"Cremaren les nostres paraules als forns de l'extinció": així de contundent sonava aquest dilluns al vespre el poeta Lluís Solà al teatre de la Biblioteca de Catalunya. Quan es va celebrar el primer i únic Festival Popular de Poesia Catalana, el 25 d'abril del 1970 –conegut com a Price per la sala barcelonina que el va acollir–, Pere Portabella el va filmar de manera clandestina, amagant càmeres en diferents punts estratègics del local, que va canviar per una nit els combats de boxa pels versos, on hi havia 4.000 persones.

“Una esperança desfeta, / una recança infinita. / I una pàtria tan petita / que la somio completa”, recitava Joan Oliver, Pere Quart, davant els gairebé 4.000 assistents al Primer Festival de Poesia Catalana, que ha passat a la història, en part, gràcies a la pel·lícula clandestina Poetes catalans, de Pere Portabella, com a Price dels poetes. Quan Pere Quart va baixar les escales de l’escenari va aixecar els braços i el públic, enfervorit, va començar a cridar "Llibertat, llibertat!". Era el 25 d’abril del 1970 i el recital d’una trentena de veus passaria a la història de la lluita antifranquista, juntament amb la Caputxinada i la tancada a Montserrat. Avui, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, hi recitaran 30 poetes de diferents generacions per recordar aquella iniciativa, que fa 50 anys la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya va fer en solidaritat al moviment obrer i als presos polítics.

Avui se celebra el 50è aniversari del Primer Festival Popular de Poesia Catalana, que va tenir lloc a la sala Gran Price el 25 d’abril del 1970. L’acte, com recorda Joan Colomines, un dels seus principals organitzadors, va ser una iniciativa de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que aplegava els partits polítics clandestins més importants, per tal d’impulsar un gran acte de mobilització popular. Així va ser com es va proposar de fer un magne festival de poesia catalana. El lloc escollit va ser el popular Gran Price (1934-1973), conegut temple de la boxa, la lluita lliure i sala de ball de Barcelona.

“Amb la cançó bastim en la foscor / altes parets de somni”, recitava Salvador Espriu, enfilant amb solemnitat l’últim quartet del Poema XXV de La pell de brau. Acabava així: “Anem tancant les portes a la por”. Llavors, els gairebé 4.000 assistents al Primer Festival de Poesia Catalana -que ha passat a la història com a Price dels poetes - aplaudien, enfervorits. Potser sí que es començava a perdre la por al règim franquista, perquè la cloenda de Joan Oliver - Pere Quart acabaria amb crits de “Llibertat, llibertat!” que van afegir el matís polític a un dels recitals de poesia catalana més emblemàtics del segle passat.

Entre la filmografia única de Pere Portabella (Figueres, 1929) hi ha ‘Poetes catalans’, que el cineasta va aconseguir enregistrar clandestinament durant el ‘Price dels poetes’, la nit del 25 d’abril del 1970. És un document fílmic i literari de primera