Araceli Segarra i Roca (Lleida, 1970) porta, gairebé com un cognom més, el títol honorífic d’haver estat la primera catalana que va pujar l’Everest. Uns instants, els de trepitjar el cim del món, a 8.848 metres, que li han durat tota una vida. És igual que ara sigui conferenciant, dibuixant, escriptora o dissenyadora de joies. Tant és que ja faci 28 anys d’aquella expedició i que la percepció de la dificultat de l’Everest hagi canviat i sembli, ara mateix, un repte més dels molts que et proposa una societat inquieta. Araceli Segarra serà, per sempre, la primera.

Araceli Segarra (Lleida, 1970) és alpinista i creadora i il·lustradora de la col·lecció infantil “Els viatges de la Tina” (Alpina). Als 26 anys es va convertir en la primera dona de l’Estat en coronar l'Everest. Ara publica “Expedició al sostre de vidre” (Rosa dels Vents).

De petita ja s’enfilava. “De casa al forn hi havia uns murs amb unes pedres que sortien. Encara no sabia ni el concepte d’escalar, però recordo que passava pels murs d’anada i tornada. Pujava per tot arreu, corria, saltava... Quan tens una infantesa que no et controlen, potencies les teves llibertats. No li tens por a res perquè ningú t’està dient que no ho pots fer. Al barri teníem una infantesa completament descontrolada. Tot i que era una ciutat, encara hi havia molts espais oberts i jo vivia davant un descampat enorme i allà et passaves tot el dia”.

]]>

L’Araceli Segarra va conèixer l’Alfons Valls escalant als Alps. Tenien dos amics en comú i es van trobar els quatre fent cordada a l’Aiguille Verte de Chamonix. “Va ser un flechazo instantani”, assegura l’escaladora. Li va semblar que era una persona amb molt sentit de l’humor, i això a ella li agrada. “Necessito que hi hagi sarcasme, ironia, considero que és la manera de saber criticar-ho positivament tot, de saber veure totes les parts”, reflexiona. També li va agradar que fos un bon escalador. “Ha estat formant part molts anys del grup de rescat de muntanya i això em donava una gran confiança en ell, en tots els sentits. Em va semblar una persona sincera, honesta i bona gent”, assenyala.  

]]>

Ens truquem al matí a l’hora prevista. Fem broma amb la contradicció del confinament: a priori semblava que seria un caos, però ens ha ordenat les nostres rutines. “Abans havíem d’encaixar coses i ara totes encaixen bé”, deixa anar. Ella, cul inquiet, tot energia, enyora el contacte amb la natura però està aprofitant per centrar-se en els seus altres projectes: les conferències, les Shirtas o els viatges de la Tina. No para de fer coses. La situació actual no deixa de ser un altre desafiament de la vida, una nova oportunitat per a reinventar-se.

]]>