Els infants són especialment vulnerables als riscos ambientals, com la contaminació de l'aire, els aliments, els microplàstics o el mateix canvi climàtic. Un estudi de l’OMS de 2016 calcula que una quarta part de les morts de menors de cinc anys es podrien evitar amb un entorn més net i saludable. Malalties cardíaques i respiratòries són les més comunes, però també hi ha altres patologies paral·leles com l’obesitat, la pubertat prematura, la pèrdua d’oïda, l’asma, trastorns mentals i de conducta, ictus, dolors ossis i càncer.

El fill d’Anna Gual tenia quatre anys quan van haver d’operar-lo de carnots i amígdales a l’Hospital Universitari de Terrassa. Era el 3 de novembre del 2023. Gual va entrar amb el petit a coll al vestíbul del quiròfan. Allí, tots dos van presenciar la sedació –per via intranasal– d’una nena que plorava i, tot seguit, se l’enduien cap a dins. Un, dos, tres, quatre, cinc minuts. Era el seu torn. La medicació prèvia a l’anestèsia se subministra amb l’objectiu de rebaixar l’angoixa als pacients en intervencions pediàtriques. Malauradament, i a diferència d’aquella nena, al fill de Gual la sedació no li va fer l’efecte desitjat: “Estava tan nerviós que va seguir plorant”. A continuació, dues infermeres se’l van emportar: “Van haver d’arrencar-me’l dels braços per dur-lo al quiròfan; va ser traumàtic”, lamenta. 

"Et porto unes mugroneres perquè amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"; "Si no pots donar el pit no passa res, li portem un biberó"; "La teva llet no l’està alimentant prou, et portem suplements de llet artificial". Aquestes són algunes de les frases que més sent la dona quan està intentant alletar. El que se suposa que ha de ser un moment de calma per poder esbrinar com alimentar amb el propi cos el seu nadó es converteix en un anar i venir de persones que opinen amb la intenció d’ajudar però, al final, sense aturar-se a escoltar i saber què és el que la mare necessita.

Cada any, amb l'arribada del fred, s'incrementa el nombre de visites a Urgències Pediàtriques, i això comporta en la majoria dels casos esperes, inquietud, incertesa, dificultats en la logística familiar, etc. L'Hospital HM Nens aplica un sistema de triatge altament eficient que aconsegueix reduir el temps de demora fins a rebre atenció mèdica en un 30% en els casos més lleus si tenim en compte que l'estàndard internacional és de 240 minuts.

Nou protocol per prevenir malalties entre els infants catalans. L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha comunicat als pediatres del país que faran més visites, amb revisions addicionals a les actuals, i noves proves, com ara un cribatge de malalties cardiovasculars amb risc de mort sobtada als 10 anys. D'aquesta manera es vol "garantir el desenvolupament autònom i la vida saludable de gairebé 1.200.000 infants catalans", assegura el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández.

Quan tenia 9 anys, l’Ian va patir un còlic nefrític, una obstrucció de la via urinària que li impedia fer pipí amb normalitat i li provocava molt dolor. Havia nascut amb una malformació que no li van detectar. Tot i que mai no havia mostrat senyals, l’orina s’acumulava al ronyó i era necessari operar-lo per preservar l’òrgan. Inicialment, es va optar per una cirurgia convencional amb laparoscòpia –una operació amb petites incisions a l’abdomen–, però l’operació es va complicar i l’Ian va continuar amb molèsties. Calia tornar-lo a operar i, aquest segon cop, es va optar per l’Hospital Vall d’Hebron, l’únic centre de l’Estat que disposa d’un programa de cirurgia robòtica urològica per a infants.

Si teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.

A l'hospital comarcal d’Olot, cada vegada que neix un nadó, la família del nounat planta un arbre al bosc dels Tres Roures per estimular i enfortir el vincle entre l'infant i la natura durant el seu període de creixement. Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de la Garrotxa que, des del 2016, estudia i aborda com els factors ambientals impacten en les malalties i la salut de la infància. És una unitat pionera a Catalunya i el doctor Ferran Campillo n'està al capdavant.

La falta de pediatres a l’atenció primària és endèmica: històricament ha afectat els municipis petits i les zones rurals, però ara també s’ha convertit en un problema en ciutats mitjanes i grans. Arreu del país, cada cop més famílies tenen problemes per visitar-se als seus centres de referència, sigui perquè no hi ha professionals disponibles –hi ha poc interès entre els estudiants a l’hora de formar-se com a pediatre de primària– o perquè hi treballen només unes hores al dia. Sovint, doncs, moltes de les famílies del milió d’infants de fins a 14 anys que viuen al país han d’anar a altres CAP propers per poder rebre atenció. La solució que proposa ara el departament de Salut per pal·liar el dèficit de mans, tot i que encara és a les beceroles, seria doble: en territoris on costa garantir l’atenció pediàtrica es crearà una xarxa de pediatres que es desplaçarà per poder cobrir les vacants i les baixes o es concentrarà el servei en alguns CAP de manera que siguin les famílies les que s’hagin de moure. 

La Khadija i la Cherive ja fan vides autònomes i independents. Aquestes dues nenes van néixer fa 40 dies en un hospital de Mauritània unides per l'abdomen, amb un sol cordó umbilical, i amb la sospita que compartien també el fetge. La dificultat del quadre clínic que presentaven va fer que els metges del país descartessin una intervenció per separar-les i van contactar amb l'Hospital Sant Joan de Déu per fer una consulta i poder derivar les petites siameses. El sí del centre barceloní va fer que a partir de llavors es posés en marxa una maquinària logística i mèdica en què han participat una vintena de professionals, entre metges i infermeres. Ara les criatures estan ja a planta ordinària, amb bon estat de salut, i és la seva mare la que s'encarrega d'elles. Si tot va bé, dimarts vinent tornaran a casa amb un pronòstic de vida "normal", segons l'equip mèdic que les ha atès.

La medicina sol ser escèptica: intenta aplicar només tractaments científicament provats. Per això, quan es vol trobar informació clara i fiable, dirigida al públic general, sobre un tema de salut, sol ser una bona idea buscar a Internet el nom en anglès de la malaltia o tema en qüestió i NHS. Diuen que l’assistència al National Health System britànic s’està deteriorant en els últims anys (igual que en el nostre); però la seva informació a Internet continua sent de primera qualitat. No és que no hi hagi molt bones pàgines informatives en català o castellà, però a vegades no diuen el mateix que la pàgina anglesa i en cas de discrepància, l’anglesa sol tenir raó. Busquem per exemple, fever, NHS.

L’Aisha dorm plàcidament als braços de la seva mare. No hi ha res que faci pensar que amb només 12 hores de vida ja lluitava per sobreviure: vivia connectada a una màquina d’oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO per les seves sigles en anglès), un dispositiu extremadament sofisticat que substitueix la funció dels seus petits pulmons. Fa només dos mesos i mig va néixer a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, a Tarragona, i, en el moment del part, la nena va fer la primera femta, el meconi, quan encara era dins la bossa amniòtica i va empassar-se la substància nociva. Va patir una greu insuficiència respiratòria per la qual la van haver de reanimar, i els pediatres temien que pogués patir seqüeles neurològiques. Tot i que de seguida va ser traslladada al Joan XXIII, necessitava unes cures especialitzades que tampoc no li podien proporcionar allà. I el trasllat a un dels dos únics hospitals infantils de referència, el de la Vall d’Hebron i el Sant Joan de Déu, era arriscat. Era massa petita i el seu cos, de poc més de 3 kg, no aguantaria el viatge. L'única solució era invertir el protocol: que fossin dotze especialistes d'aquests dos centres els que es traslladessin a Tarragona per salvar-li la vida.

Canviar els xarops de tota la vida per fàrmacs amb una forma semblant a les llaminadures que millorin l'experiència dels infants que s'han de medicar, sobretot els que pateixen malalties cròniques i prenen remeis diàriament. Aquest és l'últim repte del Servei de Farmàcia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, que les pròximes setmanes engegarà un estudi pioner a Europa per fer medicaments utilitzant l'última tecnologia que ofereixen les impressores 3D. L'objectiu no només és millorar la tolerabilitat, sinó també poder personalitzar cada dosi i comprovar-ne l'eficàcia.

L'amoxicil·lina en xarop (suspensió) és un dels antibiòtics més utilitzats en la població pediàtrica, però des de fa uns dies pateix problemes de subministrament a les farmàcies. El mateix passa amb altres fàrmacs com l'amoxicil·lina / àcid clavulànic, cefadroxil, cefuroxima, claritromicina i la cloxacil·lina que no són, però, d'ús tan freqüent. "El problema de debò el tenim en l'amoxicil·lina perquè la demanda dels altres és més baixa. L'amoxicil·lina és el rei i davant l'augment de casos de malalties respiratòries que hi ha, és el més adequat", reconeix Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac). "I falten tant les marques com els genèrics de l'amoxicil·lina en xarop", indica Laura Gomà, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

L’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) ha fet pública aquest mes de juliol una nova recomanació oficial a l'informe Alletament matern i ús de la llet humana, que substitueix la versió anterior, del 2012.

L’Ale Calfa no menjava prou ni creixia al ritme que havia de créixer. Va néixer el maig del 2020 com un nadó aparentment sa. Abans que fes un any de vida, però, les visites a l'ambulatori i a les urgències de l'Hospital Trueta de Girona van ser recurrents. El nen seguia sense créixer, estava irritable, pàl·lid. "Quan me'l posava a sobre per donar-li el pit, sentia que el seu cor anava a un ritme exagerat, el podia notar sobresortint de la roba", recorda la Judit, la mare. Ningú no era capaç d'explicar-los què tenia malgrat les múltiples proves que li feien.

De les peces del Lego a ser un projecte de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues hi van vuit anys i “molta feina”. El 2013 Ricard Casanovas tenia 14 anys i era un dels cinc membres de The Santperencs, un grup de robòtica de preadolescents fanàtics del famós joc de les peces de colors que, impactats per la degeneració que patia el Martí, de set anys i malalt d’un càncer estrany, el DIPG, van començar a rumiar com fer que el germà petit dels Casanovas pogués salvar les complicacions que tenia a l’hora de comunicar-se.

A les portes de l'inici del curs escolar, Antoni Bassas conversa amb el doctor Carlos Rodrigo, director clínic de pediatria de l'Hospital Germans Trias i Pujol.

Un article de la prestigiosa revista mèdica britànica The Lancet va fer saltar les alarmes. L'objectiu era comparar la mortalitat infantil per covid-19 en un total de set estats, i Espanya hi figurava, de lluny, amb la dada més alta: 54 defuncions de persones de menys de 19 anys des de l'inici de la pandèmia. La dada que més cridava l'atenció era que, a diferència de la resta de països, en la franja de 0 a 9 anys era on hi havia més morts, 28 en total, xifra que elevava a 0,64 casos per cada 100.000 habitants la taxa de mortalitat, set cops més alta que la de França, cinc cops la d'Alemanya o quatre la d'Itàlia. L'estudi, amb data del 10 de març, va sorprendre els pediatres espanyols: no tenien notificades tantes morts, el que els va fer pensar que hi havia un nou error en la comunicació de les dades de Sanitat.

La Vall d'Hebron estrena Hospital de Dia Pediàtric. El nou equipament, en funcionament des del 8 de març, no només ha guanyat superfície respecte a l'anterior, sinó que també té espais diferenciats segons les patologies dels infants que s'hi tracten regularment i també ha procurat un guany perquè tant els menors com les famílies que els acompanyen s'hi sentin més acollits. El nou servei "millora la qualitat de vida de les famílies i els infants" i facilita la feina als professionals, destaca l'adjunta a la direcció d'infermeria de l'hospital, María Ángeles Aceituno. "Fem la nostra feina més a gust i estem més motivats perquè veiem que els pacients i els seus familiars estan més feliços", ha afegit.