La publicació de VerdSions, el disc que ha fet VerdCel amb adaptacions de cançons de R.E.M., Los Planetas i Dominique A, entre d'altres, és un bon motiu per estirar el fil de les versions amb la lletra traduïda al català. En temps d'Els Setze Jutges i la Nova Cançó va ser una pràctica habitual portar a la llengua catalana cançoners d'altres llengües, sobretot del francès. L'EP Espinàs canta Brassens (1962) n'és un exemple paradigmàtic. De fet, Georges Brassens ha sigut uns dels cantautors francesos que més recorregut han tingut en català gràcies a Miquel Pujadó. Als anys 60, mentre uns passaven la set amb la chanson, d'altres abeuraven en la inesgotable font de la cançó nord-americana: Jaume Picas va ser el mèdium imprescindible entre el jazz i els estàndards i la veu de Núria Feliu. Més de mig segle després, Víctor Bocanegra, àlies musical del poeta Víctor Obiols, va publicar el disc Poesies de Broadway (2019), una magnífica col·lecció d'adaptacions al català de clàssics del Gran Cançoner Americà que ha alimentat el jazz, el teatre musical i el repertori de crooners com Frank Sinatra.

Com sonaria Time after time de Cyndi Lauper cantada en català? I Enjoy the silence de Depeche Mode, Daysleeper de R.E.M., Pour la peau de Dominique A o Sobrinito d'El Niño Gusano? La resposta és al llibre-disc VerdSions, de VerdCel, editat per L'Estenedor i El Niño de la Hipoteca Records. Alfons Olmo (Alcoi, 1976) no s'hi posa per poc. Al capdavant de VerdCel ha tirat endavant projectes musicals, poètics i artístics, sovint en format de llibre-disc o còmic-disc. Ha fet homenatges a Raimon i Ovidi Montllor i ha publicat treballs conceptuals com SOS. Memòria d'una pandèmia (2020) i Sota les cunetes. Justícia! (2018). Tanmateix, una de les seves aventures més ambicioses és aquest VerdSions.

“No som xifres, som persones”, cantava Alfons Olmo (Alcoi, 1976), abans de saber que aquell crit fet a la primavera pandèmica formaria part d’un projecte més gran: la crònica musical de l’any del covid. Això és SOS. Memòria d’una pandèmia (2020), un disc-llibre de VerdCel sobre la crisi sanitària basat en fets reals, com la història de la parella d’ancians que superen la malaltia i que inspira la cançó Mans de terra o la dedicació generosíssima del personal dels hospitals a Mans del cel. Olmo, al capdavant de VerdCel, presentarà SOS el 5 de desembre a la Nau Bostik de Barcelona (19 h), amb companys de viatge com Rusó Sala, Enric Hernàez, Dídac Rocher, Ivette Nadal i la ballarina Anna Hierro, a més de les projeccions de Daniel Olmo. Cançó d’autor en un sentit ampli i heterodox.

VerdCel ha treballat un nou projecte "des de la urgència". "En la situació que anàvem seguint a finals de febrer, i just abans de començar el confinament", explica el grup, Alfons Olmo des del Baix Montseny va escriure uns textos sobre els quals planaria aquest nou projecte que s'ha bastit des del confinament i la distància, trobant les complicitats imprescindibles de Toni Medialdea (a la producció musical) des de Sant Adrià de Besòs, Laura Vaughan (realització del vídeo) des de Colòmbia, Daniel Olmo (il·lustració i disseny gràfic) des del Camp de Túria i Dídac Rocher (veu de la locució final) des del Maresme.