Nova empenta econòmica per al comerç i l’artesania. El Departament d’Empresa i Treball ha anunciat una nova línia d’ajuts dotada amb 9,1 milions d’euros per a l’any 2025. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla de Competitivitat, Creixement i Innovació 2024-2028, una iniciativa estratègica que busca enfortir el comerç, l’artesania i la moda de Catalunya.

La destrossa provocada per la DANA en el teixit del sector cultural valencià va ser tan enorme que el ministeri de Cultura d’Ernest Urtasun ha elaborat un pla especial d’ajudes que s’afegeixen al pla de xoc econòmic per a famílies i empreses que ja havia anunciat l’executiu espanyol. Els primers beneficiaris d’aquests ajuts seran les llibreries i les sales de cinema, per a les quals s’han aprovat dues línies d’ajuts directes, cadascuna amb una dotació de 300.000 euros.

Llegim a l’ARA que “es manté fins al 30 de setembre la rebaixa de l'IVA del 4% al 0% per als aliments de primera necessitat”, que eren fins ara el pa, la llet, la farina, els ous, les fruites i verdures, els llegums i els cereals. A partir d’ara s’hi afegeix l’oli d’oliva. La pasta i alguns olis mantindran un IVA del 5%, també fins a finals de setembre (el tipus normal és del 10%).

Nova resposta dels Vint-i-set als macroajuts de l'administració de Joe Biden destinats només a les indústries instal·lades als Estats Units i que poden posaren perill la competitivitat industrial d'Europa. Les quatre economies més grans del bloc comunitari –Alemanya, França, Itàlia i Espanya– i Bèlgica, juntament amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), impulsaran un nou fons de 3.750 milions d'euros per a les start-ups europees que estan en creixement per evitar que marxin als Estats Units o a la Xina. "Junts som més forts, i ens hem d'assegurar que la UE continua jugant un paper clau en el sector digital", ha destacat en la roda de premsa la titular d'Economia espanyola, Nadia Calviño.

Tenir resolt, o no, el problema de l'habitatge s'ha convertit en el factor que marca la diferència entre el benestar i la subsistència. L'ascens social s'ha vist frenat per aquest nou mur econòmic que posa en perill la classe mitjana i deixa sense marge les classes populars. Els joves són els que més el pateixen, ja que veuen com se'ls retarda la possibilitat d'una vida autònoma. La baixa natalitat hi està relacionada. Amb els lloguers pels núvols, fins fa poc comprar un pis, gràcies a les hipoteques baixes, era una opció a tenir en compte. Però de cop l'Euríbor s'ha disparat i ha entrampat l'economia de moltes famílies que havien fet l'aposta per la propietat.

Als 35 municipis metropolitans que envolten Barcelona hi ha 424.147 habitatges construïts abans de l’any 1981. Aquesta xifra suposa el 70% del total del parc d’habitatge existent, que supera els 607.000. La majoria d’aquests habitatges construïts fa més de quaranta anys tenen certa obsolescència física per antiguitat i per manca de conservació. A més, en el seu moment es van construir sense cap obligació d’implementar mesures d’eficiència energètica, cosa que significa que ara, entre altres possibles problemàtiques, la majoria tenen aïllaments pobres i ventilacions deficients. Per pal·liar aquestes contingències, el Consorci Metropolità de l’Habitatge ha obert una convocatòria d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges. Aquesta iniciativa suposa una inversió de 100 milions d’euros, provinents dels fons Next Generation de la Unió Europea, entre els anys 2022 i 2026. Els ajuts públics d’engany, per al primer exercici d’aquest període, estan dotats amb 37.796.684 euros. Qualsevol comunitat de veïns pot beneficiar-se d’aquesta convocatòria, tot i que el Consorci Metropolità de l’Habitatge posa especial èmfasi en els edificis construïts abans del 1981 per les característiques que presenten.

La rehabilitació d’edificis és un motor per a la recuperació econòmica i una de les solucions més efectives per a la lluita contra el canvi climàtic i per la transició energètica. Des de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’INCASOL, el govern de la Generalitat promou els beneficis d’aquesta pràctica per a millorar la qualitat de vida de les persones i l’eficiència energètica coincidint amb la celebració, fins divendres 1 d’octubre del REhabilita, la Setmana de la Rehabilitació.

Finalment seran 116.000 els autònoms que rebran l’ajut de 2.000 euros de la Generalitat, en un únic pagament abans que acabin les vacances de Nadal. Aquests 116.000 són els treballadors per compte propi que s’han inscrit en el registre per rebre prestacions del Govern, que es va obrir el 30 de novembre i es va tancar ahir a les 15 h.

Després del caos de les ajudes als autònoms que va comportar la destitució de la cúpula del departament de Treball, el Govern ha aprovat aquest dimarts, mitjançant un decret llei, la creació d'un registre de treballadors per compte propi per gestionar amb més agilitat les ajudes del col·lectiu més afectat per l'impacte de la pandèmia.

Nou embolic al Govern amb les ajudes als sectors més castigats pel covid-19. El departament de Treball ha comunicat aquest dimecres al vespre que "modificarà totes les convocatòries d'ajuts que s'atorguin fins ara". La primera ajuda que s'atura, doncs, és la del sector cultural, que s'havia d'obrir aquest mateix dijous a les 9 del matí, que ja s'havia publicat a la web i que tenia una partida de 3,5 milions d'euros. L'argument que dona Treball per fer aquest pas és que cal "repensar els ajuts fins a trobar un nou mecanisme d'atorgament".

Enmig d'una pandèmia sense precedents, el govern d’un país decideix posar en marxa un sistema que garanteixi el 70% del sous dels assalariats, ajudes per a aquells que treballen per compte propi i un mecanisme de renda mínima per a les famílies que estan patint més aquesta crisi. Un pla sens dubte necessari, i que, en el nostre cas, enforteix un estat del benestar amb molt poques vies per protegir els més vulnerables. Però abans d’aplaudir les mesures aprovades cal veure com funcionen a la pràctica. Hem de contestar una pregunta tan senzilla com la de si aquests ajuts arriben a qui realment els necessita. I aquesta setmana hem vist molts exemples que aquest no és el cas.

Fins al vespre les dues formacions del govern espanyol, PSOE i Unides Podem, no van tancar el pla pressupostari per al 2021 que estaven obligats a presentar ahir, com a molt tard, a Brussel·les. El text recull les línies mestres d’uns futurs pressupostos generals de l’Estat “expansius”, com han estat defensant des de la Moncloa les últimes setmanes, i amb un objectiu clar: “reduir el dèficit”. Per aquest motiu, el govern espanyol ha traslladat a Brussel·les algunes de les mesures fiscals que pretén aprovar i que, juntament amb la nova llei contra el frau fiscal, estima que serveixin per recaptar 6.847 milions d’euros el 2021. El text que l’executiu de Sánchez ha enviat a Brussel·les recull un futur increment de l’IVA de les begudes ensucrades i edulcorades del 10% al 21%. També el reforç de la “fiscalitat verda” amb un nou impost sobre els envasos plàstics, així com la recaptació a través d’impostos ja aprovats com les taxes Google i Tobin amb les que preveu recaptar fins a 1.800 milions. En total, les noves reformes fiscals hauran de permetre augmentar els ingressos en 33.447 milions més el pròxim any, fins als 493.836 milions d'euros, una xifra rècord

"Sería de desear que todos los soberanos y sus ministros fuesen a Holanda a tener su noviciado. Allí verían la dulzura de su gobierno empleado únicamente en la felicidad de los habitantes, en la observancia de sus leyes y costumbres, en el fomento de la virtud, de las manufacturas, del tráfico y del comercio"

La Fundació Carulla ha anunciat la posada en marxa d'un programa per ajudar els creadors culturals, SOS Cultura, dotat amb 100.000 d'euros. "Durant el confinament ha quedat palesa la importància que té la cultura en les vides de les persones i de les societats", afirmen els responsables de la fundació en un comunicat. El programa, que pretén ajudar a pal·liar la crisi causada pel covid-19 en l'àmbit cultural, destinarà vint beques de 4.000 euros cadascuna a les creacions artístiques en l'espai públic.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Departament de Cultura han creat una línia d’ajuts extraordinaris, pressupostada amb 5 milions d’euros, per als professionals de les arts escèniques, arts visuals, música i audiovisual, i d'altres activitats culturals suspeses per raó de la crisi del covid-19. El termini per sol·licitar aquesta prestació s’ha obert aquesta setmana.

La Generalitat ha aprovat una nova línia d'ajuts per pagar el lloguer destinats a les famílies que estiguin a l'atur, afectades per un expedient de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) o que hagin reduït la jornada laboral i, per tant, hagin patit una pèrdua d'ingressos durant la crisi del coronavirus. L'ajuda serà per un màxim de sis mesos –des de l'abril fins al setembre del 2020– i la quantitat varia segons la demarcació. A Barcelona serà de 750 €, a Girona i Tarragona de 500 €, a Lleida de 450 € i 350 € a les Terres de l'Ebre.

Des que es va decretar l’estat d’alarma, el 14 de març, l’Estat, la Generalitat i, amb menys importància, els ajuntaments han anunciat un reguitzell d’ajudes econòmiques i socials perquè empreses, autònoms i la ciutadania puguin afrontar l’impacte de la crisi del coronavirus. Aquesta guia detalla quines són les mesures principals a les quals es poden acollir.