Un avís: des d’avui fins diumenge només sentiran crits. Sobretot del PP, però no només, perquè quan un crida tots els altres també aixequen la veu per fer-se escoltar. I si fossin crits per qüestions de vida o mort, encara. Però no, criden en la mateixa baralla de sempre.

Els anys 1973 i 1974 Catalunya era el lloc on hi havia més vagues d’Europa, tot i ser il·legals. Només a la demarcació de Barcelona, el 1970 les vagues obreres van afectar més de 70.000 treballadors. El 1974 hi va haver 714 conflictes laborals, que van afectar 260.000 treballadors. La Transició no va ser pacífica i la democràcia es va aconseguir en gran part gràcies a les mobilitzacions populars. Eren temps convulsos i no tothom va acceptar el règim del 78, i hi va haver grups que van plantejar alternatives: imaginaven un món molt diferent i estaven disposats a tot per aconseguir-ho. En alguns casos, fins i tot, a fer servir la violència. Un d'aquests grups va ser l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors (ERAT). Pau Juvillà, l'exdiputat de la CUP-NCG per a Ponent, els Pirineus i l'Aran, inhabilitat pel TSJC el 2022 per posar un llaç groc al despatx de la Crida a la Paeria de Lleida, en recull part de la història a Erat, l'exèrcit de Seat. Infiltrats. Guerra bruta i moviment obrer durant la Transició (Tigre de Paper).

Esquerra reclama no deixar enrere la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol que ha quedat en suspens per la crisi del coronavirus, però no fixa terminis. I la Moncloa ja avisa que no tornarà a reunir-se fins que passi la crisi sanitària. L'endemà que JxCat reivindiqués incloure l'autodeterminació en les converses per recuperar-se del covid-19, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha demanat al president espanyol, Pedro Sánchez, recuperar la taula de diàleg. "El conflicte polític segueix vigent i la repressió no s’atura. Si cal obrir un nou temps, obrim-lo de veritat", ha defensat el líder dels republicans a Madrid, després de la videoconferència amb el líder socialista. Aquesta taula va ser clau en l'abstenció de la formació d'Oriol Junqueras en la investidura de Sánchez. La Moncloa ha replicat avui que la posició de la majoria de partits és clara respecte això i que no contemplen debatre el dret a decidir en el marc del Pacte de Reconstrucció econòmica i social. La ministra portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, ha reclamat "aferrar-se al que ens uneix".

Amb la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol ajornada sine die per la crisi del coronavirus, Pedro Sánchez ha decidit impulsar una nova taula de diàleg, el que va presentar en el seu moment com la reedició dels Pactes de la Moncloa del 1977 i que ara ha rebatejat en una Taula de Reconstrucció Econòmica i Social d'Espanya. L'objectiu del president espanyol és que ja es posi en marxa la setmana que ve i que, a més de totes les formacions amb representació al Congrés, hi participin tant els governs autonòmics com els municipis en una taula paral·lela per "enfortir" l'estat autonòmic. Sánchez ha començat avui la ronda de contactes amb diferents videoconferències per convidar els partits a aquesta taula sense el PP ni Vox, que s'ha "autoexclòs", en paraules de la ministra portaveu, María Jesús Montero, de la cita. Els populars encara no ha confirmat data ni hora per a la reunió: Pablo Casado ho ha deixat per a la setmana que ve, mentre que Montero ha fet una crida que sigui com abans millor perquè la taula ja es pugui reunir. "No entendríem que el principal partit de l'oposició s'autoexclogués de la taula", ha advertit en roda de premsa des de la Moncloa per fer balanç de les primeres reunions.

Dilluns es recupera el primer escenari de l'estat d'alarma, el que recomanava el teletreball però no paralitzava l'activitat econòmica no essencial, i aquells que reclamaven més restriccions tornen a encendre les alarmes. ERC i JxCat han estat alguns dels grups del Congrés que han advertit a Pedro Sánchez que és necessari mantenir el confinament total fins que no s'estigui més preparat per anar aixecant progressivament les mesures. "No té cap sentit que amb milers de contagis, encara, milions de nens no puguin sortir a jugar cinc minuts al carrer i la ciutat estigui plena de riders portant sushi amb bicicleta", ha afirmat Rufián, que ha criticat el "pedaç" que va suposar el permís retribuït durant deu dies per als treballadors d'activitats no essencials. "Estem pagant el seu immens error de no confinar molt abans i no podem consentir l'error de no desconfinar molt després", ha avisat la portaveu de JxCat, Laura Borràs, en una intervenció enregistrada.

Escrivia Marx a l’inici d'El 18 de brumari de Lluís Bonaparte que “La tradició de totes les generacions mortes oprimeix com un malson el cervell dels vius”, i reblava unes poques pàgines més endavant que “La revolució del segle XIX ha de deixar que els morts enterrin els seus morts, per cobrar consciència del seu propi contingut”. Fora d’aquest dramatisme històric –Marx s’enfrontava a la realitat d’una revolució inconclusa que havia finit amb un cop d’estat–, el cert és que intentar llegir la situació actual amb metàfores de la Transició a voltes pot encobrir, més que descobrir, tant les realitats passades com les presents i futures. Malgrat que el període de la Transició segueix establint l’origen del nostre sistema polític –com a narrativa, com a història és una altra cosa–, el cert és que cada cop serveix menys per explicar-lo, i el que és segur és que les seves metàfores consensuals difícilment poden descriure la situació actual. No és només que hagin perdut tota efectivitat per a un públic cada cop més ampli, és que, si aquella situació ja no tenia res a veure amb la crisi de 2008, quan precisament la narrativa de la Transició es va començar a esquerdar, encara té menys similituds amb l’actual.

De les moltes fibres que ha tocat la crisi sanitària del covid-19, una ha sigut la de la nostàlgia política. Des de fa uns dies, s'ha instal·lat en una part de la política espanyola –i de la opinió publicada– el sentiment que s'ha de teixir un consens sense precedents per afrontar les reformes econòmiques i socials que caldran per sortir de la situació actual. El concepte fetitxe que s'ha recuperat és el de tornar a fer uns Pactes de la Moncloa com els de fa 40 anys. ¿És un escenari realista?