“Recordeu la carta que Pere Vives us va escriure el 8 d’agost del 1939, en la qual deia «he trobat (a Saint Cyprien) un dels tres amics de Catalunya»? Aquest amic soc jo. Si la presentació serveix, afegiré que us tinc per amic d’ençà que en Pere ens llegia els vostres versos, aquells versos que tenia copiats a la llibreta menuda que duia sempre a la butxaca, l’únic dels seus tresors que no va perdre mai, fins que els alemanys el despullaren per vestir-lo novament amb l’uniforme ratllat”, escrivia l'escriptor Joaquim Amat-Piniella al poeta Agustí Bartra el 23 de desembre de 1947. És l'inici d'un intercanvi epistolari que es va allargar fins al 1972 i que aquest dimecres ha publicat la web dedicada a Joaquim Amat-Piniella de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Sota la pluja, d'Anna Murià, és la primera gran recuperació literària de l'any. Els contes del volum, editat per Comanegra, permeten accedir als múltiples registres de l'autora –que oscil·la des de la literatura del jo fins a la ciència-ficció– a partir de dos moments clau de la seva trajectòria: el primer exili a França, retratat a través de les narracions de Via de l'est (1946), i la tornada a Catalunya, després de dècades a Mèxic, gràcies a El país de les fonts (1978).

“Amb la cançó bastim en la foscor / altes parets de somni”, recitava Salvador Espriu, enfilant amb solemnitat l’últim quartet del Poema XXV de La pell de brau. Acabava així: “Anem tancant les portes a la por”. Llavors, els gairebé 4.000 assistents al Primer Festival de Poesia Catalana -que ha passat a la història com a Price dels poetes - aplaudien, enfervorits. Potser sí que es començava a perdre la por al règim franquista, perquè la cloenda de Joan Oliver - Pere Quart acabaria amb crits de “Llibertat, llibertat!” que van afegir el matís polític a un dels recitals de poesia catalana més emblemàtics del segle passat.