És freqüent fixar objectius de política econòmica com a percentatges mínims sobre el PIB de la despesa corresponent. Exemples: Trump reclama a Europa un 5% en defensa, la UE un 3% d’inversió en R+D, l'OCDE un 1% en despesa mediambiental, les lleis d’universitats espanyoles un 1% en universitats, una ILP un 6% per a educació. També hi ha objectius, menys lligats a polítiques concretes, que són d’exigència de màxims. Exemple: el Pacte d’Estabilitat de la UE fixa un màxim de dèficit fiscal del 3% del PIB.

El covid-19 ha sigut un test que ha posat a prova el sistema sanitari i, davant totes les mancances que ha fet aflorar, calen solucions. Aquesta és la conclusió del Cercle d'Economia, que veu imprescindible posar al centre el sistema sanitari per fer front a la crisi del coronavirus i superar-la amb prosperitat. Per fer-ho, demanen augmentar en 12.240 milions d'euros la inversió en salut per tal que la despesa pública d'Espanya en aquest àmbit iguali l'europea: actualment l'estat espanyol està en un 8,9% del PIB i la mitjana europea està en el 9,9%.

Es discuteix si les retallades de Sanitat han obstaculitzat de forma crucial la gestió de la crisi del coronavirus. És fals. Primer, perquè les grans diferències entre països en la gestió de la crisi no depenen de la despesa en Sanitat: Grècia i Alemanya molt millor que Bèlgica, Espanya o Itàlia. El més crucial és com s’ha previst i gestionat la crisi, però no és l’objectiu ara aprofundir-hi, ni en tinc expertesa.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha atribuït l'incompliment del dèficit de la Generalitat el 2019 als impagaments del govern espanyol de diverses partides que deu a Catalunya.