer les activitats que li ha preparat. “Un dia, la Raquel va venir a l’habitació i es va presentar. Ens va dir que ella seria la professora de suport del Cristopher. La primera impressió que ens vam emportar va ser molt bona, perquè veníem d’un altre hospital on no hi havia aquest servei. Per molt que li acabin de fer un trasplantament, el Cristopher està molt entusiasmat i té ganes de fer els deures, tot i que hi ha dies que no es troba del tot bé. Però la Raquel té un do especial, és molt afectuosa i li transmet ànims”, explica la Susy.

Des de sempre hem associat l'hospital com un lloc gris, trist, ple de males notícies. Però, de vegades, també pot ser un lloc ple de colors. És el que han intentat a la Vall d'Hebron per commemorar el Dia Mundial del Nen Hospitalitzat: la plaça de l'Hospital Infantil s'ha omplert dels somriures de nens i nenes, de les seves famílies i de tot el personal sanitari que treballa incansablement per al seu benestar. Des del més petit fins al més gran. "Sortir de l'habitació i veure coses diferents és com fer una escapada a Port Aventura", ha explicat Maria Àngels Aceituno, infermera especialista en pediatria.

Les notícies que arriben des dels hospitals catalans insuflen optimisme. "Tot i que és massa d’hora perquè quedin completament buits de covid, ara tenim pocs ingressos. I el més important és que els malalts ja no hospitalitzen per pneumònies causades per la infecció", afirma el cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, Alex Soriano. A les unitats de cures intensives (UCI) d'aquest centre barceloní pràcticament no hi ha contagiats greus de covid –avui només n'hi havia dos– i la vintena d'hospitalitzats que encara atenen tenen un perfil molt marcat: no estan vacunats, són gent de mitjana edat amb un estat de salut delicat o d’edat avançada a qui el virus descompensa les malalties de base o són pacients amb el sistema immunitari compromès, sigui per una malaltia greu com un càncer o perquè acaben de passar per un trasplantament. A grans trets, són els mateixos malalts que, abans del covid, acabaven ingressats per altres virus respiratoris com la grip.

Des que la pandèmia del covid-19 va saturar els hospitals cada dia veiem, en totes les cadenes, públiques i privades, i en tot tipus de programes, imatges dels malalts ingressats. En la immensa majoria dels casos són vídeos que han gravat amb telèfon mòbil el mateix personal sanitari per explicar les seves condicions de treball o per mostrar les atencions que donen als pacients. Per exemple, fa una setmana, el Telenotícies cap de setmana s’acomiadava amb el que Pellicer anomenava “un breu recull d’imatges per a l’esperança”, en què se succeïen diversos vídeos de diferents hospitals de Catalunya on el personal sanitari aplaudia als passadissos els pacients que sortien de l'UCI perquè havien experimentat una millora. Hi vèiem malalts transportats en cadires de rodes o en llits mentre, al seu voltant, els professionals celebraven la seva bona evolució i els encoratjaven a tirar endavant. La cançó Don’t give up convertia el muntatge en èpic i emotiu, i el convertia en una mena de videoclip hospitalari que, amb tota la bona intenció del món, intentava transmetre cert optimisme al voltant d’aquesta malaltia. En molts altres programes hem vist vídeos de l’hospital d’Ifema, on el personal sanitari s’ha gravat organitzant un bingo per als pacients o animant el panorama amb un infermer tocant la guitarra. També hem pogut veure escenes a l’interior de residències, on els professionals que tenen cura dels avis ensenyen com faciliten el contacte virtual dels residents amb les seves famílies a través de videotrucades. Són imatges positives, d’una gran humanitat, que en molts casos el personal sanitari penja a les xarxes socials i que els mitjans de comunicació difonen.

La pandèmia ha sacsejat i transformat radicalment els centres sanitaris. L’equip sanitari de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha après moltíssim al llarg d’aquest mes de març. Va ser l’hospital que va atendre la primera víctima mortal, el dia 6 de març. "Aleshores era una situació complexa perquè era una malaltia nova, ara ho tenim bastant per la mà, podem valorar millor quins malalts poden tenir més complicacions, quins evolucionaran millor, quins respondran millor que els altres, hem fet una masterclass en 15 dies", diu Anna Carreras, pneumòloga i cap d’urgències de l’hospital. Ara, quan entra un malalt, li fan directament una placa. Segons el resultat, es fa una analítica. A partir d’aquí ja es tenen uns paràmetres sobre com podrà ser la seva evolució i el pacient en qüestió entra en un circuit o un altre. Carreras, però, no creu que a hores d’ara es pugui afirmar amb contundència que aquesta malaltia afecti més homes que dones o les persones grans: "Tenim 90 malalts a l'UCI i la mitjana d’edat és inferior als 50 anys, la majoria tenen entre 40 i 50 anys i escaig", assegura.