Sense brillantor i amb un gol a pilota aturada. Sense engrescar, però amb pragmatisme (i supervivència). El Barça n'ha tingut prou amb una bona estona de rauxa a la primera meitat i amb les aturades d'aquest tresor sota pals anomenat Joan Garcia per superar (1-0) un Rayo Vallecano amb més energia que els blaugranes. Els de Hansi Flick han sabut treure petroli d'un gol de Ronald Araujo a la sortida d'un córner per aconseguir els tres punts quan falten nou jornades per al final de la Lliga i, així, afegir pressió a un Reial Madrid que aquesta nit (21 h) rep l'Atlètic de Madrid.

Partit plàcid per al Barça en el dia que es va decidir qui seria el nou president de l'entitat. Tot els va sortir bé, als de Hansi Flick, que, malgrat jugar sense Lamine Yamal, al descans ja manaven còmodament i es van acabar imposant per 5-2 a un Sevilla que en cap moment va ser una amenaça en un Camp Nou que estrenava l'obertura del Gol Nord. Raphinha, amb un hat trick, va recuperar la brillantor quan més se'l necessita; Xavi Espart va viure la seva primera titularitat; Gavi es va tornar a sentir futbolista més de 200 dies després i es va posar el braçal de capità en un nou triomf del líder de la Lliga.

Un Barça tan esforçat com cansat suma un preuat triomf en un feu complicat com San Mamés (0-1) gràcies a un golàs de Lamine Yamal al minut 68. No va ser el millor partit dels blaugranes, que van pagar el cansament de l’aferrissada batalla contra l’Atlètic de Madrid de dimarts, però va ser una victòria plena d’ofici contra un rival incòmode que permet als de Hansi Flick mantenir els quatre punts de marge respecte al Reial Madrid al capdavant del campionat.

"Ramadà Mubarak!": així es feliciten els musulmans l’inici del mes del Ramadà. Durant aquesta celebració està prohibit menjar i beure durant les hores que el sol estigui present. És a dir, només poden ingerir aliments de matinada i quan ja s’ha post el sol. Enguany està comprès del 17 de febrer al 19 de març. Lamine Yamal es troba dins d’un nombrós grup d’atletes que compaginen l’esport d'elit amb el dejuni. Això fa que el seu cos estigui molt més desgastat després d’un partit que de normal i que augmenti el risc de lesió, a banda d'impactar directament en el rendiment. L'extrem de Rocafonda celebra el seu segon Ramadà i els serveis mèdics del Barça treballen al detall per cuidar-lo.

El Barça i el Llevant es veuran les cares aquest diumenge (16.15 h) a l'estadi Spotify Camp Nou en un partit corresponent a la jornada 25 de la Lliga. Els catalans busquen recuperar el liderat de la Lliga després de passar per una mala dinàmica de resultats, mentre els valencians volen intentar sortir de la zona de descens, on van penúltims amb 18 punts.

Mirar el marcador i veure que el Barça ha guanyat per 3 a 0 el Mallorca pot fer pensar que el partit ha sigut fàcil. Res més lluny de la realitat. Els blaugranes han hagut de picar pedra i canviar de xip per sumar els tres punts i mantenir-se ferms a la primera posició de la Lliga. Els mallorquinistes han posat la por al cos a un Barça encallat que, gràcies a Rashford, ha trobat el camí correcte per sortir del laberint. Els gols de Lewandowski, Lamine Yamal i Marc Bernal ho han certificat.

Cal ser molt valent per mirar als ulls un equip com el Barça i decidir jugar-li de tu a tu. I l’Elx és un d’aquests equips, atrevit com el seu entrenador, Eder Sarabia. Però el món és ple de valents que acaben derrotats i la proposta il·licitana va ser una invitació perquè el Barça es fes un fart de crear ocasions de gol en un partit ben entretingut en què els homes de Flick van saber enllestir la feina tot i tenir la punteria ben desviada. El Barça hauria pogut fer un cabàs de gols amb més encert. L'atreviment de Sarabia va permetre veure un partit preciós en què l’equip de Flick va reforçar la primera posició mentre Lamine Yamal s’ho passava pipa, amb tants espais.

El Barça s’ha consolidat com una autèntica màquina ofensiva. Amb 87 gols en totes les competicions, és el segon equip més golejador d’Europa, només per darrere del Bayern de Múnic (92). També ocupa la segona posició en generació d’ocasions, en aquest cas superat pel Reial Madrid. Tanmateix, aquesta exuberància ofensiva contrasta amb una fragilitat defensiva persistent, especialment evident a la Champions. Les dades no només corroboren aquesta percepció, sinó que revelen un patró preocupant que allunya el conjunt blaugrana dels estàndards defensius exigits als grans aspirants europeus.

Jugar al Barça no és fàcil. Sempre s’espera que guanyi i enlluerni. Sempre s’ha de guanyar i mai es pot fallar. Tens un mal dia, com ens passa a tots, i en poques hores mig planeta et critica. No és fàcil defensar el Barça quan el teu rival és un Madrid que en teoria viu una crisi però dissabte a la nit era líder. A Madrid sempre han tingut set vides. I així posaven pressió a un Barça que va solucionar el retorn d’un vell conegut, l’Oviedo, al Camp Nou amb un bon segon temps. Tres gols, tres punts i primera posició al sac. Un partit que a estones va ser difícil de mastegar va acabar amb ovació a Lamine Yamal, autor d’un gol dels seus, amb una rematada estèticament perfecte.

La Reial Societat i el FC Barcelona es veuran les cares aquest diumenge (21 hores) a l'estadi Reale Arena (Anoeta) en un partit corresponent a la jornada 20 de La Lliga. La Reial Societat vol allunyar-se de la zona baixa i somiar amb Europa, mentre que el Barça busca mantenir el lideratge i ampliar la ratxa d'onze triomfs consecutius en totes les competicions.

L'any futbolístic a Catalunya va començar amb un RCD Espanyol - FC Barcelona d'alt voltatge que va decidir Joan Garcia. El derbi del porter bagenc, el més igualat dels últims anys, com els d'abans, es va resoldre amb les seves aturades, amb mans prodigioses a Pere Milla, Roberto Fernández i Carlos Roberto que van frustrar el primer triomf en la Lliga dels periquitos contra l'etern rival al seu estadi, inaugurat l'any 2009, i amb dos gols de Dani Olmo i Lewandowski a les acaballes. Tot i la derrota, i que fa 17 anys que l'equip blanc-i-blau no guanya el blaugrana, ahir els seus aficionats van marxar amb el cap ben alt, orgullosos dels seus i empipats perquè van estar més a prop que mai d'aconseguir-ho.

Feina feta, aquest 2025. Un any d’alegries en què el barcelonisme s’ha engrescat amb un equip que ha aixecat títols, connectat amb els aficionats i trobat la forma de navegar per aigües mogudes quan tocava. Per tancar l’any, triomf a Vila-real sense focs d’artifici (0-2), en un partit en què s’ha enyorat molt Pedri i ha vingut bé un moment de follia de Renato Veiga, que s'ha fet expulsar quan més bé jugaven els locals. Però ha estat un triomf just, en què Raphinha ha marcat el ritme i Lamine Yamal ha fet de les seves. Flick pot anar-se'n de vacances satisfet, amb un coixí de quatre punts sobre un Reial Madrid que sembla esquerdar-se de mica en mica. El Barça, en canvi, s'ha anat fent fort amb el pas de les jornades. El vent bufa a favor de l’equip blaugrana, que aquest any ha aconseguit fer un canvi generacional a la porteria amb èxit. Just la setmana en què Ter Stegen havia tornat a jugar a la Copa, Joan Garcia ha signat una de les seves actuacions més completes i ha sigut tot un malson per als locals. Cada aturada seva enfonsava Marcelino, però a la vegada alegrava el cor d'un barcelonisme que ha viscut un any gairebé rodó. Només va fer mal la nit tràgica de Milà.

Els dos herois blaugranes de moda del Barça, Pedri i Raphinha, van desencallar el Barça contra l'Osasuna (2-0) i permeten als culers mantenir-se intractables com a líders de la Lliga. Després d'una primera part en què el conjunt català va fregar el gol, però en què no el va aconseguir trobar davant l'entramat defensiu del seu rival, el brasiler va aconseguir canviar el número del marcador en una contra dirigida de forma magistral pel canari a 20 minuts pel final. El mateix Raphinha va segellar el marcador amb un doblet. Tres punts treballats (i una porteria a zero) pels de Hansi Flick que afegeixen més pressió a un Reial Madrid que aquest diumenge visita l'Alabès (21 h).

Victòria incontestable del Barça per continuar una setmana més líder de la lliga espanyola. Els blaugranes van remuntar amb ferocitat un gol inicial d'Antony amb un Ferran Torres colossal (3-5). Al final, els locals van maquillar el marcador. A continuació, uns apunts en calent.

Han tornat les golejades. Ha tornat la bogeria. Ha tornat la màgia. Han tornat les remuntades del Barça de Hansi Flick. Amb rotacions i canvis de posicions, sense Raphinha (però amb Pedri) i amb un protagonista inesperat com Roony, els blaugranes surten reforçats de la seva visita a La Cartuja (3-5). Antony va obrir la llauna als cinc minuts de joc, però el Barça va respondre com una autèntica piconadora amb els gols d'un Ferran en estat de gràcia que va acabar fent un hat trick, d'un Roony que se suma a la causa i de Lamine Yamal, després d'un penal que no s'hauria d'haver xiulat mai.

El cor del Barça de Hansi Flick torna a bategar de valent després d’un gran triomf (3-1) contra l’Atlètic de Madrid que el reforça com a líder de la Lliga. Amb l’ànima de Raphinha, el futbol de Pedri i una afició que va omplir, orgullosa, les 45.000 localitats disponibles al nou Camp Nou, l’equip va plantar cara un rival que arribava en ratxa. Gràcies als gols de Raphinha, Olmo i Ferran, el Barça suma tres punts claus en la lluita pel campionat i recupera un orgull que, per moments, aquesta temporada semblava haver perdut.

Quin club, el Barça. 126 anys de glòria i de debats. Més d’un segle de lluita, de caure enamorat als peus de jugadors com Lamine Yamal i de tirar-se els plats pel cap. Per celebrar l’aniversari del club, hi ha hagut joia a la gespa gràcies a les genialitats del jugador de Rocafonda i una mica de caos a la graderia. Lamine Yamal s'ha aliat amb un Raphinha colossal per aixecar un partit en el qual l’Alabès ha mossegat primer. Mentrestant, a la graderia es cantava contra la directiva després de veure com havia fallat el sistema digital de les entrades, motiu pel qual molts socis han acabat seient a les escales perquè no se'ls ha assignat cap lloc. Bellesa i caos. Futbol i debats. El Barça és així.

Tot torna a començar. 909 dies després del darrer partit, el cant del Barça ha tornat a sonar per les galeries dissenyades, fa dècades, per Francesc Mitjans. Un nou estadi s’alça sobre les arrels del vell Camp Nou, unint passat i futur al voltant d’una pilota que ha entrat quatre cops a la porteria d’un Athletic golejat en una jornada rodona a Can Barça. L’equip de Hansi Flick no ha fallat en una jornada bonica, d'aquelles que es recorden, no tant per un estadi que encara té molta feina per fer, com per les sensacions. Sempre és bonic tornar i si l’equip acompanya, més. L’afició ha tornat a l’estadi i el Barça de Flick va tornant a ser allò que s’espera d’ell, un equip que goleja i és valent, tant en atac, com en defensa.

Vola alt, el Barça. Cada cop que Lamine Yamal agafa la pilota, aquest equip sembla capaç de tot. La realitat, però, és més complicada. Per derrotar l'Alabès ha tocat picar pedra i mastegar sorra. Però la defensa basca ha caigut i el Barça ja és a tot just quatre punts del Reial Madrid. La Lliga, que per moments semblava perduda del tot durant aquella inexplicable mala ratxa de resultats, torna a quedar ben oberta. Calia aprofitar l'ensopegada dels deixebles d'Ancelotti al camp de l'Espanyol. I s'ha aprofitat en un partit que tampoc passarà a la història, en part per la bona defensa dels vitorians, en part per la permissivitat arbitral amb les faltes visitants.

L’Espanyol no és ni serà mai el filial del Reial Madrid. Els blanc-i-blaus van tirar d’èpica per tombar el líder de la Lliga (1-0), que va caure a l’RCDE Stadium gràcies a un gol a cinc minuts pel final. Els de Manolo González van saber resistir i patir per acabar assaborint un triomf que és or pur per l’empenta que suposa pels ànims, i perquè serveix per treure provisionalment l’equip pel descens, especialment en una jornada en què van punxar rivals directes com el Leganés, el Getafe o el Valladolid.