Ricard Torrents, gran expert en Verdaguer, ha mort aquest dissabte a Barcelona als 86 anys, segons ha informat El 9 Nou. Fundador i primer rector de la Universitat de Vic (1997-2002), Torrents també va posar en marxa la revista de poesia Reduccions el 1977 i l'editorial Eumo (acrònim d'Escola Universitària de Mestres d'Osona) el 1979. Va desenvolupar una llarga trajectòria com a traductor, editor, teòleg i filòleg, i va presidir la Societat Jacint Verdaguer. "Considero que la cosa més sòlida que he construït és la Universitat de Vic, que va ser suprimida per Felip V el 1714 –va explicar Torrents a l'ARA–. Vaig liderar un equip que va reinstaurar la universitat, invocant la necessitat de fer de la universitat un instrument d'influència sobre la societat i de restaurar la universitat catalana".

“En aquella multitud calmosa i arrossegada al ritme d’un cotxe de morts, que s’anava calant d’aigua, sens dubte s’hi produïa amb tota la paradisíaca bona fe de l’any 1902 un dels moments d’efusió col·lectiva més forta i més sincera que ha viscut el nostre país”. Així descrivia Josep Maria de Sagarra l’enterrament de Jacint Verdaguer a les seves Memòries (1954). Quan va morir l’autor de Canigó, el poeta i dramaturg barceloní tenia només vuit anys i no “caçava res de l’efusió”, però el meravellava la gentada, que temps després descriuria com “milers de tortugues circulars” -els paraigües- que navegaven “dins el toll de la pura tragèdia”. “Tot pertanyia més aviat al clima delirant que produeix només la poesia”, sentenciava Sagarra.