"El primer cop que una professora va fer un comentari irrespectuós, vaig saltar i vaig dir-li que estava atacant a les persones trans i ens vam discutir”. El que parla és l'Aiden. Té quinze anys, i tot just ha acabat tercer d'ESO a l’Institut Flos i Calcat, a Nou Barris. “Jo li donava arguments, li deia que no podia dir aquestes coses, i menys si és una dona cis, que no té ni idea del que és patir transfòbia”, afegeix l'Aiden, que es troba en procés d’autoafirmació de gènere, i la seva identitat i expressió de gènere són fluides. Li és indiferent si és tractat amb pronoms masculins (ell) o neutres (elli). “A banda de dir-li que ho estava fent malament, volia informar-la, i ella no volia escoltar”. L'Aiden forma part d'una de les tres comissions de coeducació que s'han creat en tres instituts de Barcelona (l'INS Emperador Carles, l'INS Flos i Calcat i l'INS Vila de Gràcia) en el marc del projecte participatiu TRANSgredint la norma, impulsat per l’Assemblea de Cooperació per la Pau, Metges del Món i l’Ajuntament de Barcelona, per conèixer la situació del col·lectiu LGTBI+ a les escoles. L'ARA ha reunit vuit dels joves que han participat en aquest projecte per parlar de diversitat i identitat sexual.

El passat 17 de maig celebràvem el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, just quan vivim en un moment de la història únic en què les diferents maneres possibles d’estimar-se estan cada cop més socialment visibilitzades, però malauradament encara no estan prou respectades i tolerades per tota la societat. La LGTBIQ-fòbia, com moltes altres fòbies al que se surt de la norma, encara existeix i se'n registren episodis als mateixos centres educatius. Així ho demostra un estudi de Stonewall, l'organització benèfica per a la igualtat de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere (LGBT) del Regne Unit, on la meitat dels alumnes LGBT afirmen que senten insults homòfobs "amb freqüència" o "sovint" a l'escola.

"Rara!" "Ni carn ni peix!" "Perversa!" Aquestes són algunes de les expressions que s’ha de sentir dir la Bruna, el personatge trans que protagonitza la nova novel·la que han coescrit Jaume Cela i Xavier Cela i que ha publicat recentment l’editorial La Galera.

Home i dona. Masculí i femení. Aquesta classificació binària del món deixa fora moltes persones que no s’hi identifiquen. Més enllà dels genitals, les generacions joves reivindiquen la diversitat de les noves identitats de gènere i orientacions sexuals, representades per les sigles LGTBIQA+.

“Vaig acceptar-me”, “Tot encaixava”, “Em vaig descobrir per primera vegada”: les persones LGTBIAQ+ tenen històries molt diverses, però la majoria coincideixen que la seva vida va canviar el dia que van conèixer algú amb qui es podien identificar. El recorden com un moment "alliberador", feliç; que alhora contrasta amb les mirades de desaprovació, els insults i les agressions que molts d’ells també denuncien haver patit per no encaixar amb la norma. En aquest reportatge visibilitzem algunes de les seves vides en ple moment d’expansió del col·lectiu.

Andrògina

Persona que presenta trets atribuïts socialment masculins amb d'altres de considerats femenins.

]]>

Dues mares? On és el pare? Com ho afrontarà el nen? Aquestes i altres qüestions “incòmodes” són algunes de les que han d’afrontar les parelles de dones que decideixen obrir-se a la maternitat. Per allunyar els tòpics, Verònica Sánchez reivindica al llibre Bi Mother My Friend (Cúpula) que de mare, de vegades, sí que n’hi ha més d’una. “A la nostra lluita davant el sistema normatiu, quasi totes aixequem la veu per dir que si volem serem mares i que ningú ens traurà aquesta opció només pel fet de ser homosexuals”, diu Sánchez, i lamenta que les dones que estimen altres dones s’han criat gairebé sense referents: “A la meva generació vam néixer sense tenir cap mena de referent homosexual, i malgrat que l’OMS ja no considerava malalts els homosexuals, la societat sí”.

]]>

Feu un exercici. Entreu en una llibreria generalista i dirigiu-vos a la secció de literatura infantil i juvenil. Intenteu buscar una història amb una protagonista lesbiana. La trobeu fàcilment? O amb un protagonista transsexual? O intersexual? Probablement en trobareu algun llibre, sí, però veureu que la majoria d’històries encara estan protagonitzades per personatges heterosexuals. Però... i la diversitat sexual? Està prou representada en la literatura?

]]>