Fa més de 40 anys que associacions veïnals del Vallès Occidental van començar a autoorganitzar-se per garantir enterraments dignes ajustant preus. Era a principis del 1980, en plena crisi de reconversions industrials, i moltes famílies ja no podien assumir una despesa com la "dels morts", un costum fruit de la necessitat. Ho recorda Joaquín Nogués, actual vocal de la Vocalia d’Enterraments de Badia del Vallès, que amb el número 2, avui és el més veterà dels 6.000 associats.

La manera com ens acomiadem dels nostres éssers estimats quan moren està en constant evolució. Si fins fa ben poc la gran majoria dels comiats eren a partir de cerimònies catòliques que acabaven amb un enterrament, ara ja predominen les incineracions i les cerimònies laiques no paren de créixer. Aquest fenomen passa a Catalunya, Espanya i la resta d'Europa, segons ha explicat aquest dimecres el president de l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat), Josep Maria Mons. En total, el 51,8% dels catalans que van morir l'any 2024 van acabar incinerats, cosa que representa un increment de l'1,2% respecte al 2022 i del 8,8% respecte al 2018.

Què passa quan una família no pot pagar les despeses d'un enterrament? O quan una persona mor sense diners i sense ningú que se'n faci càrrec? Són els enterraments de beneficència, que poden ser gratuïts o bonificats, en funció de la renda. A Catalunya, segons Asfuncat, la patronal catalana de funeràries, l'any passat se'n van fer 1.702, amb una mitjana de quatre cada dia, cosa que representa un 2,7% del total. I tot i que no tenen dades de l'evolució, sí que constaten un augment de la demanda. Qui sí que ha quantificat l'increment és l'Ajuntament de Barcelona: entre el 2019 i el 2022 hi ha hagut un 45% més d'enterraments de franc: s'ha passat dels 144 als 210, mentre que pel que fa als bonificats l'increment ha estat molt més acusat, de 69 a 121, un 75%. El punt d'inflexió és el primer any de pandèmia, però la tendència a l'alça es manté constant. Amb tot, l'increment és més moderat que el que hi va haver amb la crisi financera de fa una dècada, quan a la ciutat es van doblar aquesta mena d'enterraments coincidint també amb la pujada de l'IVA del 8% al 21%.

Possiblement Celestí Barallat s’ha aixecat de patac de la tomba. Si el veuen rondar m’ho diuen. Tinc por que faci un disbarat. I ho entenc. Gairebé un segle i mig després de la seva gran aportació al planeta (també a altres galàxies poblades) i a generacions d’humans, animals i minerals, ara li rebenta tot als morros. I la cosa segur que arriba fins aquí. Als Estats Units ja són sis els estats que permeten, legalment, fer compostatge amb els morts. Adeu. 

Fa uns 78.000 anys algú va cavar un forat i va col·locar el cadàver d’un infant d’uns tres anys recolzat sobre el costat dret. El va embolcallar amb un sudari fet de pells d’animals o fulles i, perquè pogués descansar el cap, li va col·locar alguna cosa semblant a un coixí. Tot indica que el va sepultar amb tendresa i és l'enterrament més antic trobat fins ara al continent africà.

Barcelona vol que un enterrament bàsic a la ciutat en plena crisi del coronavirus no costi més de de 2.450 euros a famílies que ja estan passant un dol extremadament complicat. Entén que en la situació actual, en la qual no es permeten ni vetlles ni l'acompanyament dels familiars, s'ha d'evitar qualsevol "picaresca" o estrès afegit per a les famílies, segons ha explicat el regidor Eloi Badia. L'Ajuntament llança aquesta proposta de tarifa màxima al Govern, que al matí ha signat un nou decret llei per fer front a l'emergència del coronavirus que estableix mesures per agilitzar el comiat de les persones difuntes i fixar un màxim per al preu dels enterraments.