Després de sis anys, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Generalitat que pagui "immediatament" els 24 milions d'euros que deu als ajuntaments municipals per la gestió de les llars d'infants entre el 2012 i el 2015. Segons la resolució que el tribunal ha fet arribar a les parts aquest dimecres i a la qual ha tingut accés l'ARA, la sala requereix al departament d'Educació que aboni 1.300 euros per infant als 22 municipis que van demandar la Generalitat per haver deixat de rebre aportacions econòmiques durant els cursos 2012-2013, 2013-2014 i 2014-2015. El TSJC ja els va donar la raó l'any 2017.

L'Associació Catalana de Llars d’Infants alerta que aquest curs un 28% de les places destinades a infants de dos anys (I2) de les escoles bressol privades han quedat buides. Aquesta falta de demanda s'està notant sobretot en poblacions de fora de Barcelona i amb una densitat de població més baixa. Segons dades de la mateixa entitat, que aplega els centres d'educació infantil privats, les més afectades han estat Reus, Piera, Lleida, Gavà, Barberà del Vallès i Castellar del Vallès, on s'han trobat casos amb fins a un 50% de places d'I2 buides als centres privats. A l'altre plat de la balança, les poblacions amb menys places buides a la privada són Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Mataró, Barcelona, Mollet, l'Hospitalet de Llobregat i Badalona.

Fa més de cinc anys, el 2017, el Govern va anunciar que regularia les mares de dia mitjançant un decret que mai va arribar a aplicar-se, i ara les professionals del sector tornen a reclamar que la seva activitat sigui regulada. Les mares de dia són una alternativa a l’escola bressol. Són professionals que tenen cura d’infants de 0 a 3 anys en llars de criança, que són els seus propis domicilis.

A cada intervenció pública, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, reivindica que el curs que ve els infants de P2 que van a llars d'infants públiques no hauran de pagar res. "És un canvi de paradigma per a la ciutadania i per al sistema educatiu", va arribar a afirmar divendres des de les Terres de l'Ebre. La gratuïtat d'aquest curs d'educació infantil és un dels anuncis estrella per als pressupostos del 2022. Però no tothom ho veu igual: les llars d'infants privades, que escolaritzen el 40% dels infants de 0 a 3 anys, estan excloses d'aquesta mesura i denuncien que la Generalitat els discrimina a ells i a les famílies a qui donen servei.

Fa dos anys, moltes famílies catalanes van descobrir que es quedaven sense l'ajut de fins a 1.000 euros que les mares de nens d'entre 0 i 3 anys podien deduir en la declaració de la renda perquè l'escola dels seus fills no estava homologada. Es tracta d'escoles bressol legals (tenen permisos municipals com a ludoteca, per exemple), però sense el segell del departament d'Educació perquè no compleixen alguns requisits, la majoria arquitectònics o de projecte educatiu. Així, malgrat que operen com a llars d'infants, no estan regulades per cap normativa ni tampoc se'ls sotmet a una inspecció educativa i, a la pràctica, és com si funcionessin en una mena de buit legal.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha anunciat aquest dijous al vespre al Parlament que el departament assumirà un pla de rescat de les llars d'infants privades dotat amb 9 milions d'euros. Per als centres ja tancats no ha aportat cap solució, però sí per a les escoles bressol amb dificultats que encara estan obertes. Si no se les rescatés amb els diners de la Generalitat, ha dit, els centres públics no podrien assumir la demanda. Aquesta és una de les mesures que impulsa la conselleria per al curs que ve per tal d'afrontar amb garanties les restriccions sanitàries pel covid-19, mesures que sumaran gairebé 400 milions d'euros. Ho ha dit durant la compareixença parlamentària a la comissió d'Educació del Parlament, segons informa l'ACN.

Les llars d'infants privades de Catalunya fa mesos que alerten del greuge econòmic que els estava suposant el confinament, però aquest dilluns han posat xifres a les conseqüències de la crisi derivada de l'emergència sanitària. Segons ha denunciat el sector, un 10% del total de centres a Catalunya han hagut de tancar definitivament. Es tracta de cinquanta escoles bressol no integrades a primària i, a la pràctica, suposa 2.500 places que no existiran al setembre per a les famílies catalanes, així com l'extinció de 1.200 llocs de treball.

El Consorci d'Educació de Barcelona ha fet públic el número de desempat de la preinscripció per a escoles bressol per al curs que ve. A partir del número 1.533 s'ordenaran totes les sol·licituds que estiguin empatades en punts.

Els sindicats de les llars d'infants no volen reobrir al juny, com es preveu en territoris en fase 2, i expressen preocupació pel retorn a les aules dels més petits. En un comunicat, el Comitè Intercentres denuncia la "impossibilitat" de mantenir la distància de seguretat d'1,5 metres entre personal i infants o entre els mateixos nens i expressa el desacord pel traspàs a cada centre de la "responsabilitat" de l'organització i les mesures sanitàries. "Aquesta crisi no l'hem d'assumir exclusivament des de les escoles amb l'obertura de les llars d'infants per justificar unes mesures de conciliació insuficients", recull el comunicat fet públic.

Quan els centres educatius tornin a obrir les portes a partir de l'1 de juny, res serà igual: hi haurà la meitat d'alumnes a classe, s'haurà de jugar en grups reduïts i un "espai marcat i diferenciat" al pati, les joguines i el material escolar seran "individuals" i no es distribuiran documents en paper, com fotocòpies o fitxes. Això és, almenys, el que es desprèn de les noves instruccions que el departament d'Educació ha fet arribar als centres perquè, a mesura que els seus territoris entrin a la fase 2, puguin rebre alumnes.

"És que encara no sé com ho farem. Si no podem evitar que es passin els polls, com evitarem que es passin el covid-19?" La pregunta que des de fa uns dies es fa Jordi Fibla, secretari general de l'Associació de Llars d'Infants de Catalunya, evidencia l'opinió generalitzada dels treballadors de les escoles bressol que hi ha a Catalunya, tant públiques com privades, que atenen els nens de 0 als 3 anys. Veuen directament "impossible" reobrir amb les mesures de seguretat anunciades en el pla de desconfinament anunciat pel departament d'Educació que tanta polseguera ha aixecat entre la comunitat educativa.

La Clara i l’Oriol van ser pares per segona vegada el febrer passat. El fill gran, en Jan, acabava aquest any l’últim curs de llar d’infants i, per tant, al setembre comença el cicle inicial. “La nostra idea era anar a les portes obertes d’una nova llar d’infants per al petit de casa, el Pol, que està situada just al costat de l’escola on voldríem inscriure el seu germà gran”, explica la mare.

"Estem al límit". El crit d'auxili el llancen les 615 llars d'infants privades que hi ha a Catalunya. La crisi sanitària pel coronavirus ha buidat les aules de nens i nenes, i, en conseqüència, les finances de centenars d'escoles bressol que en total escolaritzen 30.000 infants de 0 a 3 anys. Denuncien que les famílies han deixat de pagar les quotes des que es va decretar el tancament dels centres, però, tot i no tenir cap ingrés, han de seguir fent front a despeses com el lloguer o els impostos. "Cap llar d'infants privada ho podrà suportar i hi ha el risc que el tancament no sigui temporal, sinó definitiu –avisa Queralt Martín Pardo, responsable de la llar d'infants Llar d'en Pitus, a Bellaterra–. Si ens deixen abandonades, el dia que es puguin reobrir les escoles, la majoria de bressol haurem fet fallida i, llavors, qui atendrà els infants?"