L'anàlisi genètica té múltiples utilitats per al món de les mascotes. De fet, hi ha ajuntaments que ja estan fent servir l’ADN dels gossos per sancionar els amos que no recullen les deposicions del carrer. Una utilitat no exempta de polèmica, que està creixent en molts municipis. Però no és l’única. L’empresa catalana Petgenetica aplica les anàlisis d’ADN dels gossos a una finalitat més dirigida al mateix animal. Els resultats permeten conèixer el pedigrí de la nostra mascota, però també ajuden a millorar la seva qualitat de vida amb la prevenció o el tractament de malalties i, fins i tot, els criadors poden saber quins encreuaments han de fer per evitar malalties i, alhora, millorar les races.

A hores d'ara, després de les festes de Nadal i amb l'augment dels contagis i la interacció social, bona part de la població ja s'ha fet, almenys algun cop, un autotest d'antígens a casa. De fet, ara un positiu autodiagnosticat amb un test de farmàcia es registra al sistema com a vàlid i es comptabilitza a les estadístiques, sense necessitat de repetir la prova en un CAP. En canvi, malgrat aquesta expertesa domèstica adquirida, encara hi ha molts dubtes quotidians sobre aquest tipus de proves de detecció del covid. Ara que el govern espanyol ha decidit regular el preu d'aquestes proves, el cap del servei de microbiologia de l'Hospital Trias i Pujol, el doctor Pere-Joan Cardona, respon a l'ARA les preguntes que més es repeteixen sobre els tests d'antígens, un mètode, diu, que serveix per diagnosticar el virus "quan ja tens símptomes".

La confluència de les festes de Nadal i la rapidíssima expansió de la variant òmicron del coronavirus han disparat fins a nivells mai vistos la venda de tests ràpids d'autodiagnòstic a les farmàcies catalanes, cosa que ha provocat que moltes s'hagin quedat sense estoc. I tot plegat amb uns preus que oscil·len, en general, entre els 6 i els 9 euros per test. La situació és dispar en funció del país. A Europa són majoria els estats que fan pagar per obtenir un test ràpid en cas de no tenir una justificació per fer-se'l. Però mitja dotzena segueixen optant per una estratègia de proves massives com a via de control de la pandèmia. Aquesta opció estava més generalitzada la primavera passada, quan es va fer evident que les vacunes trigarien més del previst a arribar i quan van començar a implantar-se els certificats covid.

De la mateixa manera que la ràpida expansió de la variant òmicron amenaça amb col·lapsar els serveis mèdics i sanitaris de mig món, la demanda de tests d’antígens també creix d’una manera desmesurada a les farmàcies catalanes. El fet que sigui un mètode relativament simple i accessible per descartar la infecció per covid i la proximitat de les festes de Nadal, juntament amb l'augment de la transmissibilitat del virus, n’han disparat exponencialment la demanda. Segons l’Agència Espanyola de Medicaments, la demanda de proves ràpides d’antígens “s’ha multiplicat per més de mil” des que se'n va aprovar la venda a farmàcies el mes de juliol passat. Aquest creixement sobtat ha portat també el ministeri de Sanitat a autoritzar la venda de “proves d’antígens d’ús professional” per compensar la falta de producte a les farmàcies.

És mitjanit, l’hora bruixa, a Empuriabrava. La marina residencial de Castelló d’Empúries és coneguda, a més dels 25 quilòmetres de canals navegables, per la seva àmplia oferta d’oci nocturn, concentrada especialment a la zona d'Els Arcs. Cada cap de setmana s’hi apleguen centenars de joves i no tan joves, la majoria dels quals són estiuejants de Barcelona o veïns francesos. Malgrat que aquest divendres a la nit encara no hi havia les aglomeracions típiques del pic de l’estiu, hi havia força ambient: molts dels locals d’oci nocturn que han reobert tenien totes les taules ocupades, i els carrers principals eren un formiguer de persones i vehicles que anaven amunt i avall. Però el compliment de les mesures anticovid era molt desigual: mentre que hi havia establiments que aplicaven els controls establerts, en d’altres semblava que la pandèmia no existís. 

Mentre no hi hagi vacunes ni tractaments específics, la detecció d’infectats, el traçat de contactes i les quarantenes, juntament amb les mesures de distanciament, rentat de mans i l’ús de mascareta, són les úniques eines de les quals disposem per contenir la pandèmia de covid-19. Tal com repeteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de fa mesos, fer moltes proves és clau per detectar infectats asimptomàtics i aïllar-los per evitar que encomanin el virus. Aquesta estratègia té una limitació que ve donada pel tipus de prova utilitzada.

Unes 24 hores després que la consellera de Salut, Alba Vergés, avisés de la "complexitat" del brot de coronavirus detectat a Vilafranca del Penedès, on aquest dilluns es va començar a fer un cribatge massiu entre la població, i amb la vista posada en l'inici de la campanya de la verema, l'ajuntament de la localitat ha habilitat noves mesures per intentar reduir la incidència del virus i controlar els contagis i la cadena de transmissió. El consistori ha aprovat un protocol elaborat per la comissió de la verema –que excepcionalment aquest any inclou el departament de Salut– que preveu fer proves PCR a tots els temporers de la verema que arribin sense contracte de feina, segons explica l'ACN.

El departament de Salut començarà dilluns a fer tests massius a Vilafranca del Penedès i a dos barris de Santa Coloma de Gramenet, el barri Llatí i el Fondo. En el cas de la població penedesenca, les proves es faran al centre cívic l'Escorxador entre el 10 i el 14 d'agost (de 9 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h) i estan destinades a persones entre 19 i 40 anys que "hagin tingut contactes socials sense respectar la distància, sense mascareta, en espais tancats, en reunions o aglomeracions".

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil han desarticulat a Barcelona una organització dedicada a cometre estafes mitjançant vendes fraudulentes a internet, segons han informat aquest dijous els dos cossos policials en un comunicat conjunt. La banda es dedicava a inserir anuncis en pàgines web, en què oferia béns de consum com patinets elèctrics i generadors però també mascaretes sanitàries i tests de covid-19. En total s'han detingut vuit persones, entre les quals hi ha el principal responsable de la trama, així com diversos mitjancers. Se'ls acusa dels delictes de pertinença a organització criminal i estafa.

A partir de l’estudi de prevalença d’anticossos generats pel nou coronavirus que va presentar el ministeri de Sanitat la setmana passada ( ENE-Covid ), s’ha obert un debat rellevant en l’àmbit de la presa de decisions, tant des del punt de vista individual com col·lectiu. Els resultats de l’estudi són coneguts: el 5% de la població espanyola té anticossos del covid-19 (el 6% en els cas de la catalana). Algú que hagi donat positiu en aquest tipus de test podria pensar que ja ha passat la malaltia i que, per tant, gaudeix d’immunitat per fer vida normal, oi? No tan ràpid.

La nova fase del desconfinament comença aquest dilluns a tres regions sanitàries. Però fa només dos mesos i mig, el 25 de febrer, que es va detectar el primer positiu de coronavirus a Catalunya. En aquest temps s'han contagiat més de 60.000 persones i n'han mort més d'11.000. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, el doctor Joan Guix, explica en una entrevista a l'ARA com es treballarà des d'aquesta setmana per evitar un rebrot, per què s'ha trigat a fer més tests PCR, com es va actuar al principi de la pandèmia i la importància de la vigilància epidemiològica per controlar les malalties.

Els centres d'atenció primària (CAP) també faran tests PCR als pacients amb símptomes de coronavirus. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat que ja es posarà en pràctica dilluns vinent a les tres regions sanitàries de Catalunya que entraran a la fase 1: les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i l'Alt Pirineu-Aran. Vergés ha defensat aquest nou protocol per "poder detectar els casos com més aviat millor, els seus contactes i el seguiment de la quarantena", i que forma part del control de l'evolució de la pandèmia del covid-19 durant el desconfinament.

Encara cueja que els Mossos d'Esquadra estiguin exclosos de la compensació econòmica de la Generalitat per als professionals que lluiten contra el coronavirus. Fins i tot el cap de la policia catalana, el comissari en cap, Eduard Sallent, ha lamentat que el cos hagi quedat fora d'una compensació que inclou el personal sanitari, els treballadors de residències, els membres dels serveis d'emergències i els bombers però no els Mossos. "No per una qüestió retributiva sinó únicament de reconeixement", ha dit Sallent en un comunicat en nom de la prefectura del cos. Per què han exclòs els Mossos? Fonts de Funció Pública, l'àrea que gestiona la plantilla de treballadors del Govern, diuen que la paga extra per a la policia catalana només la pot aprovar el Consell de la Policia, que s'havia de reunir aquest dimecres de manera extraordinària per abordar, en part, aquesta qüestió. Al final, però, la convocatòria s'ha anul·lat.

Ahir es van veure milers de persones als carrers i parcs fent passejades o fent esport. En algunes zones resultava impossible mantenir la distància física i, malgrat que la immensa majoria de la ciutadania està tenint un comportament cívic exemplar, també es va poder detectar un cert relaxament perillós. És important recordar que no hem vençut la pandèmia. El coronavirus segueix circulant lliurement i la ràtio de contagis, tot i que actualment està per sota de l'1 –és a dir, una persona contagiada com a molt en contagia una altra–, té pujades i baixades i podria ser que es tornés a disparar.

Diversos governs del món, inclòs el de la Generalitat, s'han plantejat implantar passaports immunitaris per sortir de la paràlisi imposada per la pandèmia: una mena de certificat que serviria per acreditar que una persona ha superat la malaltia i que, havent generat defenses contra el virus, pot tornar a l'activitat sense perill. Teòricament, l'estratègia podria funcionar, però aquest dissabte l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha afegit al cor de veus que des del món científic alerten que les coses no són tan clares. En un comunicat publicat dissabte migdia, l'OMS alertava que "no hi ha cap prova" que demostri que una persona que ha superat la malaltia estigui protegida d'una segona infecció.

En paral·lel a l'immens esforç de totes les persones en primera línia de la pandèmia, els instituts de recerca més lligats als hospitals fa mesos que estan treballant molt i eficientment malgrat els limitats recursos de què disposen. El departament de Salut finançarà 19 projectes contra el covid-19 i la Fundació Biocat comptabilitza 17 iniciatives, entre tests de diagnòstic, estudis de noves teràpies, models de predicció i monitorització, avaluacions de símptomes i nous models de respiradors. I la llista no és exhaustiva de tot el que es fa. La recerca biomèdica, una activitat que té una escala d'anys, s'ha accelerat i ara la té de mesos.

El govern espanyol ha posat a disposició de les comunitats autònomes tots els centres clínics privats que fan tests de coronavirus i s'ha adjudicat la possibilitat d'adoptar des d'aquest dimarts les mesures necessàries per regular els preus de les proves per evitar abusos en l'accés a aquests serveis.