El dengue ja no és només una amenaça importada que arriba en avions. És una realitat autòctona a Catalunya. L'estiu del 2024, el brot de vuit casos a Vila-seca (Tarragonès) –el més gran registrat a Espanya– ho va confirmar de manera contundent: el virus circula aquí, transmès per mosquits autòctons. Aquest episodi no és una anècdota, sinó un senyal d'alarma que reflecteix una transformació profunda: l'escalfament global i la mobilitat massiva han dinamitat les antigues fronteres epidemiològiques. Una pacient amb febre i dolor ossi ja no pot descartar una malaltia tropical sense haver viatjat. Davant d'aquesta nova normalitat, la resposta no pot ser fragmentada. La salut humana, animal i ambiental estan intrínsecament lligades. La solució té un nom, One Health o ‘una sola salut’, un enfocament integrador que esdevé una necessitat imperiosa.

Del Sarcoptes scabiei, l’àcar causant de la sarna, n'hi ha referències fins i tot a la Bíblia, però és ara que es propaga amb una facilitat mai vista. Catalunya viu un esclat d’infestacions inèdit en l’última dècada. En els primers set mesos de l’any, l’Agència de Salut Pública ha comptabilitzat 196 brots de sarna amb 719 afectats. El 2022, l’any amb més notificacions, només es van informar una vintena de brots més (216) i mig miler d’afectats més (1.204). “No deixem de veure casos a les consultes i creiem que no es frenaran. Tornarem a declarar més casos que mai”, diu Alba Martínez, metge d’atenció primària i membre del grup de dermatologia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

Un equip d'investigadors de la Universitat de València i de Granada han trobat el paràsit Angiostrongylus cantonensis, la causa principal de la meningitis eosinofílica, als pulmons de dues espècies de rates, la rata negra (Rattus rattus) i la rata de claveguera (Rattus norvegicus), de la ciutat de València. La troballa té una gran repercussió en salut pública perquè és la primera vegada que s'identifica aquest cuc a l'Europa continental –fins ara només s'havia detectat en rates a Tenerife i eriçons a Mallorca–, i perquè materialitza la necessitat de reforçar la vigilància parasitològica abans que hi pugui haver casos fora de les zones endèmiques aprofitant la globalització i el canvi climàtic, que afavoreixen l'expansió de molts microorganismes. La bona notícia, de fet, és que no s'ha produït cap contagi humà autòcton relacionat amb aquestes rates i que tampoc no hi ha cap indici que això pugui passar a curt termini.

Fa gairebé tres anys que el coronavirus va sacsejar les nostres vides, i, encara que els governs han girat full i advoquen per tornar a fer una vida el més normal possible, el simple fet d'haver de portar la mascareta al transport públic és un recordatori que la pandèmia no ha arribat a la seva fi. Malgrat la inacció política, d'incògnites encara n'hi ha un munt, com ara quanta gent pot emmalaltir de covid persistent. Aquest dijous la revista Nature ha publicat un estudi amb 386 experts d'arreu del món amb 57 recomanacions en sis àrees principals –comunicació, sistemes de salut, vacunació, prevenció, tractament i atenció, i desigualtats– perquè els estats es preparin davant l'amenaça "persistent i global" que continua suposant el covid. L'ARA entrevista el primer autor de l'informe, Jeffrey Lazarus (San Francisco, 1969), expert en polítiques de malalties infeccioses i sistemes de salut de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa.

Potser l’epidèmia que ens afectarà d’aquí cinc anys s’està gestant ara mateix o fa temps que es manifesta en forma de contagis esporàdics. L’augment global de les temperatures i l’adaptació dels mosquits a aquesta nova realitat augmenta el risc de brots de malalties tropicals com el dengue en qualsevol part del món. A França ja s’han detectat una trentena de casos autòctons, una troballa que les autoritats sanitàries qualifiquen "d’inusual, però esperable". També el fet que la vacunació en països on patògens com la poliomielitis circulen lliurement –que acostumen a ser territoris amb baixos ingressos– vagin a mig gas i creixin les actituds escèptiques contra les injeccions recomanades i sistemàtiques en països occidentals pot afavorir l’expansió de vells virus coneguts. És el que està passant a Nova York, on s’ha declarat l’estat d’emergència per la detecció de la pòlio en aigües residuals de quatre comtats que registren unes taxes de vacunació infantil per sota del 60%.

L'aparició simultània de casos de la verola del mico a diferents països d'Europa ha disparat les alarmes. ¿Què és la verola del mico? ¿Com es contagia? ¿Quins símptomes provoca? ¿Ens hem d'alarmar? Dos anys després de la irrupció del covid-19, que va capgirar la normalitat a mig món, els experts consultats per l'ARA entenen la preocupació i sensibilització de la població davant de nous brots infecciosos com el d'aquesta verola no humana, però aclareixen que no és un virus nou i que aquest no té la capacitat de propagació que ha demostrat tenir el coronavirus.

“Amb quinze anys em vaig trencar el genoll per una caiguda, i se’m va acumular tant de líquid dins de l’articulació que patia un dolor molt intens. Per primera vegada vaig entrar a un hospital, perquè em fessin una punció per evacuar el líquid i alleujar la tensió i el dolor. En aquell moment vaig saber que volia aprendre aquella professió i tenir el coneixement per guarir persones”, explica l’epidemiòleg Oriol Mitjà al llibre A cor obert, que s’ha enfilat durant unes quantes setmanes al pòdium dels llibres més venuts.

La doctora Magda Campins, cap de medicina preventiva i epidemiològica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha assegurat, en una entrevista en directe amb Antoni Bassas, que és partidària de vacunar amb AstraZeneca també els més grans de 65 anys. Els informes de l’Agència Europea de Medicaments i les dades positives que arriben del Regne Unit sobre la vacuna avalen aquesta opció, segons Campins. A més, s’ha mostrat a favor d’endurir les restriccions per Setmana Santa amb l’objectiu d’evitar una quarta onada, en un moment en què les UCI “estan massa plenes” per suportar un augment d’hospitalitzacions. Per tant, considera una bona opció la proposta del ministeri de Sanitat d’avançar el toc de queda a les 20 h en aquelles dates. Així i tot, Salut ha rebutjat aquesta opció a l'espera de saber més detalls. 

Durant aquests mesos de pandèmia, hem mirat cap a la ciència per entendre el que ens estava passant i buscar solucions. I en molt poc temps els científics han identificat l'agent causant de la malaltia i han determinat les seves vies de transmissió, cosa que ens ha permès dissenyar estratègies de contenció i desenvolupar diverses vacunes que serviran per immunitzar-nos. Un èxit científic que hem viscut en directe. Tots els mitjans de comunicació han portat diàriament un o altre expert, els governs han exhibit científics per justificar les mesures preses i les empreses farmacèutiques han portat els seus experts per defensar els seus productes. L'interès era justificat, però la cacofonia d'experts, sovint parlant fort i sense matisos, tot i que no sempre dient les mateixes coses, podria erosionar la confiança en la ciència. Una confiança que serà crítica ara, quan el percentatge de gent que desconfia de les vacunes està creixent i podria posar en perill l'èxit d'una campanya de vacunació eficient.

La vacuna de Pfizer que s’està administrant a les residències de gent gran es va dissenyar per evitar que les persones emmalalteixin en cas de contagiar-se de covid. Però prevenir la malaltia no necessàriament atura la transmissió del virus. Tot fa pensar que les vacunes podran minimitzar el risc de patir un covid greu en un 95% dels casos i, per tant, reduir els ingressos a l’hospital i les defuncions causades pel coronavirus. Ara bé, el seu paper en la protecció de grup encara és una incògnita: ¿Pot una persona vacunada contagiar-se i ser potencialment transmissora per a altres individus?

Manolis Kogevinas investiga els efectes de factors ambientals com la contaminació de l'aigua o la llum en la salut. La seva recerca a l'ISGlobal, un centre impulsat per la Fundació La Caixa, ha sigut reconeguda amb el premi John Goldsmith 2020, el màxim guardó que atorga la Societat Internacional per a l'Epidemiologia Ambiental. És la tercera vegada en sis anys que aquest premi reconeix un investigador d'aquest centre. "Això és una indicació del pes de l'ISGlobal a escala internacional –explica l'investigador–. Hem aconseguit fer un centre competitiu i n'estem orgullosos".

Com influeixen els productes als quals estem exposats en l'àmbit laboral a l'hora de desenvolupar un càncer? Es poden controlar els efectes dels contaminants químics a l'aigua? Quins riscos té per a la salut alterar el ritme biològic? Aquestes són algunes de les preguntes que ha intentat resoldre al llarg dels seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria professional l'investigador i director científic de la distinció Severo Ochoa a ISGlobal Manolis Kogevinas, que ha rebut el premi John Goldsmith 2020, el principal reconeixement que atorga la Societat Internacional per a l’Epidemiologia Ambiental (ISEE).

Quin efecte té l'ús de la mascareta en la reducció dels contagis de covid-19? Quants contactes s'han de detectar d'una persona infectada per aturar el virus? En quin moment s'hauria d'iniciar el confinament a Lleida, l'Hospitalet o Barcelona? Com evolucionarà la pandèmia els pròxims mesos? I encara més important: en vindran de noves? Són algunes de les preguntes que hauria de poder respondre el primer observatori epidemiològic de Catalunya, impulsat pel Govern juntament amb institucions mèdiques com l'Hospital Germans Trias i Pujol i el Clínic; centres de recerca; operadores telefòniques, i centres educatius com la Universitat de Girona i la Rovira i Virgili. El projecte, presentat aquest dijous en roda de premsa, vol crear una eina de big data que, a través de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial i la supercomputació, serveixi per millorar la detecció i predicció tant de noves onades de covid-19 com de futures pandèmies i millorar la presa de decisions.

El canvi de criteri a l’hora de comptabilitzar els contagis i les morts per coronavirus que va aplicar el departament de Salut dimecres, i que va elevar la xifra de defuncions per sobre de les 7.000 i els contagis gairebé en 100.000, ha provocat l’enèsim enfrontament entre el govern espanyol i el català, però també ha obert un debat dins de la comunitat científica.