Quantes persones sobreviuen als carrers de Barcelona? La pregunta es respondrà d'aquí uns dies, quan la Fundació Arrels hagi repassat els números que la passada nit i matinada han recollit els 500 voluntaris participants en el recompte anual de persones sense sostre que es fa caminant per tots els districtes de la ciutat, i que per primer cop s'ha fet a l'hivern. En l'últim cens, del juny del 2022, se'n van comptabilitzar 1.231 dormint al ras, però l'olfacte del director de l'entitat, Ferran Busquets, li diu que amb tota seguretat la xifra actualitzada serà més elevada per la dificultat que baixi "si no es fan accions de resposta", cosa que vol dir que aquest col·lectiu "pràcticament no té alternativa al carrer".

Tots els focus estaven posats, aquest divendres, en el recompte definitiu de vots de Barcelona que es feia a la Ciutat de la Justícia. La pugna era, sobretot, per la segona posició, perquè només 141 vots separaven els socialistes de Jaume Collboni d'Ada Colau, i per als comuns aquest segon lloc significava aconseguir el desè regidor, clau per a les negociacions. No hi ha hagut canvis i el recompte ha deixat tothom on era. De fet, fins i tot allarga la distància entre el PSC i Barcelona en Comú, que passa a ser de 342 vots.

Una dona amb una criatura de dos anys es desperta a la platja de Badalona. Han passat la nit al ras. Ella no té la documentació en regla i, després que la xarxa d’activistes de la ciutat s’hagin mobilitzat durant tot el dia, l’Ajuntament accedeix a donar-los una plaça en un hostal per a una o dues nits. Mare i fill no constaran en el recompte de persones sensesostre que la matinada d’aquest dimecres ha fet la Taula Sense Llar de Badalona per tenir una fotografia del sensellarisme. A la mateixa hora se n’han fet a Badalona, l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet, la conclusió és que el sensellarisme creix imparablement. A Barcelona, l’activitat s’ha hagut d’anul·lar a causa de la vaga que mantenen les plantilles dels serveis socials externalitzats del SASSEP i SIFAM per la reivindicació de millores laborals, la remunicipalització i els recursos de qualitat per als usuaris.

Tal com era de preveure, l’endemà de les eleccions americanes encara no sabem qui les ha guanyat. Biden ha demanat paciència: "Soc aquí per dir-vos aquesta nit que som en el bon camí per guanyar aquestes eleccions".

Ja fa cinc dies que la xifra diària de morts per covid-19 a l'Estat segueix mantenint-se o, fins i tot, augmentant lleugerament. Aquest dijous el ministeri de Sanitat ha informat de 440 defuncions en les últimes 24 hores, que deixen el recompte en 22.157 morts per coronavirus a Espanya. Des del dia 19 la xifra ha fluctuat entre els 399 de dilluns i els 440 d'avui. En paraules del director del Centre d'Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, es tracta de "petites pujades i baixades dins la tendència descendent".

La xifra de contagis i sospitosos per covid-19 a Catalunya ja supera les 109.000 persones, segons les dades del departament de Salut, que ha informat que el nombre de morts ja supera els 8.000. Segons el nou balanç, durant les últimes 24 hores, 1.004 persones han donat positiu a Catalunya i hi ha hagut 186 morts, la dada més baixa des del canvi de recompte, on des de dimecres passat s'inclouen no només les persones que havien donat positiu en el test sinó també els sospitosos. De les 8.067 defuncions, 4.336 (53,7%) són als hospitals i 2.189 (27,1%) en residències de gent gran. A més, 90 persones han mort en centres sociosanitaris i 505 als seus domicilis.

El canvi de criteri a l’hora de comptabilitzar els contagis i les morts per coronavirus que va aplicar el departament de Salut dimecres, i que va elevar la xifra de defuncions per sobre de les 7.000 i els contagis gairebé en 100.000, ha provocat l’enèsim enfrontament entre el govern espanyol i el català, però també ha obert un debat dins de la comunitat científica.