A mesura que les democràcies occidentals es polaritzen cada cop més, els votants de les zones rurals i les ciutats petites s’enfronten regularment als seus homòlegs dels centres urbans més grans. Tot i que no és un fenomen nou, i certament no és l’únic factor que afecta els patrons de votació, la fractura entre el medi rural i l’urbà és un motor important de les guerres culturals actuals. Aquesta dinàmica, que l’economista Andrés Rodríguez-Pose ha descrit de manera evocadora com la “venjança dels llocs que no importen”, indica que l’augment populista actual reflecteix de manera clara les disparitats geogràfiques.

L’inici de la vacunació amb segones dosis als treballadors essencials menors de 60 anys ha posat de manifest que una àmplia majoria opta per posar-se AstraZeneca –la mateixa de la primera dosi– en comptes de seguir la prescripció del ministeri de Sanitat i inocular-se Pfizer, aquesta vegada. Un 87% dels 4.603 vacunats a Catalunya dijous –el primer dia– va decidir completar la pauta sense combinar les dues vacunes, contradient les indicacions que havia fet el ministeri de Sanitat, que ja ha aixecat la veu per recordar a les comunitats autònomes que no poden recomanar activament al col·lectiu la dosi d’AstraZeneca per sobre de l’opció de Pfizer. El departament que lidera Carolina Darias va instar els governs autonòmics a no generar situacions que poden truncar la bona marxa de la campanya de vacunació.