Miguel Planas té 31 anys i en fa quatre que no pot caminar ni respirar per si mateix. Fent una pirueta al gimnàs va patir un greu accident que li va causar una lesió medul·lar i va quedar tetraplègic de per vida. No es pot moure i requereix ventilació mecànica per sobreviure, és a dir, viu connectat a un respirador les 24 hores del dia. Quan els pacients que no tenen autonomia per respirar necessiten un marcapassos al diafragma que els ajuda a ser més independents i, en alguns casos, els permet prescindir de la ventilació mecànica. Però, fruit de l'accident, el Miguel tenia danyats els nervis frènics, que connecten l'espina dorsal i el diafragma, que són determinants per poder instal·lar aquest marcapassos. Durant quatre anys, per tant, ha hagut de dependre d'un aparell extern i si es desconnecta del respirador pot morir. Ara, per primera vegada a Europa i en una intervenció pionera, professionals de l'Institut Guttmann i de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol li van reconstruir el nervi afectat amb l'objectiu de donar-li autonomia per respirar en un any.

Només una minoria dels malalts de covid persistent (el 7,6%) es recuperen dos anys després d'haver-se contagiat. Més del 90% dels afectats continuen arrossegant, en més o menys grau, les invalidants seqüeles de la infecció, segons un estudi de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, el més gran de Catalunya i també d'Espanya. El centre ha fet seguiment de 341 pacients de covid persistent (que anomena long covid ) i ha conclòs que menys del 10% s'han curat des que es van començar a visitar, l'any 2021. Es tracta de la revisió més extensa i exhaustiva que s'ha fet al món sobre l'evolució clínica d'aquesta síndrome, que desencadena una gran diversitat de símptomes i patologies. L'estudi, publicat aquest dimarts a la revista The Lancet Regional Health - Europe, també conclou que les dones i les persones amb obesitat, antecedents de malalties autoimmunes o fibromiàlgia tenen més risc de patir covid persistent i menys possibilitats de recuperar-se completament.

La primera onada del covid va desbordar els hospitals catalans que van habilitar espais d’emergència per acollir pacients de coronavirus. De cara a la segona onada, el departament de Salut va aprovar la construcció d’equipaments annexos a cinc hospitals catalans —Bellvitge, Vall d'Hebron, Moisès Broggi, Arnau de Vilanova i Germans Trias— per atendre el possible rebrot de malalts. Els centres, que no van arribar a temps per a la segona onada i han entrat en funcionament entre el febrer i l’abril d’aquest any, ja es preparen per tenir nous usos, ara que la pandèmia comença a anar de baixa gràcies a la vacunació. Acolliran hospitals de dia, tractaments ambulatoris o unitat de crítics: cada centre decideix.

L'Hospital Germans Trias i Pujol, conegut popularment com Can Ruti, busca voluntaris que vulguin participar en la fase 3 dels estudis que proven l'eficàcia de les vacunes contra el coronavirus. El centre hospitalari, al costat de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infecciones, és un dels centres de l'estat espanyol que participa en aquests assajos clínics que ja estan en fase 3.

La pandèmia ha sacsejat i transformat radicalment els centres sanitaris. L’equip sanitari de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha après moltíssim al llarg d’aquest mes de març. Va ser l’hospital que va atendre la primera víctima mortal, el dia 6 de març. "Aleshores era una situació complexa perquè era una malaltia nova, ara ho tenim bastant per la mà, podem valorar millor quins malalts poden tenir més complicacions, quins evolucionaran millor, quins respondran millor que els altres, hem fet una masterclass en 15 dies", diu Anna Carreras, pneumòloga i cap d’urgències de l’hospital. Ara, quan entra un malalt, li fan directament una placa. Segons el resultat, es fa una analítica. A partir d’aquí ja es tenen uns paràmetres sobre com podrà ser la seva evolució i el pacient en qüestió entra en un circuit o un altre. Carreras, però, no creu que a hores d’ara es pugui afirmar amb contundència que aquesta malaltia afecti més homes que dones o les persones grans: "Tenim 90 malalts a l'UCI i la mitjana d’edat és inferior als 50 anys, la majoria tenen entre 40 i 50 anys i escaig", assegura.